Sant Adrià de Besòs, porta ja uns anys desenvolupant una forta aposta cultural, que passa per l'obertura d'equipaments culturals i esportius , així com la implermentació de recursos culturals, com el Museu de la història de la Immigració de Catalunya (MhiC) i el Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM). La tasca municipal en dos àmbits molt concrets, el patrimoni cultural i arquitectònic de la vila i la memòria històrica local, mereixen ara mateix una atenció especial del primer nivell del Consistori, i formen els antecedents del projecte refugi. El Refugi antiaeri havia estat recuperat i obert al públic l'any 2006 per iniciativa municipal, tot i que es trobava buit i sense cap tipus de informació. El gener del 2007, l'alcalde de Sant Adrià va encarregar un avantprojecte per dinamitzar el Refugi, que comptés amb una museificació inclusiva perquè qualsevol persona, amb discapacitat o sense, podés accedir al Refugi en igualtat de condicions, i per altra banda, es demanava que el Refugi formés part d'una estratègia pedagògica intergeneracional per poder dur a terme tallers de reflexió sobre la guerra.

El refugi està pensat per ser gaudit per tot el públic. Es troba totalment accessible i desenvolupa activitats per a totes les edats i nivells intel·lectuals.

El refugi antiaeri de la placeta Macià forma part, des del moment de la seva obertura al públic, de la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, dins l'apartat d'espais de rereguarda. Comparteix visitants i impressions amb els recursos culturals que treballen aspectes complementaris de la memòria local, tant al propi municipi com als municipis veïns (Barcelona i Badalona).

Per encàrrec especial de l'alcalde, el gener de 2007, es va recuperar el refugi antiaeri de la placeta Macià, un refugi que durant els anys de la guerra civil espanyola va servir a la població civil per resguardar-se del bombardejos franquistes. D'aquesta manera, la ciutat de Sant Adrià va voler recuperar part de la seva memòria històrica.

A partir d'aquí, entre el més de febrer i l'abril de 2007, des del consistori es contracte un museòleg especialitzat en recursos culturals de caire inclusiu, per la "museïtzació" del refugi, tenint molt en compte que hauria d'estar pensat per a ser accessible al 100%. D'altra banda, durant aquest període, també es va comptar amb la estimable col·laboració dels diferents testimonis vius de la guerra, en especial els testimonis adrianencs dels bombardejos. Gracies a aquesta col·laboració, el museu va comptar amb l'assessorament històric d'aquells que van viure la guerra.

La implementació del projecte es va dur a terme entre el mes de juny i el mes de desembre 2007. Des de la inauguració del museu el 27 de gener de 2008, aquest ha passat a formar part de la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, dins la categoria d'Espais de Rereguarda. Actualment, el museu esta obert a tot tipus de públic, tant professionals de la matèria com públic en general. A més, és tracta d'un dels pocs museus de Catalunya 100% accessible a tothom. D'aquesta manera, té la opció braille en les seves explicacions, està totalment adaptat a la mobilitat reduïda, etc., en una clara aposta per democratitzar la cultura i per obrir l‘oferta cultural adrianenca a tots els ciutadans. L'exposició té 5 àmbits: els agressors, els agredits, la construcció del refugi, els bombardeigs i la vida quotidiana de 1938. D'altra banda, a més de les visites, també s'han editat unitats didàctiques específiques per a cada cicle escolar, que es reparteixen durant les visites acadèmiques que es realitzen al museu. S'ha volgut apropar la realitat dels testimonis a la gent jove, mitjançant la celebració de conferencies i xerrades a les escoles, amb una clara vocació divulgativa dels fets ocorreguts entre les diferents generacions. Per últim, destaca l'edició d'un documental, “els nens del Pla de Besòs", on es recullen diversos testimonis dels bombardeigs i s'explica, d'una manera molt didàctica, com era la vida a Sant Adrià l'any 1938.

90.437 €

Despeses 2007/2008.

- 1 coordinador de recursos, que combina les funcions de coordinació amb les de guia del museu.
- 10 testimonis que mantenen una col·laboració amb el museu.

- Arxius històrics d'Espanya e Itàlia.
- Espai físic del museu.

Els mecanismes de participació del museu estan oberts a tot el públic, però destaca la possibilitat que antics testimonis dels bombardeigs (nens de la guerra civil) puguin ser col·laboradors. D'altra banda, per al muntatge previ del documental "els nens del Pla de Besòs", es van recollir diverses opinions i vivències dels avis dels casals de Sant Adrià.

- Documental “els nens del Pla de Besòs”, una de les principals eines pedagògiques del projecte del refugi antiaeri.
- Unitats didàctiques específicament dedicades al segon cicle d'educació primària (segment educatiu que normalment no accedeix als indrets de memòria).
- La gran diversitat de col·lectius que visiten el refugi, i que normalment no solen o poden accedir als recursos culturals (malalts mentals, discapacitats de tot tipus, gent amb problemes de drogoaddicció, etc).
- Presència dels testimonis adrianencs de la guerra civil en escoles, instituts, ràdios i televisions, així com a les visites del RapM.

- Premsa (local i nacional).
- Televisió (local i nacional).
- Ràdio (local, nacional i internacional).
- Blocs diversos de visitants.
- Pàgina web municipal (implementada encara parcialment).
- Jornades de treball específiques (promogudes pel Memorial Democràtic o per professionals del sector) en diversos indrets de Catalunya, i també d'Espanya.
- Presència a tots els Espais de Memòria de Catalunya a través dels tríptics del RapM elaborats a instàncies del Memorial Democràtic.

- Premi de la Secció Manifest al film més implicat socialment pel documental “els nens del Pla de Besòs”, Festival Internacional de Curtmetratges FILMETS de Badalona, 2008.
- Conferència “la memòria soterrada: els refugis antiaeris”, dins les jornades “la ciutat i la memòria democràtica” de l'UPEC, 2008.

Actualment, la ciutadania adrianenca s'ha fet seu el refugi antiaeri i el que significa, el respecte vers els testimonis de la guerra civil i la primera postguerra i el treball de recuperació de la memòria històrica local, amb el suport decidit dels mateixos. Aquest suport es materialitza en diversos productes de difusió cultural pensats per arribar al gran públic i dignificar els testimonis obtinguts de la ciutadania, sota formats com els cinematogràfics, les novel·les gràfiques, les compareixences i conferències i la publicació de treballs de investigació i assaigs. La gravació, fins al moment, de més de cinquanta testimonis certifica abastament aquest interès.
També s'ha pogut accedir, des de la memòria de la guerra civil, a memòries molt més soterrades, com la dels afusellaments del Camp de la Bota durant la primera postguerra, memòria aquesta considerada tabú fins fa molt poc temps, i que en breu es veurà dignificada en unes jornades de treball compartides per historiadors i testimonis sota l'organització de l'Ajuntament de Sant Adrià i el Memorial Democràtic.
El respecte de la ciutadania vers el recurs es fa palès també per l'elevada afluència de visites al refugi, així com la manca de vandalisme a tots els senyals informatius i direccionals (més de quinze), escampats per tots els barris de Sant Adrià de Besòs, des del mateix moment de la seva obertura.

Externa

Anal·lista extern

Els objectius plantejats a la diagnosi s'han acomplert amb escreix. El Refugi és un projecte que amplia i enriqueix l'oferta cultura de la ciutat de Sant Adrià del Besòs. A la vegada, és una clara aposta per reforçar el lligam entre joves i grans, en especial gràcies a les xerrades dels testimonis a les escoles de la zona. En general, tot el procés mostra una clara aposta municipal per preservar la memòria històrica de la zona i fer-la accessible, sobretot didàctica i divertida, per a tot tipus de públic. En definitiva, es tracta de democratitzar la cultura.

- Les visites guiades que es porten a terme entre setmana per a grups i col·lectius estan tenint una acceptació molt gran, sobretot pel que fa a l'aspecte inclusiu de la iniciativa.
- La presència dels testimonis adrianencs de la guerra en escoles i instituts, així com en mitjans de comunicació (ràdios, televisions).
- La creació d'unitats didàctiques per a segments educatius fins ara no contemplats en els recursos culturals referits a la memòria històrica, com ara el segon cicle de primària.
- La col·laboració directa dels testimonis de la guerra adrianencs en la realització de productes de difusió de la memòria històrica local (documentals, novel·les gràfiques, concerts).
- La col·laboració, tant a nivell de visites compartides com en estratègies de difusió conjuntes, amb altres recursos culturals de la ciutat, com ara el MhiC.
- L'acceptació del recurs per part de la ciutadania adrianenca, que permet continuar en la tasca de senyalització, difusió, museïtzació i dignificació d'altres indrets significatius dins la memòria històrica local, com ara el Camp de la Bota.
- El reconeixement per part del Memorial Democràtic i la situació de Sant Adrià de Besòs en el planell d‘indrets significatius de memòria de Catalunya, no només com a Espai de Rereguarda a través del RapM, si no també com a Espai de Repressió Franquista per la tasca que, des del RapM, s'està fent i projectant actualment al Camp de la Bota.

- Els pocs dies que el recurs pot obrir al públic en general (el darrer diumenge de cada mes).
- La poca presència actual del recurs en format web a nivell municipal.

- Crear un lloc web adequat a la pàgina web municipal, que inclogui l'accés a les diverses propostes didàctiques per a escoles i instituts que s'estan elaborant actualment, i que permeti també que la ciutadania pugui descarregar-se l'audiovisual “els nens del Pla de Besòs”, així com d'altres documentals que s'estan rodant aquest any.
- Prioritzar el treball amb els testimonis locals de més edat (més de 90 anys) per tal de salvaguardar llur testimoni i poder així confeccionar unes unitats didàctiques de molt alta qualitat pels nivells educatius superiors (batxillerat i universitaris).

Els ajuntaments interessats han d'estar sota el paraigua de la Xarxa d'Espais de Memòria de la Generalitat de Catalunya i comptar amb el recolzament tècnic d'entitats com l'ONCE. A partir d'aquí, l'exemple que ofereix el refugi antiaeri de Sant Adrià de Besòs, excel·leix en el caràcter museològic inclusiu i pedagògic, així com en la seva acceptació per part de la ciutadania adrianenca. La possibilitat de replicar la pràctica del RapM en altres indrets és avui ben real, i s'adapta a les condicions econòmiques, estratègiques i socials de cada municipi interessat.