La població jove de Mataró de 15 a 29 anys és de 20.082 persones i representa el 15,5% del total d'habitants de la ciutat. En el cas de la franja de 12 a 29 anys, els efectius són 24.464 (18,9% del total de la població). La població jove de la ciutat és cada vegada més diversa i el component migratori és un dels factors determinants per a entendre el context sociodemogràfic de la població jove de la ciutat. El percentatge de joves de 12 a 29 anys nascuts a l'estranger és clarament superior al del global de la població de la ciutat (19,19%) i representa el 23,69%. Quant a la nacionalitat, el 21,16% dels joves que resideixen a la ciutat són de nacionalitat estrangera (5.176 persones), una xifra que s'ha incrementat en els últims anys.
A nivell educatiu el percentatge d'alumnat que aprova el 4t curs d'ESO (85,9%) se situa en nivells inferiors als de la comarca (89%) i de Catalunya (88,6%). Amb la crisi actual derivada de la pandèmia de la Covid-19, la situació no ha fet més que agreujar-se. Per tant, resulta necessari invertir en mesures i intervencions per a pal·liar aquesta situació.
A l'octubre de 2020 hi havia 1.377 persones joves de 16 a 29 anys registrades en situació de desocupació a la ciutat, la qual cosa representa el 14,4% de les persones desocupades de la ciutat. Les persones joves que ni treballen, ni estudien o no s'estan formant actualment, incloses en el Registre de Garantia Juvenil, representen un volum important que no cal deixar de costat, perquè es tracta d'un dels col·lectius prioritaris en les polítiques actives d'ocupació. Moltes d'aquests joves també estan en seguiment el Programa Referent d'Ocupació Juvenil de Mataró. Tant l'evolució sociodemogràfica de la població jove, com de les polítiques de joventut i, especialment, el context de crisi econòmica, fan necessari reforçar els recursos i programes existents com a base de millora per a la seva emancipació, la cohesió social i la igualtat d'oportunitats. En aquest escenari, les polítiques de joventut han de respondre a les necessitats del col·lectiu jove, acompanyant-lo en l'articulació del seu projecte de vida i tenint en compte la seva participació i inclusió social.
Davant d’aquesta situació, el Servei de Joventut, va detectar una sèrie de necessitats entre els col·lectius de joves en situació de vulnerabilitat al municipi, fet que va motivar la idea d'oferir un recurs formatiu per generar mecanismes i capacitats als joves. El context que es va observar, presentava a uns joves amb un alt grau de mancança d’accés als recursos formatius i laborals existents al territori. Les necessitats bàsiques que es reconeixien sobre tot, eren efectives en la carència de recursos econòmics i de mitjans propis per a subsistir. Sense aquests recursos als joves se’ls feia molt difícil cobrir les pròpies necessitats bàsiques de manutenció, habitatge i cura personal.
A nivell de context, es reconeixia entre ells una mancança en les necessitats relacionades amb l’escassetat d’oportunitats a l’espai sòcio-econòmic del territori. Manca d’interdependència i reconeixement dins l’estructura social. Apareixien també altres mancances en quant a les necessitats emocionals i psicològiques, falta l’equilibri psicològic i emocional, degut en part per la carència de xarxa de suport familiar, social i afectiva.
També es reconeixien dèficits en habilitats socioeducatives relacionades amb el desenvolupament personal i social, i amb l’adquisició de les habilitats i valors que afavoreixen la convivència, l’establiment d’interaccions positives i l’intercanvi en equitat. Eren detectables absències o dificultats a l’hora de participar en l’espai social i la comunitat.
Finalment el perfil professional del joves reflectia carències formatives i de competències instrumentals i ocupacionals, fet que va impulsar l’orientació del projecte cap a l’àrea formativa i professionalitzadora.

Població: Joves de 18 a 29 anys que es troben en situació de vulnerabilitat i alt risc d'exclusió social, interessats/des en la formació agroecològica i sense altres ofertes formatives.

Territori: Mataró.

Les polítiques de joventut a la ciutat disposen d'un marc estratègic propi, definit pel Pla Jove de Mataró 2018-2022. Aquest full de ruta es va concebre com un pla transversal i de ciutat, amb voluntat de superar la lògica de les polítiques sectorials i de proposar respostes en clau integral. Es tracta d'un instrument de planificació estratègica per a avançar cap a la igualtat d'oportunitats real de les persones joves, facilitant que aquestes puguin desenvolupar el seu projecte de vida de manera autònoma i lliure. Dos dels reptes que el Pla Jove x Mataró 2018-2022 preveu afrontar són la lluita contra l'atur i la creació d'ocupació de qualitat, i la igualtat d'oportunitats per a la cohesió social i territorial. Per a avançar cap a aquestes metes resulta capital afavorir el protagonisme, la participació i la implicació de les persones joves en la construcció de la ciutat actual i del futur.
El projecte també està inclòs a l’Estratègia Europa 2020, que és l’actual estratègia de desenvolupament europea que tracta de pal·liar les diferències de l’actual model de creixement per encaminar-se cap a un altre basat en el desenvolupament intel·ligent, sostenible i integrador. En aquest sentit, la UE dóna suport a aquells municipis que estableixin estratègies per afavorir el desenvolupament urbà sostenible.
Arrelem és una proposta inclosa que en la segona edició de 2021 compta amb el finançament del programa Socialneet, un projecte Europeu de promoció de l’economia social. El principal repte que el projecte aborda és la reintegració dels joves, que no estan en l'ocupació ni en l'educació o la formació (NEET), en el mercat laboral. L’objectiu principal del projecte és l'establiment de solucions empresarials innovadores socials i la cerca d'ocupació en empreses socials per joves desocupats d'entre 18 i 29 anys, en particular. Els resultats esperats constitueixen l'augment de l'ocupabilitat dels NEETS, grups vulnerables de la societat, en cinc sectors principals com la cultura i la indústria del turisme, la sanitat, l'agricultura, el programari de codi obert i les fonts d'energia alternatives, la millora de la xarxa i la creació de capacitats de l'economia social i les organitzacions de la societat civil, l'establiment d'una xarxa de cooperació transnacional d'experts en set països de la UE, l'augment de l'adquisició de coneixements pràctics d'antics NEET i l'augment de la consciència d'una gran part de les poblacions locals i transnacionals de l'impacte i la solució pràctica que la innovació social i l'esperit empresarial poden tenir per a fer front a la desocupació juvenil.

La Planificació del projecte compta amb la redacció del pla general, la planificació de les actuacions fins a la presentació del projecte a diferents serveis municipals. El projecte està concebut a nivell formatiu, amb activitats per un total de 120 hores lectives.
En quant a la implementació del projecte, aquest comença gestionant les inscripcions i la selecció dels participants. Es porten a terme una sèrie d’entrevistes per valorar els candidats, i finalment es seleccionen, seguint els criteris bàsics i la puntuació final.
Durant el 2021 es van portar a terme dos cursos o edicions. Les estades en empreses, per a la segona edició, es van portar a terme entre Novembre-desembre 2021.
La part de les activitats de treball a l'aula i activitats en medi obert (42 hores) estan pensades per promoure el coneixement i la cohesió de grup, l’autoconfiança i el treball en equip, l'idioma, la mobilitat, la interacció amb la comunitat i la superació personal, entre altres.
A nivell de formacions, s’ofereixen 5 hores de continguts complementaris del Mòdul C de temes no oferts a la programació pedagògica del Projecte Arrelem, per al joves nouvinguts a la ciutat.
El programa està pensat per a donar acompanyament a un total de 20 de participants, a partir de formacions especifiques que estan pensades per a grups i per a l’acompanyament individual.
Hi ha una part del treball a l’aula, dins de la programació d’activitats, que comprenen formació externalitzada. Aquesta formació està basada en l’aprenentatge de competències entorn el cooperativisme i l’economia social i solidària, competències lingüístiques i una part de formació professionalitzadora en el sector agroecològic. La formació de competències lingüístiques de català bàsic, sobretot mitjançant la conversa, està pensada per un total de 17,5 h. La formació professionalitzadora en el sector agroecològic, a càrrec de l’Associació Temps de Saó, està enfocada a la preparació del terreny, plantació i sembra, recol·lecció, manteniment d'instal·lacions, coneixement de la maquinària bàsica i comercialització del producte. En total, activitats distribuïdes en 60 h lectives.
La intervenció pensada per l’acompanyament individual, consta de sessions d’assessoria i pràctiques professionals.
Amb la col·laboració amb el Projecte SOCIAL NEET, s’han destinat 30 hores d’estades a les empreses cooperatives del Maresme. En total, han realitzat les pràctiques 14 joves.

76.540,92

Aquest projecte s'ha finançat amb fons europeus, estatals i fons propis del propis Ajuntament de Mataró.
Per edicions:
Edició 1a 2021: 35.966,37 €
Edició 2a 2021: 40.574,55 €

Nombre de serveis de l'Ajuntament implicats en el projecte: 6
Nombre d'entitats implicades en el projecte: 4
Per edicions:
-1a edició:
2 Tècnics/ques especialistes en formació de competències i formació laboral (dedicació exclusiva)
1 Tècnica de Joventut (dedicació no exclusiva)
-2a edició:
1 tècnica Grau mig (dedicació 70% de la jornada)
3 tècniques grau mig (dedicació 15% de la jornada)

Material d'oficina, material per les activitats formatives, assegurances per els alumnes, equips informàtics amb telèfon IP per a les 2 treballadores, projector, pantalla, paleògraf, material fungible.
En relació als espais es va precisar:
-Aula gran per les sessions grupals i despatx per a les entrevistes individuals.
-Sala d'actes de la Biblioteca Antoni Comas per les sessions teòriques del bloc formatiu d'agroecologia.
-Hort La Sènia Viva de les Cinc Sènies, per les sessions pràctiques del bloc formatiu d'agroecologia.

El programa s’ha articulat a través d’inscripció a partir del formulari virtual o de forma presencial a l’Oficina Jove amb cita prèvia. Es portà a terme un procés de selecció a aquelles persones que compleixin requisits, on es valorà el grau de vulnerabilitat, la motivació, la disponibilitat i un mínim de competències lingüístiques per tal de poder seguir el curs.

Durant els tres mesos del programa de formació s’han desenvolupat en un total 5 blocs específics i unes tutories individuals on s’han impartit 210 hores de formació estructurades segons les següents competències. El nombre final de joves participants en el projecte per a la 1a edició va ser de 16 i 17 per a la 2a edició.

BLOC 1. Competències bàsiques, coneixement de l'entorn i del món laboral
-Els joves han obtingut competències bàsiques de forma transversal durant tot el procés formatiu, per potenciar el treball en equip i l’ aprenentatge entre iguals, l’ autoconeixement, la gestió emocional, la comunicació i l’assertivitat. S’han dedicat dues activitats a treballar tot això de forma més pràctica, a partir de activitats com Vela i Escape Room,
-Tallers: en total s’han impartit 11 tallers al llarg de la formació. Taller per explicar el Programa Referent d’Ocupació Juvenil (PROJ).
BLOC 2. Competències lingüístiques català
-Competències lingüístiques, on es treballa l’expressió oral, l’expressió escrita, gramàtica i lèxic.
BLOC 3. Competències digitals
-Competències digitals: aquesta ha sigut una novetat a la segona edició del programa. Amb aquest bloc formatiu es busca aconseguir un domini elemental en l'ús de les TIC i que el/la jove esdevingui un/a usuari/ària bàsic/a de les TIC, que es pot considerar inclòs en societat digital.
BLOC 4. Formació agroecològica
-Competències tècniques desenvolupades en el camp, per poder treballar primer de tot les dinàmiques d’equip i fomentar la cohesió del grup, i sent les pràctiques agrícoles molt enfocades a treball en equip
-Competències tècniques/professionalitzadores per a la part teòrica dels continguts agrícoles
BLOC 5. Practiques en empreses cooperatives del Maresme (2a edició):
-Les estades o pràctiques a les empreses han comptat amb seguiment i tutories. Han participat un total de 14 joves.
Per hores, es comptabilitzen 28 sessions dedicades a competències bàsiques i suport en la recerca de feina (61 hores). S’han portat a terme 15 sessions de formació tècnica agroecològica (60 hores), 10 sessions competències digitals (20 hores), 10 sessions competències lingüístiques (15 hores), 11 sessions de tallers (22 hores), 1 sessió de visita a empresa cooperativa del sector agroecològic (3 hores) i al finalitzar les formacions, els participants han tingut 5 sessions de pràctiques laborals (30 h).

Les competències bàsiques obtingudes s’han desenvolupat a través d’eines atractives com el teatre, roll-playing i dinàmiques d'intel·ligència emocional, que s'intercalaran amb les sessions merament formatives.
Cada alumne ha comptat amb sessions de tutories personalitzades, d’un total de 2 hores per cada jove.
-Formulari d’inscripció
-Certificat d’aprofitament

Trobem difusió a través de diferents mitjans:

A nivell de difusió local, a través dels mitjans de comunicació de l'Ajuntament de Mataró:
Formulari d’inscripció (2022)Noticia
Publicació del programa en el web de Social NEET de Mataró

A nivell de xarxes socials:
Facebook
Facebook Mataró Jove
Instagram Mataró Jove
Post Instagram Joventut

Mitjans Audiovisuals:
TV Mataró
Noticia al diari el Periodico

Aquesta proposta s’emmarca en actuacions en coordinació amb els recursos que ja existeixen al territori. La intervenció potencia el treball en xarxa i col·laboratiu, mitjançant la relació i la coordinació amb tots aquells serveis, entitats i organismes relacionats directament o indirectament amb el projecte. Aquest projecte planteja la combinació i interrelació entre diferents estratègies metodològiques, així com una interdisciplinarietat que enriqueix la intervenció efectuada. La proposta planteja un treball d’intervenció formativa. La metodologia d’intervenció del projecte combina accions grupals i individuals a través de les quals es treballaran competències bàsiques (transversals i específiques), instrumentals i laborals.
A nivell municipal, el projecte també ha permès posar en valor, des d'un punt de vista de sostenibilitat i utilitat social, la zona agrícola de les Cinc Sènies de Mataró, en la qual s'ha portat a terme la part pràctica de la formació.
El projecte ha permès contribuir en la capacitació de joves en situació de vulnerabilitat social i aconseguir que aquests puguin tenir uns aprenentatges i un certificat que els pot ajudar de cara als seus projectes ocupacionals i vitals. Alguns dels joves que han passat per la formació posteriorment han trobat feina en el sector del programa o en altres sectors.

Interna

Servei d’Igualtat i Diversitat Ciutadana

Realitzades la primera i segona edició, es pot concloure que ha resultat una experiència positiva tant per a les persones joves participants, com per a l'equip tècnic implicat al projecte. Les persones joves participants han pogut aprendre competències bàsiques i transversals, però també han adquirit competències lingüístiques, digitals (2a edició), instrumentals i laborals. Els joves manifesten satisfacció amb la formació i recomanarien a altres persones fer-la. La primera edició va servir per detectar alguns elements a millorar en la segona edició, com ara incorporar un mòdul formatiu específic de competències digitals, ampliar les hores de competències lingüístiques, ampliar les hores globals de formació, així com efectuar un major seguiment dels joves durant les estades en les cooperatives agràries.
En general totes les estades han tingut molt bon retorn per part dels joves, com per part dels empresaris/àries de la zona.
Actualment s'està planificant la tercera edició i s'està plantejant enfocar-la a la disciplina de la jardineria ecològica.

Ara mateix aquest projecte compta amb dos edicions i s’ha anat millorant i adequant la proposta a nivell pràctic en quant els objectius fonamentals.
Durant tot el projecte està present la perspectiva intercultural, que contribueix a fomentar les relacions positives entre persones de diferents orígens culturals. També la perspectiva de gènere, per aconseguir una relació igualitària durant el procés i una comprensió de les desigualtats de gènere que es donen a la societat.
A destacar, la relació entre proposta grupal i individual. La intervenció educativa grupal està dirigida a millorar la qualitat de vida i la facilitació dels processos d’emancipació d’aquests joves. La intervenció de tipus individual, serveix per treballar els itineraris personals i adequar els recursos a les necessitats de cada participant.
Finalment el programa formatiu compta amb un equip multidisciplinari de professionals capacitadors en competències, que incorporen una visió teòrica i pràctica clau per el desenvolupament i implementació de les propostes formatives.

Al tractar-se d’una pràctica adreçada a joves en situacions molt diverses i amb molta vulnerabilitat, d’origen i velocitats d’aprenentatge diferent, a vegades és complicat adaptar el ritme de la formació al grup.
Falta aconseguir arribar al col·lectiu de noies i que altres serveis ens en derivin. Tot i així el gran gruix de joves detectats amb aquest perfil són nois i aquest aspecte dificulta poder trobar noies que compleixin el perfil i que hi estiguin interessades. De cara al futur treballarem per a incrementar la participació de les noies en aquest programa

1. En l’inici de la formació treballar més les dinàmiques de cohesió de grup, afavorint una millora de relacions entre els i les joves perquè, tot i que la relació general era bona, es notava la distinció de formar grups de treball en alguns tallers i activitats segons l’origen. Pensem implementar més dinàmiques relacionades amb tot el que el grup té en comú, treballar més per equips barrejats i aprofitar les activitats lúdiques per crear un ambient distès perquè es puguin conèixer més de manera informal.
2. Tot i que el projecte ja es treballa la perspectiva de gènere i interseccional ens plantegem millorar en la incorporació transversal d'aquesta perspectiva en tota la formació. En aquesta línia també es proposa fer més visible la figura de les dones en el sector de la jardineria i el viverisme i destacar la discriminació laboral de les dones en el mercat de treball.
3. Proposar un espai comú digital (per exemple a traves de la plataforma Slack) amb l’objectiu de centralitzar tots els continguts i material de suport, així com la informació que es facilita al llarg de la formació per part de l’equip formador i l’equip coordinador.
D’altra banda, crear dintre d’aquest espai, un apartat dedicat a la Borsa de Treball i així poder posar en pràctica la recerca de feina per part dels i de les joves.

L'emmarcament general del permet la replicació en altres municipis, tanmateix, cal tenir present que caldrà adaptar-lo a les especificitats del territori en el qual es vol implementar, així com a les característiques de la població destinatària. Tot i les especificitats, es considera que l'experiència endegada per Mataró Jove pot esdevenir útil per a plantejar-se la implementació en altres contextos.