Fases i principals lÃnies d'actuació
El grup de treball ESLV emergeix arrel de la primera Jornada d'Educació Escolar de Sant Cugat, el 2007, i a partir d'aquà es comencen a reunir amb periodicitat mensual per articular una proposta de treball conjunta i comunità ria sobre l'educació per la sostenibilitat en els centres escolars. Participen d'aquest grup majorità riament professors/es dels diferents centres educatius de Sant Cugat, però també agents del municipi vinculats a l'educació ambiental, tècnics de medi ambient, educadors/es ambientals, alumnes universitaris de la UAB (i altres) que hi desenvolupen projectes de final de grau o de mà ster i posteriorment membres del grup de recerca GRESC@ (UAB). A partir de la creació de l'ESLV es comença a articular una xarxa de treball entre agents educatius i ambientals, i esdevé sobretot un espai d'intercanvi de coneixements, experiències i propostes, i l'eix central de les discussions és el 'com' treballar qüestions ambientals a l'escola a través del sistema alimentari escolar. És el propi grup l'agent que comença a treballar de forma intensiva al municipi per donar suport a la recuperació, per una banda, d'espais naturals i/o agrÃcoles (com la Torre Negra o Can Monmany), per una banda, i per poder crear i generar espais pels horts escolars, per l'altre. Entre els anys 2010 i 2012 s'acaben podent generar fins a 40 horts en centres escolars municipals, i l'ESLV esdevé un agent central a la ciutat, aixà com un referent i el centre de l'eix de treball de l'Ajuntament en qüestions d'educació ambiental. Una de les tasques més importants que duen a terme és la incorporació en el currÃculum dels i les alumnes un conjunt d'activitats vinculades amb l'ecologia, la producció agrÃcola i la posterior elaboració de productes (com per exemple fer de la recollida d'olives i l'elaboració d'oli una activitat curricular experimental al mateix temps que teòrica). En resum, la tasca de l'ESLV es centra en traslladar l'agroecologia a l'escola, és a dir, en desenvolupar un model agroecològic escolar a Sant Cugat del Vallès. L'agroecologia escolar consisteix en la transformació de la didà ctica i la pedagogia d'aquest camp, traslladant-ho als centres escolars. Es tracta de poder pensar i treballar sobre qüestions ambientals en relació a la producció i consum alimentaris a partir del treball agroecològic als centres, prenent l'hort escolar com a base de treball i d'aprenentatge. D'aquesta manera, el projecte està pensat per generar un impacte en el sistema alimentari a través dels horts (à mbit productiu), en la cuina de l'aliment (à mbit de la transformació) i en l'à mbit del consum a través del menjador.
Per altra banda, al existir el conveni entre la UAB i l'Ajuntament de Sant Cugat et teixeix una xarxa d'agents i interessos entre l'ESLV i el grup de recerca GRESC@. En aquest sentit, varis alumnes de grau i de mà ster desenvolupen els seus projectes i les seves tesines en el marc de l'ESLV, col·laborant amb professors/es i escoles; implementant, avaluant i ajudant; i fins i tot realitzant-hi prà ctiques. La xarxa d'agents cada cop és més sòlida, i cada cop es desenvolupen més projectes a les escoles. L'ESLV esdevé un espai de reflexió i treball compartit, es generen recursos i es fan circular, i cada docent realitza activitats i propostes al seu centre i amb el seu grup en la mesura de les seves oportunitats; i l'administració disposa de fons econòmics que destina a la realització d'activitats agroecològiques a l'escola a través de l'Agenda 21 Escolar. L'activitat de l'ESLV i varies de les activitats que es realitzen en diferents centres queden registrades en el seu blog i en varies de les seves publicacions:
https://agroecologiaescolar.wordpress.com/3-experiencies/
https://agroecologiaescolar.wordpress.com/actes-de-les-trobades-eslv/
https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2014/01/activitats_agroecologia_escolar6.pdf
Entre els anys 2013 i 2015, amb els efectes de la crisi, l'activitat del grup de treball es va reduint, especialment degut a l'augment de la cà rrega laboral de docents, la davallada del finançament als centres i la conseqüent reducció de l'activitat d'aquests. El conveni amb la UAB també es tanca, tot i que el personal universitari que ha treballat amb l'ESLV manté el seu compromÃs amb el projecte. El grup de treball es va orientant gradualment al manteniment social del projecte i el tancament d'aquesta fase de grup. La presència i la intensitat dels docents es redueix una mica, però a canvi prenen protagonisme en l'agroecologia escolar les AMPAs, les famÃlies i els menjadors escolars (amb el seu personal professional). Si bé el centre de l'activitat educativa de l'agroecologia escolar són els centres escolars i els docents, es considera important generar vinculacions amb els menjadors escolars, ja que si bé a l'hort es pot treballar la qüestió de la producció, als menjadors es pot treballar l'anvers de la monera, el consum. D'aquesta manera des de l'ESLV es proposa pensar el menjador de nou com un dispositiu pedagògic, i vincular-lo a l'activitat educativa i al projecte dels horts, en una lògica de sistema alimentari escolar.
Aquests són els centres de la ciutat que han participat en el projecte dels Horts Escolars: Llar d'infants Mare de Déu de Montserrat, EB (Escola bressol) el Molà de Les Planes, EB el Gargot, EB la Mimosa, EB el Tricicle, EB el Niu, EB Cavall Fort, EB de Valldoreix. Escola Catalunya, Ciutat d'Alba, Collserola, Gerbert d'Orlhac, Jaume Ferran i Clua, Joan Maragall, La Floresta, L'Olivera, Pi d'en Xandri, Pins del Vallès, Turó can Mates, Angeleta Ferrer i Sensat, Arnau Cadell, Joaquima Pla i Farreras, Leonardo da Vinci, Escola Avenç. L'escola concertada Thau i la privada Europa també s'han sumat a les activitats de l'Agenda 21 Escolar, i l'escola Puresa de Maria també treballa amb l'hort escolar.
Actors que hi han intervingut
| Nom |
Tipus |
Fase en la qual intervé |
Tipus d'intervenció |
AMPAs |
Entitats i associacions |
Més d'una fase |
Col·laborador |
Descripció de l'actuació en la prà ctica: A part de participar en el desenvolupament de projectes als centres, especialment l'adaptació dels espai pels horts, són un dels agents principals en el manteniment dels i les educadores ambientals als centres escolars quan es redueix el finançament, contractant-les pels espais de menjador. |
Ajuntament de Sant Cugat Del Vallès (Regidoria de Medi Ambient) |
Administració local |
Avaluació |
Col·laborador |
Descripció de l'actuació en la prà ctica: Administració que prioritza la inversió i el suport en qüestions ambientals, especialment pel que fa als centres escolars. Genera un conveni amb la UAB i dissenya una Agenda 21 Escolar, que es tradueix en la generació de pressupost per al desenvolupament de projectes agroecològics als centres escolars de Sant Cugat. La Regidoria de medi ambient destina personal tècnic a la comissió i en el suport a la realització de projectes. |
CRP (Centre de Recursos Pedagògics – Departament d'Educació – Generalitat de Catalunya) |
Administració autonòmica |
Disseny |
Col·laborador |
Descripció de l'actuació en la prà ctica: En un principi va donar cobertura al grup ESLV, emmarcant-lo en un “grup de treball” del propi Programa de Formació Permanent. Reconeix amb hores de formació al professorat que hi participa. |
Centres escolars (professorat) |
Altres |
Més d'una fase |
Participant |
Descripció de l'actuació en la prà ctica: Els i les docents dels centres escolars son les encarregades d'incorporar activitats i propostes educatives al currÃculum escolar amb el suport de l'educador/a ambiental |
Comissió ESLV |
Altres |
Totes |
Organitzador |
Descripció de l'actuació en la prà ctica: És la comissió impulsora del projecte i de totes les activitats, i està integrada per diferents agents educatius i ambientalistes que varien al llarg dels anys. És l'espai de coordinació del projectes, d'intercanvi d'experiències, de cooperació amb la UAB i l'agent gestor de l'Agendia 21 Esolar. |
Educadors/es Ambientals |
Altres |
Més d'una fase |
Col·laborador |
Descripció de l'actuació en la prà ctica: Personal contractat per les escoles i/o per les AMPAs per dissenyar activitats especÃfiques agroambientals tant en els espais curriculars com en els espais de lleure (els menjadors), i també son les encarregades de realitzar el manteniment dels horts escolars. |
GRESC@ (UAB |
Universitat |
Més d'una fase |
Col·laborador |
Descripció de l'actuació en la prà ctica: Grup de recerca de la UAB que entra en conveni amb l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i participa en les reunions de l'ESLV. Col·labora en processos de diagnosi i en discussions sobre pedagogia i didà ctica, i deriven alumnes a la comissió i els centres per tal de realitzar-hi prà ctiques i treballs, aixà com investigacions. |
Recursos econòmics
Total euros per perÃode
-
CaracterÃstiques generals del finançament (perÃodes, tipus...):
El pressupost ha variat molt al llarg dels anys, especialment durant la crisi econòmica. Tot i aixÃ, aquestes son algunes de les dades que permeten fer-se una idea de l'aposta municipal en aquest projecte i del cost que pot arribar a comportar.
Es realitzen 2 convenis amb la UAB de 4 anys cadascun, de 6.500€ i 3.500€ per any respectivament. Els diners permeten a la UAB destinar una professora responsable a la coordinació pedagògica del grup i del programa Agenda 21 Escolar, aixà com a beques de recerca per a estudiants universitaris/es que centren les seves recerques en el context municipal. El primer any de conveni la Diputació de Barcelona hi aporta 5.000€.
A través d'una recerca i tallers participatius s'avaluen i es refan les activitats de medi ambient que el Pla de Dinamització Educativa municipal ofereix als centres escolars. S'orienten per a donar suport als projectes escolars d'agroecologia escolar. Medi ambient destina 15.000 € anuals a aquestes activitats
L'Ajuntament destina, per altra banda, 2.000€ anuals a cada centre, a través del programa Agenda 21 Escolar, al desenvolupament d'activitats i projectes agroecològics. Aquest finançament es veu reduït a 0 entre els anys 2012 i 2014, i a partir de l'any 2015 es recupera, amb la quantia de 500€ per centre.
AMPAs, Medi Ambient i Parcs i Jardins han col·laborat en la construcció dels horts escolars.
Llista de recursos econòmics
| Nom de l'ens |
Modalitat de l'aportació |
PerÃode de finançament |
Quantitat |
Observacions |
| Des de |
Fins a |
| Diputació de Barcelona |
Subvencions públiques |
Indefinida |
Indefinida |
5.000€ |
|
Recursos humans
Ajuntament: L'educador ambiental municipal de manera permanent; tècnics/es diversos/es municipals de manera puntual, especialment d'educació i medi ambient.
Centres: un mÃnim d'una persona docent de cada centre, més –quan existeix –l'educador/a ambiental d'hort (6 – 7 persones). De manera voluntà ria i esporà dica, personal de l'AMPA.
Universitat: una professora responsable i temporalment estudiants de diversos nivells.
Altres recursos
Els centres escolars i els seus horts, el motocultor de la brigada de jardineria, vehicles municipals o dels docents/educadors i eventualment col·laboracions de les famÃlies en forma de transport de terres, compost, etc. Col·laboració de la Planta de Compostatge amb compost gratuït, també compostadors gratuïts per part del Servei de Prevenció de Residus, etc.
L'empresa Jardiland ofereix plantes que sinó llençarien, per dur-les a les escoles bressol durant varis anys.
Normes i mecanismes de participació implementats
Des de que es va crear la comissió ESLV, aquesta s'ha presentat com el node de relacions entre agents educatius i ambientals a Sant Cugat. La comissió va començar reunint-se un cop al mes i ha anat adaptant la freqüència de la seva activitat al volum de feina i projectes al llarg dels cursos. Les reunions de la comissió són espai de treball i també de coordinació, aplega els diferents agents i es treballa de forma comunità ria, tot i que cada agent disposa d'autonomia per realitzar l'activitat que convingui en el seu respectiu espai. La comissió rep el suport tècnic de la Regidoria de medi ambient de l'Ajuntament.