Montcada i Reixac es caracteritza per una morfologia urbana que propicia la ja tendent segregació urbana per nacionalitat i origen del municipi, així com passa en molts territoris de l'entorn. A més, la segregació urbana es veu augmentada a l'escola quan les famílies usen estratègies de “fuga” de certs centres que s'expliquen per creences i pors dels progenitors respecte a l'educació dels seus fills i filles en uns o altres centres, especialment, entorn de la convivència amb persones d'altres orígens i/o cultures.
En aquest sentit hi ha certs centres educatius del municipi que estan estigmatitzats per la seva composició (real o percebuda) i sobre els que corren tota mena de rumors que reforcen estereotips i prejudicis i influeixen en la tria d'escola de les famílies, afectant la cohesió social.
El resultat és una segregació i estigmatització d'alguns centres de primària i secundària que té poc a veure amb la qualitat dels seus professionals o del seu projecte educatiu, sinó amb els rumors que giren al seu voltant. Rumors que habitualment associen diversitat cultural i classe social amb pitjor qualitat educativa i que fan que sistemàticament cada any siguin escoles molt poc demandades.
Al municipi hi ha una considerable segregació escolar. Tres centres educatius concentren en major mesura els alumnes de famílies amb orígens culturals diversos i amb majors necessitats educatives, coincidint amb barris amb un alt percentatge de nacionalitats diverses entre la ciutadania. Per exemple, segons les dades registrades a IDESCAT (2018) la mitjana d'estrangers a Montcada i Reixac és del 11,29%. No obstant això, observant aquestes dades per barris segons l'Observatori d'Inclusió de Montcada, al barri de la Ribera, en canvi, hi ha un 40% de població estrangera.
En aquest context, el departament tècnic d'Educació, Infància i Joventut de l'Ajuntament de Montcada i Reixac amb altres administracions han estat treballant per la lluita contra la segregació amb diferents recursos (gestió de matrícula viva, intervenció no lineal als centres a través del PEE, un Projecte Magnet, l'aposta per l'educació en comunitats d'aprenentatge, la incorporació d'un Institut Escola, etc.). tot i els esforços abocats, no s'ha aconseguit frenar els prejudicis i estereotips sobre alguns centres.

Població: Pares, mares i famílies, en general, que han de matricular els seus fills/es en escoles del municipi.

Territori: Montcada i Reixac.

La pràctica es troba dins les actuacions de la XARMIR (Xarxa antirumors de Montcada i Reixac), una plataforma ciutadana enfocada a la lluita contra els rumors i estereotips negatius al voltant de la diversitat cultural que dificulten la convivència al municipi.

L'any 2015, amb el suport de Polítiques d'Inclusió de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, es va crear la XARMIR (Xarxa antirumors Montcada i Reixac), una plataforma ciutadana enfocada a la lluita contra els rumors i estereotips negatius al voltant de la diversitat cultural que dificulten la convivència al municipi.
Coneixedora de la realitat anteriorment esmentada, la XARMIR va prendre com a repte la lluita contra els rumors negatius que associen la diversitat cultural a una pitjor qualitat educativa i, més concretament, contra l'estigma que aquests generen en determinats centres educatius. Una inquietud compartida amb el departament d'Educació de l'Ajuntament i que va portar a emprendre la campanya “Per una tria d'escola lliure de rumors” enfocada a aconseguir resultats de millora pel curs escolar 2019-2020.
La XARMIR va encetar la campanya el novembre del 2018 i es va desenvolupar, sobretot, durant els mesos previs al procés de preinscripció (febrer i març del 2019). Finalment, durant els mesos d'abril i maig es va realitzar un exercici d'avaluació i reflexió dels diferents agents participants: enquesta de satisfacció a les persones assistents als cafès-col·loqui, enquesta d'avaluació i reunió amb les persones que van participar en la seva organització (testimonis, AFA i XARMIR) i reunió de valoració final amb tècniques referents de la campanya (educació, acció comunitària i XARMIR).
Els bons resultats i valoracions han fet que XARMIR i Ajuntament de Montcada i Reixac es plantegin la seva repetició el 2020 per afavorir l'equitat de cara al curs 2020-2021.

1.750€

- Cost zero amb recursos propis de l'Administració: recursos humans (tècnics municipals de les diferents àrees), infraestructura (equipaments municipals).
- Cost zero amb recursos humans a partir del voluntariat: membres de la Xarmir, membres d'AMPA.
- 400€ aproximadament per impressió de materials divulgatius (1.200 tríptics, 600 targetons invitacions, anunci a la Veu).
- 3.500€ anuals per la contractació externa de l'entitat D-CAS. D'aquesta campanya en concret, serien uns 1.250€ aproximats d'aquest pressupost anual (inclou disseny i elaboració dels materials divulgatius, elaboració de les enquestes online i avaluació, dinamització Xarmir i accions).
- 300€ aproximats per enviament dels materials divulgatius (1.800 domicilis aprox, contractació servei extern “Vallès Repart”)
- Menys de 100€ per la compra de refrigeri (cafè i pastes) pels dos col·loquis.

Al cafè col·loqui dedicat a l'accés a Secundària, hi van participar 5 persones voluntàries com a representants de famílies testimoni corresponents a 3 centres educatius. A més, 5-6 voluntaris de la XARMIR van donar suport a la dinamització del debat. Pel cafè col·loqui dedicat a l'accés a Infantil / Primària, van ser 10 les persones voluntàries que van participar com a famílies testimoni i també 5-6 voluntaris de la XARMIR. La dinamització del debat pròpiament va ser a càrrec d'una tècnica de l'entitat D-CAS i de la tècnica d'Acció Comunitària, ambdues membres de l'equip tècnic de la XARMIR.
A més, 2 tècniques responsables del Departament d'Educació també van participar als 2 col·loquis per respondre directament els dubtes tècnics de la matrícula o dades educatives dels centres. Una mitjana de 3 representants de les AMPA van participar de públic i observadors a cada col·loqui, contribuïnt al debat i resolució de dubtes.

Els cafès col·loqui van tenir lloc a la Casa de la Vila, l'antic ajuntament de Montcada i Reixac. Inclou: ús de les instal·lacions tant per les trobades del disseny del projecte i la implementació, ordinador, altaveus i projector, màquines de cafè, servei de neteja.

La Guia de recomanacions va ser elaborada per la XARMIR i revisada per diferents departaments i serveis. L'activitat dels col·loquis, en canvi, va ser dissenyada en un procés de creació comunitària a través de 3 convocatòries entre la XARMIR i les AMPA-AFA dels centres educatius públics, a les quals van assistir unes 15-20 persones. Totes les AMPA dels centres educatius públics hi van col·laborar per vincular famílies que participarien en els col·loquis com a testimonis.

La campanya “Per una tria d'escola lliure de rumors!” ha generat:

- Una guia de recomanació a les famílies amb criteris clau en l'elecció del centre. Aprofitant l'enviament de la informació i instruccions per al procés de matrícula, aquesta guia es va distribuir a totes les famílies del municipi en edat d'entrar a P3 o 1r de la E.S.O en el següent curs escolar.

- El desenvolupament de dos cafès col·loqui (Infantil-Primària i Secundària) entre famílies que han de matricular per primer cop i famílies ja vinculades a cadascuna de les escoles de cada etapa. L'objectiu era crear un espai de trobada còmode i proper per a poder parlar de dubtes i inquietuds i relaxar les famílies respecte aquest procés. En els cafès col·loqui, per una banda, les famílies de cada centre explicaven les seves pròpies experiències en el moment d'escollir centre educatiu buscant trencar pors i prejudicis sobre les escoles (“No em va tocar la que volia però ara..., “Jo pensava que... però...”, “Jo em vaig enfadar quan em va tocar... però...”) i, per altra banda, les famílies que havien de matricular per primer cop preguntaven dubtes i exposaven les seves inquietuds. En total, hi van participar prop d'una setantena de persones.

- Un document de conclusions a partir de les reflexions generades als Col·loquis, el resultat de les enquestes de satisfacció i de les diferents valoracions.

Implicació de La Veu en la difusió de l'acte a les famílies implicades però també com a forma de donar a conèixer la iniciativa al conjunt de la ciutadania.

- La XARMIR inicia una campanya per escollir l'escola sense prejudicis
- La majoria de l'alumnat accedirà al centre escollit en primera opció

Les guies de recomanació es van adjuntar amb la invitació als col·loquis i una carta emesa des del Departament d'Educació amb informació sobre el procés de preinscripció i es van enviar a totes les llars que es tenia constància que es trobaven en situació de matricular els seus fills/es.

Es va fer una difusió de caire més informal a través del correu electrònic i contacte telefònic amb les famílies col·laboradores, especialment a través de missatgeria instantània.

La Campanya “Per una tria d'escola lliure de rumors!” ha tingut un impacte positiu en les matriculacions i, per tant, en altres aspectes als centres de Montcada i Reixac, com una millora de la convivència, una menor segregació, etc.
- La matrícula del curs 2018-2019 ha produït major equilibri entre places ofertes i sol·licitud de preinscripcions, tant a Primària com a Secundària, produint una certa millora en el repartiment i sent més equitatives les preinscripcions, sobretot en l'E.S.O.
- La majoria de l'alumnat ha accedit al centre escollit en primera opció.
- Ha augmentat la matrícula escolar per proximitat.
- Han augmentat significativament les famílies que han anat a les portes obertes. Cal destacar en especial dos centres que sempre han estat més estigmatitzats. A més, famílies de les AMPAs i AFAs que van col·laborar al col·loqui confirmen que hi havia famílies que havien assistit al col·loqui.
- No ha arribat cap reclamació d'assignacions d'ofici de centres amb especial rumorologia. Altres anys havia estat freqüent.

Mixta

Famílies dels futurs alumnes matriculats, AMPAs i AFAs i tècniques referents de la campanya

- La guia ha arribat a totes les llars amb famílies en procés d'inscripció a centres educatius del municipi.
- Es valora com un material pràctic, sintètic i entenedor, amb consells que donen peu a la reflexió o a tenir en compte aspectes que potser no s'han plantejat durant el procés d'inscripció.
- Dels Cafès col·loqui es valora l'ambient càlid, proper, còmode, clar i directe. Ha estat una bona oportunitat per conèixer testimonis directes de tots els centres educatius, intercanviar experiències i opinions, així com contrastar els rumors i prejudicis que envolten alguns centres.
- Es valora de forma positiva l'organització de l'acte en si: presentació i dinamització, participació dels testimonis, debat i recull de conclusions. Tot amenitzat amb un cafè i pastes per fer l'espai més informal i agradable.
- Es parteix d'una consideració positiva de tots els centres educatius de la ciutat, sense comparar-los com a millors o pitjors entre sí. La finalitat ha estat fer més lliures a les famílies en el procés d'elecció i deixar de banda rumors i prejudicis que o bé no són certs o bé es tracten d'experiències subjectives d'altres famílies.
- A nivell d'organització es valora com molt positiva la implicació de diferents agents: Educació, Acció Comunitària, XARMIR, AFAs i famílies com a testimonis directes.

- La metodologia: la col·laboració i implicació entre els agents clau del municipi entorn la segregació i la rumorologia (Educació, inclusió, totes les AMPAs i AFAs i XARMIR) ha augmentat l'impacte i la riquesa de l'acció. En aquest sentit, el paper i lideratge de la XARMIR sembla clau: l'expertesa de la plataforma respecte a les estratègies antirumors i una visió més ciutadana que administrativa ha estat determinant a l'hora de dissenyar i donar una perspectiva diferent i complementaria a la lluita contra la segregació.
- L'espai col·loqui, les famílies i les seves pors: la lluita contra la segregació es pot desplegar de moltes formes distintes i totes elles són complementàries (més i menys legalistes, obligatòries o no, polítiques, etc.). Des del punt de vista de la XARMIR, la clau estava a treballar els rumors sobre els centres i això portava a treballar de forma directa amb les famílies de Montcada i els seus imaginaris i prejudicis.

- La campanya sorgeix a iniciativa ciutadana i, tot i que es valora de forma positiva, és necessari que darrere hi hagi un equip tècnic fort que lideri la coordinació del projecte i faci les gestions pertinents.
- Algunes dades concretes que permetrien perfeccionar o definir la campanya, les han de facilitar les escoles. Sovint, per manca d'organització interna, no es té un registre prou acurat de les característiques de les matriculacions que podrien ser útils per a l'enfocament de la XARMIR.
- Desconeixement dates període de Preinscripcions des de la Generalitat:les dates generals es saben amb poc marge de temps, fet que condiciona l'elecció de dates de Portes Obertes a nivell municipal, i en últim terme, a l'elecció de dates dels Col·loquis. Hi ha altres dates de calendari festiu que condicionen la participació i s'han de tenir en compte per no coincidir: el Carnestoltes i el Dia de la Dona treballadora.

- Arribar a més gent, utilitzar el boca-orella i tots els canals que han resultat efectius en aquesta ocasió.
- Fer els cafès col·loqui a principis de març amb la possibilitat de fer una segona volta en cas que hi hagi més famílies interessades.
- Oferir un espai de cura infantil per a Infantil / Primària que permeti als adults participar-hi amb més tranquil·litat.
- Implicar als infants i joves a la campanya. Es valora la possibilitat de fer algun material audiovisual que després es pugui fer servir tant per la difusió com per la reflexió als cafès col·loqui.
- Incorporar als equips directius de les escoles bressol i primària com a nous agents clau de la campanya.
- Millorar la difusió a través de l'aplicació de missatgeria instantània per una qüestió de protecció de dades.
- Disposar d'un registre de dades compartit amb els centres educatius.

La segregació escolar i la rumorologia sobre centres són un fenomen estès arreu del territori i un repte per al seu conjunt. La campanya “Per una tria d'escola lliure de rumors” és una acció que sembla especialment adient per a tractar estratègies de “fuga” de les famílies i la rumorologia dels centres que afecten la cohesió social dels municipis. A més, tot i que cal considerar la tinença o no de plataformes antirumors a altres municipis per a liderar les accions, la resta d'ingredients de la campanya són prou senzills i assumibles: no es tracta d'un gran pressupost o cap inversió. D'altra banda, cal considerar altres associacions o entitats que puguin tenir aquest paper en altres municipis.