L'Ajuntament de Terrassa tenia la voluntat de realitzar una exposició a propòsit de la història de la immigració a la Terrassa del segle XX. Paral•lelament, un equip d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona, estava desenvolupant un projecte de recerca per encàrrec de l'Institut Europeu de la Mediterrània sobre Els catalans del segle XX, el treball de camp del qual es feia precisament a Terrassa. La coincidència d'interessos d'ambdós projectes va portar a encarregar un primer guió per tal d'encarar l'exposició.

Si Catalunya és un país d'immigració, Terrassa no n'és una excepció. Només al segle XX ha passat de 16.000 a 180.000 habitants. El creixement demogràfic va associat a la idea de progrés, i les particulars circumstàncies polítiques, econòmiques i socials de Catalunya han orientat l'experiència migratòria a les necessitats del creixement econòmic industrial, de la construcció i dels serveis. Tot progrés comporta tensions socials, i la immigració també. Es combinen experiències de frustració i inquietud de qui rep les persones que arriben. Tanmateix, la condició d'immigrant és circumstancial: la persona immigrant ha de fer el dol per la separació d'una terra d'origen que deixa, i la persona autòctona ha de familiaritzar-se amb un nou paisatge fins que la diferència de qui ve de fora es faci invisible.

D'alguna manera, tots som immigrants, o ningú no n'és. Un dels aspectes de la condició moderna és que, sense moure'ns de lloc, tots acabem sent immigrants al nostre propi país, doncs la Terrassa que vam conèixer de petits no té res a veure amb l'actual. Però acceptar la nostra condició original d'immigrants no és dissoldre's sinó, tot el contrari, reconèixer-nos en la nostra especificitat. Per tant, aquest projecte no es desenvolupa per aprofundir en allò que havíem estat i ens separava, sinó per avançar en allò que serem i que ens permetrà universalitzar la nostra particularitat. Alhora, també hem pretès fer pensar a les persones visitants sobre els prejudicis i sobre la manera d'entendre la ciutat i el país i de com concebre la identitat i d'interpretar qui som els “uns” i qui són els “altres”.

La ciutadania de Terrassa i les persones nouvingudes a la ciutat.

Per tal d'ajudar a les persones visitants i als infants a entendre l'exposició i crear un cert debat sobre el tema s'han realitzat una sèries d'activitats en un format de visites guiades per a escoles i grups:
- activitats programades pels grups escolars.
- activitats programades per a grups diversos.
- activitats del diumenge al matí.

S'han organitzat els continguts de l'exposició prenent com a fil conductor, 6 nenes i nens nascuts a Terrassa aquest segle. No es pretén, ni de lluny, que aquests menuts representin sociològicament el conjunt de la ciutat, però tanmateix, és fàcil sentir-s'hi identificat. Són la història humana de Terrassa (a través dels seus pares, avis i besavis), i són el seu futur.

L'exposició s'organitza en vuit àmbits diferents:

1. Entrada i presentació dels sis nens.
Per tal que, des del principi, el visitant sàpiga de què va i quin és el joc que li proposem, el primer àmbit estarà dedicat a la presentació dels 6 nens.

2. El viatge. Migracions humanes. El creixement demogràfic.
En aquest espai mirem de relativitzar el caràcter diferencial que s'atorga, tan sovint, al fet de néixer en un lloc. Un audiovisual, presenta tres maneres diferent d'arribar a Terrassa: el naixement, l'adopció i el viatge. L'àmbit fa un breu repàs històric de les grans migracions humanes i del creixement demogràfic de Terrassa. Un vídeo, encastat a la finestra d'un tren, presenta el testimoni de terrassencs que van fer el seu viatge amb aquest medi de transport.

3. Els records i els avantpassats.
És el moment de veure que les ciutats són, en bona part, els records de la gent que hi viu, i que els records de Terrassa van molt enrere en el temps, però també molt lluny en l'espai. En tot cas, els records de Terrassa són la suma de totes dues menes de records: el record d'una Terrassa diferent, i el record d'un país diferent. És el moment, també, de veure el fenomen d'un cert exili interior: persones nascudes a Terrassa en tenen records tan llunyans i exòtics com els de qui ha nascut a Guayaquil, a Nador o a Dakar.
En aquest punt es descobreix que tothom és immigrant i que, en algun moment, tothom comença a tenir parents que no han nascut a Terrassa tot i que no es tingui la condició d'immigrant perquè aquesta s'ha atorgat als qui han vingut després.

4. Els prejudicis.
Aquest espai acull 20 vitrines interactives que ens permeten descobrir, d'una manera lúdica i imaginativa, les noves formes de racisme, els estereotips a partir dels quals classifiquem els grups humans, el sistema de prejudicis, i els rumors, innocents o mal intencionats, relacionats amb la immigració.

5. Dona i immigrant.
Analitzem específicament la història de la immigració femenina i la situació de les noves terrassenques. Aquest apartat podrà ser objecte d'una exposició itinerant independent.

6. L'idioma.
Presentem la diversitat lingüística de la ciutat, i el repte de l'aprenentatge de la llengua. Un vídeo ens mostra que els fills en edat escolar introdueixen als seus pares o avis en l'aprenentatge i la integració.

7. La casa.
El visitant podrà entrar en un espai dominat per fotografies de gran format que evocaran l'ambient de les cases precàries dels anys 60 del segle passat.

8. Cloenda: la història d'un èxit.
La visita es tanca amb un audiovisual que presenta la relació entre l'èxit de la integració i l'esforç col•lectiu que ha permès relligar els barris, convertir-los en ciutat, i dotar-los de bons equipaments i serveis.

246.000€

Quantitat total anual.

Es va contractar un conserge que obria i tancava l'exposició i feia d'informador de l'exposició, quan no hi havia activitats dirigides.
També es va contractar a l'empresa RE-CREA per a la creació i producció de les activitats teatralitzades.

En l'exposició, vinculat al tema dels avantpassats, hi ha dues propostes interactives. Per una banda, un programa informàtic permet crear la pròpia branca de relacions i formar part de l'arbre dels terrassencs (format per relacions familiars però, també, d'amistat entre conciutadans) i, per una altra banda, el mateix àmbit permet que els visitants deixin la seva opinió sobre el tema enregistrada en vídeo. Aquests vídeos es reprodueixen al mateix espai expositiu.

Durant l'any 2007 van visitar l'exposició un total de 13.911 persones, ja sigui en les activitats programades pels grups escolars o dins d'activitats programades per a grups diversos o les del diumenge al matí.
També es creen i produeixen activitats teatralitzades per a dinamitzar l'exposició "Qui som. Els terrassencs del segle XXI".

Aviat es publicarà una web amb alguns dels continguts de l'exposició, entre d'altres.

La ciutadania i la població nouvinguda que han pogut veure l'exposició, han pogut canviar la seva manera de pensar respecte al procés d'immigració; fet aquest que contribueix a que tothom que visqui a Terrassa pugui fer de la ciutat una mica casa seva a la vegada que la ciutat incorpora nous ciutadans a un projecte comú.

S'han assolit els objectius inicials plantejats.

És una exposició que fa pensar, que no va d'història sinó que tracta d'idees, de fenòmens socials i d'experiències humanes. Convida a aquells que la visiten a reflexionar sobre les característiques d'aquest particular model de creixement demogràfic basat en bona part en la immigració, propi de la ciutat de Terrassa i del conjunt de Catalunya. I, sobretot, convida als visitants a pensar sobre els propis prejudicis i sobre la manera d'entendre la ciutat i el país, sobre com concebre la identitat i com interpretar "qui som" els uns i "qui són" els altres.

Es constata una manca de documentació d'avaluació.

Es podria haver realitzat una avaluació de satisfacció de la gent que ha visitat l'exposició.

És fàcil replicar aquesta exposició en quant a filosofia i actuacions, en altres municipis on també sigui important la immigració.