Es considera que, en general, les experiències de governança participativa impulsades des dels anys 90 han tingut mancances estructurals vinculades a la manca de cultura participativa i la debilitat dels objectius i dels resultats de les pràctiques de participació. A nivell polític, ha prevalgut una concepció de la participació que redueix la capacitat de decisió ciutadana, entenent-la com a participació estrictament institucional i restringint-la a mecanismes i espais molt concrets i reglamentats. A nivell tècnic, ha existit la percepció que s’infravalora el coneixement expert i, a nivell ciutadà, sovint s’han prioritzat els interessos particulars als col·lectius. A més, hi ha hagut una manca de compromís polític amb els resultats de la participació.

El municipi de Sant Cugat del Vallès compta amb una ciutadania prou madura, des d’una perspectiva de participació democràtica, que reclama, a través de diversos canals, poder aportar el seu punt de vista i implicar-se en les decisions associades als seus barris, carrers i equipaments. Alhora, els darrers anys, l’Ajuntament ha dut a terme un esforç destacable en la línia del govern obert, la transparència, la participació i la col·laboració entre la institució i la ciutadania. Sobretot des de 2015, el municipi disposa d’un ampli bagatge en l’àmbit de la participació, que li ha permès establir diversos òrgans i eines estables i operatius.

En aquest sentit, les darreres legislatures ha desplegat el Reglament de Participació Ciutadana, el qual destaca l’elevació de la participació ciutadana a rang de política pública, d’acord amb el mandat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006) d’avançar cap a una democràcia participativa amb un major protagonisme de la població en les decisions que l’afecten. D’aquesta manera, es reforça el pas de la participació-reivindicació a la participació-col·laboració, des d’una visió de la ciutadania com a agent en la construcció dels afers públics. També, el Reglament inclou certa planificació anual de les matèries a treballar.

Així doncs, estan emergint noves experiències participatives, també a Sant Cugat, que es proposen ampliar els tipus de pràctiques d’implicació ciutadana, tenint en compte que l’agent que les lidera pot ser tant la institució com la societat civil. Des d’aquesta concepció, es reconeixen les pràctiques d’innovació social, que inclouen des de formes de mobilització i plataformes ciutadanes fins a projectes col·lectius que sorgeixen de la societat civil al voltant d’un objectiu compartit i amb una orientació a l’acció.

L’Ajuntament disposa de l’Oficina de Participació Ciutadana, l’òrgan que habilita tots els canals de contacte amb la ciutadania per la seva participació en la deliberació i la presa de decisió en els afers públics que l’afecten més directament. inicia un procés de reflexió i d’anàlisi que parteix de l’experiència i del coneixement, tant de l’Ajuntament (a nivell tècnic, econòmic i organitzatiu) com del territori, així com de la identificació dels punts forts, els punts febles i les necessitats en matèria de participació municipal. Particularment, l’oficina detecta que, un cop la ciutadania ha participat en la definició i el disseny d’un projecte, es perd el contacte amb les entitats i el teixit veïnal. Això comporta que la societat civil expressi la seva insatisfacció amb els resultats dels projectes i posa de relleu la necessitat d’un acompanyament per part de l’Ajuntament.

La població a la qual s’adreça la política és el conjunt de la ciutadania de Sant Cugat. Així doncs, el seu abast territorial és el municipi de Sant Cugat, però la participació i l’acció comunitària s’organitza a partir d’una divisió territorial en cinc barris: Centre, La Floresta, Les Planes, Mira-sol i Volpelleres.

Un altre dels projectes centrals de participació ciutadana a Sant Cugat són els pressupostos participatius. Han tingut lloc cinc edicions, cada dos anys: 2016-2017, 2018-2019, 2020-2021, 2022-2023 i l’actual, 2025-2027), amb l’objectiu que la ciutadania decideixi quins projectes es fan amb el pressupost municipal. El fet que requereixi una participació en un període puntual, no tan continuada com als Consells de Barri, facilita la implicació d’un gruix més ampli de la població. D'aquesta manera, s’han decidit inversions als barris i han sorgit projectes que han tingut una continuïtat.

L’edició actual és la primera en què els projectes de Pressupostos Participatius es desenvolupen de forma comunitària, amb la implicació del teixit social i amb la presència de les tècniques comunitàries. Aquestes han animat determinades entitats amb les quals mantenen una relació fluïda a fer servir aquesta eina participativa per presentar propostes a partir dels seus interessos. Per tant, el fet distintiu respecte les edicions anteriors ha estat l’acompanyament de les tècniques comunitàries a les entitats perquè assumissin un paper més proactiu.

El Servei d'Acció Comunitària (SAC) neix d’un procés de reflexió i d’anàlisi que parteix de l’experiència i del coneixement, tant de l’Ajuntament (a nivell tècnic, econòmic i organitzatiu) com del territori, així com de la identificació dels punts forts, els punts febles i les necessitats en matèria de participació municipal. Més específicament, l’oficina tècnica de participació detecta que, un cop la ciutadania ha participat en la definició i el disseny d’un projecte, es perd el contacte amb les entitats i el teixit veïnal. Això comporta que la societat civil expressi la seva insatisfacció amb els resultats dels projectes i posa de relleu la conveniència d’un acompanyament per part de l’Ajuntament.

A partir de la detecció d’aquest punt feble, l’Ajuntament decideix fer un pas més enllà en l'àmbit de participació ciutadana: transitar a un nou paradigma fonamentat en l’aprofundiment en la governança participativa i la innovació social. Aquests dos elements clau es concreten en cinc reptes principals: estratègia, representativitat, coproducció, deliberació ciutadana i treball intern. El primer consisteix en planificar estratègicament el conjunt de la participació ciutadana al municipi. La representativitat es refereix a comptar amb una pluralitat de visions que representi el conjunt de sensibilitats. La coproducció es proposa establir una nova relació entre la ciutadania i l’administració basada en la col·laboració en un pla d’igualtat. Pel que fa a la deliberació ciutadana, pretén fer nous enfocaments i noves maneres de resoldre els problemes. Per últim, el treball intern implica la transversalitat de la participació ciutadana dins de l’administració a través del treball en xarxa.

En una primera fase de preparació entre el juliol i el desembre del 2023, l’Oficina de Participació identifica les principals necessitats que cal atendre i, a partir d’aquestes, les funcions concretes del servei. Així mateix, informa altres serveis municipals que podrien establir-hi contacte i presenta els serveis tècnics a les entitats. Es transmet tota la informació als Consells de Barri, als principals actors comunitaris i al conjunt de la ciutadania a través dels canals de comunicació dels barris. A més, es realitzen formacions especialitzades en innovació social i coproducció de polítiques públiques al personal municipal, atès que el projecte suposa un canvi de paradigma respecte la feina que estava duent a terme l’Oficina de Participació Ciutadana i cal canviar formes de treball, incorporar nous objectius, criteris i metodologies. Així mateix, s' incorpora nou personal tècnic per treballar des de la proximitat als barris, que es va introduint al territori per conèixer els agents comunitaris.

Al llarg del 2024, es duu a terme una posada en marxa gradual del SAC, arribant al seu ple desplegament als cinc barris de Sant Cugat, adaptant-lo a cada barri en funció de les diferents realitats, ritmes, metodologies de treball i comissions o grups específics. També, es desenvolupen i es consoliden les diferents eines i canals de comunicació entre l’Ajuntament i les entitats. El SAC ha informat prèviament els agents de cada territori de l’existència d’aquests canals, preveient que les entitats hi puguin fer aportacions i que el veïnat pugui utilitzar-los per fer difusió de les seves iniciatives.

El SAC segueix actiu enguany i es preveu la seva continuïtat per als propers dos anys (prorrogable per dos anys més).

100.000

El cost anual del SAC és d'uns 100.000 euros.

L’Oficina de Participació Ciutadana i d’Acció als Barris disposa de cinc treballadores. El servei compta amb un equip extern de tres persones: una fent tasques de coordinació i les tres treballen presencialment al territori (a cadascun dels Consells de Barris de Sant Cugat).

Entre el gener i el juny del 2024, s’ha establert contacte amb 233 agents, dels quals 104 són nous. Entre el juliol i el desembre, s’ha contactat amb 198 i s’han detectat 52 nous actors. S’han detectat 155 nous agents implicats en l’acció comunitària i s’han impulsat 17 projectes amb una elevada participació. Es compta amb un mapa digital dels actors locals de cada barri que s’ha anat actualitzant. A més, s’han teixit 15 vincles entre agents de barris que, o no es coneixien o bé no s’havien plantejat treballar conjuntament.

Pel que fa als Consells de Barris (CB), s’ha creat un full d’Excel per fer un seguiment dels temes tractats i recollir les diferents qüestions presentades a les quals cal donar resposta. Gràcies a aquesta eina, s’han recollit preguntes i incidències dels barris, concretament s’hi ha registrat 178 temes/incidències. En aquest Excel, les preguntes i els temes o incidències es classifiquen en resolt, pendent de comunicar i pendent de resposta tècnica. També, els temes s’agrupen per àmbits, de manera que es pot observar que la majoria d’incidències tenen a veure amb urbanisme, neteja i mobilitat.

Quant a la comunicació entre el SAC i els agents implicats, la metodologia de treball seguida han estat reunions de coordinació quinzenal. En aquests sis mesos, s’han realitzat 10 reunions, en les quals s’han creat eines compartides (carpeta amb plantilles) per al disseny de cartellera. Una altra eina de comunicació creada pel SAC són les infografies, elaborades després de cada sessió d’un CB, d’algun Grup de Treball o d’alguna presentació. A més, cada barri compta amb un plafó en un equipament concret on es pengen les diferents infografies, informació dels projectes i/o accions de cada barri i convocatòries de properes sessions. També, hi ha els canals de Telegram i de WhatsApp per cada CB.

Així mateix, el SAC compta amb 6 espais de coordinació periòdics en relació a l’Àrea de Participació i Barris i altres àrees de l’Ajuntament. S’han fet reunions amb altres àrees, en què s’han explicat els projectes i la dinàmica participativa dels barris des del punt de vista del SAC, al qual també li han servit per conèixer programes i serveis d’altres àrees. Atesa la seva capacitat de detectar conflictes i conèixer el grau de malestar que generen (en cas que s’hi hagi), cal remarcar la coordinació del servei amb altres àrees de l’Ajuntament especialitzades en la resolució de conflictes, com Mediació, Policia Local o Serveis Socials.

En la mateixa línia, el gener de 2024 s’estableix un nou format de treball col·laboratiu entre l’equip del SAC i el de Participació i Acció als Barris, materialitzant-se en un espai de reunió estratègica. Tenen lloc quatre reunions: dues al gener de planificació del semestre i de valoració de l’anterior; una a l’abril per prioritzar projectes dels pressupostos participatius i, finalment, una al juliol per fer una valoració final i plantejar els reptes per al semestre següent.

S’ha fet difusió del SAC a la pàgina web de l’Ajuntament (Sala de Premsa i decidim.santcugat) i a mitjans de comunicació locals (elCugatenc, TOT Sant Cugat i Cugat Mèdia).

També, s’han realitzat accions de comunicació per donar visibilitat als diferents agents dels barris que impulsen i cooperen en l’elaboració dels projectes. S’ha utilitzat el format d’entrevistes, ja que els ha permès explicar amb major profunditat les seves tasques i remarcar la seva importància, i se n’ha fet difusió a través de les revistes en paper de cada barri i de vídeos a les xarxes.

S’ha assolit una major participació ciutadana, tant a nivell quantitatiu com especialment a nivell qualitatiu, atès el reforç del seu component col·lectiu i del treball comunitari en xarxa. S’ha promogut la coproducció en espais i propostes generats per l’Ajuntament.

El SAC ha propiciat que es desencallessin aspectes de l’Administració, ja que hi havia formes de funcionament més rígides i resistències a un rol més protagonista de la societat civil. S’ha fomentat la iniciativa ciutadana, l’elaboració de projectes i la construcció col·lectiva dels barris. L’acompanyament i el treball amb les entitats ha demostrat que una major autoorganització comunitària és viable i positiva.

Mentre que anteriorment la ciutadania percebia l’Ajuntament com un ens distant, amb el qual no sentien que poguessin mantenir un diàleg proper; el servei ha introduït canvis de dinàmiques i de funcionament, com la preparació de les reunions, perquè els agents de la comunitat vegin més sentit a la seva implicació en els afers públics.

L’Ajuntament percep una major satisfacció ciutadana quant a la seva participació i a la seva relació amb la institució, ja que s’ha creat un vincle més proper i de major confiança. El fet de disposar de treballadors/es tècnics/ques comunitaris/es amb qui poder comentar les problemàtiques rebaixa la conflictivitat cap a l’administració i permet fer-ne una gestió més serena i de major qualitat.

Interna

Ajuntament de Sant Cugat

Pel que fa a la valoració dels Consells de Barris tenint en compte els objectius inicials, es destaca la consolidació del rol de proximitat de les tècniques, aconseguint un protagonisme d’aquestes figures i dels veïns i les veïnes perquè hi hagi un intercanvi de visions amb l’Ajuntament des de l’horitzontalitat. S’ha dut a terme un treball constant entre consells: reunions prèvies i posteriors amb l’equip de presidències, tractament de temes proposats pels i les veïnes, creació de Grups de Treball, sistematització del recull d’incidències i elaboració d’un decàleg de bones pràctiques.

Quant als projectes desenvolupats, aquests s’han materialitzat, així com les accions de les quals es composen. A més, s’han executat des d’una visió comunitària i participativa, s’ha assolit la implicació de la ciutadania i s’han teixit vincles entre entitats i entre àrees municipals.

D’altra banda, s’ha implementat un sistema de coordinació a diferents graus: s’ha elaborat un sistema d’avaluació del servei i un pla estratègic semestral de cada barri. Es fa una valoració positiva dels resultats obtinguts, sempre i quan es faci una coordinació prèvia regular. En conclusió, s’observa una evolució de la coordinació interna entre SAC i Ajuntament.

Pel que fa a la comunicació, s’ha consolidat una coordinació quinzenal per revisar accions comunitàries i diferents acords. S’han promogut els canals de WhatsApp als diversos barris; s’ha revisat la comunicació per donar-li una perspectiva comunitària; s’ha generat informació sobre els esdeveniments que tenen lloc als barris, s’han elaborat infografies dels CB i, per últim, s’han actualitzat contínuament els plafons a cada barri.

Finalment, la implementació del SAC ha tingut algunes dificultats i ha estat més lenta en funció de la cultura participativa de cada agent, atès que els canvis en la concepció de la participació ciutadana requereixen un temps perquè bona part de la població els comprengui i s’hi habituï.

El SAC s’ha adaptat a la diferent realitat territorial de cada barri, permetent que la participació i l’acció comunitària es desenvolupi amb ritmes i metodologies de treball diversos.

Ha aconseguit arribar a col·lectius menys actius en la participació: per exemple, a Associacions de Famílies que històricament participaven poc, gràcies a que el/la tècnic/a comunitari/a ha anat a les escoles i s’ha adaptat a les seves dinàmiques.

En un període curt de temps, ha dinamitzat molts projectes i ha obtingut bons resultats. Un aspecte clau ha estat la complementació entre l’experiència i el coneixement del territori i la proximitat i el diàleg amb els agents comunitaris.

El/la tècnic/a comunitari/a ha establert una comunicació directa, propera i menys institucional amb els diversos agents, adaptant-se a les seves dinàmiques i detectant els seus malestars per evitar que esdevinguessin creixents i més difícils de resoldre.

Ha promogut una forma de participació que supera l’eventual rigidesa de processos molt formals i marcats i que incorpora la informalitat i la flexibilitat.

Mentre que a diversos municipis existeixen serveis d’acció comunitària vinculats a l’atenció a col·lectius vulnerables, el SAC de Sant Cugat es planteja com a eina de coproducció i treball en xarxa entre la institució i la societat civil.

En alguns barris costa més implantar aquest nou paradigma de participació, ja que costa que la ciutadania assumeixi un rol més actiu i utilitzi les eines que l’Ajuntament impulsa, però que pertanyen al conjunt dels agents de la comunitat.

També, a determinades zones, hi ha una major dificultat de comprensió del rol de la figura de la tècnica comunitària i d’aquesta nova forma de treball en xarxa amb l’Administració, atès que entitats històriques del municipi estan acostumades a treballar d’una altra manera.

Finalment, l’eventual manca de continuïtat del personal és un inconvenient considerable, atès que el personal tècnic dedica un temps a conèixer les entitats, a establir-hi una relació propera i de confiança. Quan aquest canvia, aquesta feina s’ha de tornar a començar.

Ampliar la diversitat en el perfil de les persones participants.

Facilitar mesures de conciliació amb la vida familiar als espais de participació (per exemple, revisant els horaris de les sessions i/o habilitant espais per infants).

Promoure espais de participació més activa i constructiva.

Aconseguir una major implicació del veïnat en l’organització prèvia dels projectes i les accions.

Fer un retorn continuat de la participació (sessions de grups de treball, projectes, accions, diagnosis, etc.).

Donar continuïtat als projectes iniciats i acompanyar els grups estables que s’han creat.

Incentivar la creació de nous col·lectius i entitats.

Elaborar conjuntament un pla de comunicació: informar dels canals de WhatsApp i mantenir actualitzada la web Decidim Sant Cugat.

Incorporar el seguiment del decàleg de bones pràctiques per millorar l’acompanyament dels Consells de Barri.

Canalitzar les incidències i les queixes.

Aquest servei es podria replicar a altres àmbits amb alta probabilitat d’èxit, ja que per les seves característiques pot adaptar-se a diferents contextos. A l’hora de fer-ho, cal tenir en compte el teixit associatiu existent a cada zona i detectar on cal un treball de dinamització més intens, ja que la participació ciutadana no sol ser homogènia a tot el territori.