Sant Celoni és un municipi d'uns 17.000 habitants, considerat capital de la comarca natural del Baix Montseny. Des de l'any 2000 aproximadament ha presentat un fort creixement de població a causa de la seva proximitat i bona comunicació amb Barcelona i del creixent immobiliari i migratori. Actualment un 13% de la població és de nacionalitat estrangera.
Relacionat amb el nombre d'immigrants també han anat augmentant els serveis que s'adrecen a aquest col•lectiu, entre ells els cursos d'aprenentatge de la llengua. Als cursos dels nivells inicials de l'Oficina de català hi assisteixen majoritàriament persones nouvingudes i al Centre de formació d'adults el seu percentatge ronda el 25-30% del total d'alumnes del centre.

En quant a la situació prèvia a Sant Celoni existeixen dos serveis que atenien les necessitats d'aprenentatge de la llengua de la població nouvinguda: el CFA i l'Oficina de català. A causa de l'augment de la població immigrada, l'oferta de formació adreçada a aquest col•lectiu havia anat augmentant i adequant-se paulatinament. Hi havia una gran diversitat de procedències i de nivell de la gent que s'hi adreçava, amb predomini de persones provinents de països amb greus mancances d'escolarització.

Poc a poc es va anar veient la necessitat d'una col•laboració entre aquests dos serveis per combinar ofertes i va començar una coordinació en aquest sentit. Va ser quan el municipi va disposar de la tècnica d'immigració que amb la participació de tots tres agents es va iniciar el projecte.

Les motivacions són les següents:
- Atenció immediata a totes les persones, evitant les llistes d'espera.
- Coneixement més profund de cada persona per tenir més criteris d'orientació.
- Resolució de necessitats bàsiques immediates.
- Disminució de la reticència a l'aprenentatge del català.
- Creació d'un espai de coneixement de la nova realitat social i de trobada intercultural.

Tota la poblaicó de Sant Celoni i rodalies.

Està vinculada a diferents accions que es porten a terme des de l'àmbit d'immigració. Alguna de les seves actuacions forma part del Pla educatiu d'entorn.

L'aula d'acollida té una dedicació flexible de cinc hores setmanals, realitzades per una docent del centre que és la referent d'acollida lingüística. Durant el període de matrícula s'atenen les persones nouvingudes en el moment que s'adrecen al centre i, durant el curs, se'ls atén sense horari establert sempre que la responsable estigui lliure. Si no està lliure, se'ls dóna hora per a una entrevista al més aviat possible.

Dintre de les tasques realitzades a l'aula d'acollida, se'n poden distingir de tres tipus diferents:
1. Tasques de diagnosi i d'orientació: elaboració de la fitxa i orientació dels interessats de manera individualitzada.
La feina de l'aula d'acollida ha estat en gran mesura de rebuda i d'orientació cap a les diferents opcions formatives possibles mitjançant l'elaboració d'una fitxa realitzada en la sessió inicial. En aquesta fitxa es recull informació individual sobre:
- dades personals.
- el grau d'escolarització en la llengua d'origen (coneixement del codi gràfic, capacitat lectora, capacitat bàsica d'escriptura).
- itinerari formatiu que ha realitzat.
- el grau de coneixement de l'alfabet llatí per part d'aquells que utilitzen llengües d'altres sistemes gràfics.
- coneixement específic de les diferents habilitats lingüístiques en català i castellà.
- informació diversa com els interessos i motivacions, i la seva disponibilitat horària.

A partir de la informació recollida s'orienta i es col•loca l'interessat en el grup més adient. Als alumnes que han arribat sense coneixement de català ni de castellà, se'ls ha adreçat a cursos de català inicial de diferents nivells (Curs d'acollida adreçat a dones nouvingudes, Curs d'acollida adreçat a joves nouvinguts/des, Català oral, Curs inicial –nivells 1 i 2 - i bàsics –nivells 1, 2 i 3 del CPNL-). Aquests nivells estan en relació al domini escrit d'alguna llengua amb alfabet llatí, que permet utilitzar diferents eines de treball i avançar a més o menys ritme. Si hi ha hagut algun dubte referent al nivell de la persona, se l'ha adreçat a l'Oficina de català.
Als alumnes que ja sabien parlar una mica el català i tenien dificultats amb la lectoescriptura se'ls ha adreçat als cursos de formació instrumental. Aquests cursos són d'atenció individualitzada i utilitzen el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
Als alumnes que sabien parlar castellà i han manifestat expressament la voluntat de millorar el seu nivell se'ls ha adreçat al Curs de castellà elemental, ja que al ser el català la llengua d'acollida no existeix cap nivell inicial de castellà.

2. Tasques d'iniciació a la llengua oral: treball del vocabulari amb els alumnes adreçats al CFA pel seu perfil d'analfabetisme o de poc coneixement de l'escriptura que per problemes de places no s'havien pogut incorporar al Curs de català oral ofert al centre.


3. Tasques de suport en activitats relacionades amb el col•lectiu nouvingut.
Les tasques de coordinació corresponen, per una banda, a les relacionades amb la planificació i la posterior avaluació de l'oferta formativa dels dos agents que hi intervenen: CFA i Oficina de català per tal de combinar horaris i nivells. Per altra banda, feines de suport i coordinació amb la tècnica d'immigració, àmbit des del qual es realitzen diferents accions que, malgrat estar obertes a un col•lectiu específic, prenen com a base els grups ja estructurats d'aprenentatge de la llengua.

- Professionals del CFA i del CPNL.
- Tècnica d'immigració.

La creació de l'aula d'acollida lingüística al CFA. Tot i que existeix un treball coordinat entre el CFA i l'Oficina de català del CPNL del Vallès Oriental, s'ha consensuat l'oferta formativa dels cursos de català inicial, les sessions d'iniciació a la llengua estan dirigides exclusivament a l'alumnat del Centre de formació d'adults, és a dir, a aquells amb un nivell d'alfabetització més baix. En l'aula s'atenen els nouvinguts que no s'han pogut incorporar en el grup que els correspon i es fan unes sessions de llengua oral amb un grup reduït per tal d'afavorir el coneixement del medi i de l'entorn que els acull, fer una aproximació a la cultura i els costums que els envolten i adquirir un vocabulari bàsic per poder relacionar-se. D'aquesta manera s'eviten les llistes d'espera. Si en algun moment el nombre de persones que assisteixen a les sessions de llengua oral és molt nombrós, s'obre un grup nou contemplat dins la dedicació de l'aula d'acollida.

- Gran nombre de persones ateses i orientades.
- Apropament i coneixement dels serveis per part dels usuaris.
- Disminució de la reticència a l'aprenentatge del català i, en conseqüència, augment del coneixement de la llengua i del seu ús social.

Interna

Ajuntament de Sant Celoni

S'ha valorat positivament l'orientació realitzada des de l'escola d'adults, però s'ha constatat que hi ha molta feina de realització d'entrevistes i d'elaboració de la fitxa corresponent que no es rentabilitza, ja que l'alumne finalment no s'incorpora a cap curs. Aproximadament només la meitat d'alumnes adreçats a cursos del CPNL van iniciar el curs. Per aquest motiu, es va decidir que el CFA només tingués una entrevista detallada i elaborés la fitxa dels alumnes adreçats als cursos oferts per aquest mateix centre. Abans de l'elaboració de la fitxa, l'orientadora ha de detectar el grau d'alfabetització de l'interessat i, si aquest és prou elevat, donar-li la informació sobre el període i el lloc d'inscripció dels cursos de l'Oficina de català per tal que l'orientin des d'aquest servei.

Els objectius que s'han assolit són els següents:
- Amb la realització d'entrevistes personalitzades s'ha aconseguit proporcionar una atenció individualitzada per tal d'establir l'itinerari formatiu més adient.
- La realització de l'acollida en català ha facilitat que els nouvinguts vegin el català com la llengua normal i habitual de relació ajudant, així, a la seva normalització.
- Les sessions de llengua oral han evitat les llistes d'espera en els grups d'aprenentatge de la llengua oral.
- Tant l'entrevista personalitzada com les sessions de llengua inicial han estat un espai d'informació per resoldre dubtes i necessitats de diferents tipus, així com d'orientació a d'altres serveis.
- L'aula d'acollida s'ha utilitzat com a plataforma per donar a conèixer diferents serveis del municipi, així com per informar de diferents actes culturals, sobretot en dates assenyalades, com les festes de Nadal, Carnestoltes, etc.
- L'aula d'acollida és en ella mateixa un espai de diàleg multicultural . El fet de treballar en petit grup en un ambient distès i sense pressió per assolir uns determinats continguts fa que s'estableixi un bon clima entre els assistents i hi hagi una predisposició a la participació i a les relacions interpersonals.

- El treball coordinat i el traspàs d'informació entre els tres àmbits implicats.
- La facilitat d'accés per a l'alumnat amb un ampli marge horari.
- La coordinació de l'oferta prèvia separació de perfils de l'alumnat.
- Flexibilitat en la programació de noves accions educatives depenent de les necessitats específiques del moment.

- Dispersió de l'oferta en diferents equipaments municipals per manca d'espais adequats. Confusió dels usuaris respecte als espais administratius i de gestió dels dos serveis.
- No s'ha pogut eradicar el problema de les llistes d'espera en els grups de formació instrumental (aprenentatge de la lectoescriptura) perquè es tracta de cursos d'atenció individualitzada amb un nombre reduït d'alumnes que només permeten la incorporació de persones noves quan es produeix una baixa.
- Les particularitats de macroestructura entre els dos agents formatius implicats (ajuntament- CPNL): diferents quotes, dates de matriculació, programes de matriculació,... que dificulten l'encaix entre els dos serveis.
- Falta de recursos informàtics que facilitin la gestió de les dades dels alumnes i permetin fer–ne un expedient.

Des de l'inici del seu funcionament el curs 2006-07 l'aula d'acollida ha anat incorporant petits canvis resultants de les diferents avaluacions realitzades al final de cada curs.
Aquests canvis han estat:
- Reduir el nombre de persones implicades en el seu funcionament, ja que primerament se'n feien càrrec diferents professores del CFA, tant per a les sessions d'orientació, com per a les sessions de llengua oral. Per al curs 2008-09 es va decidir que hi hagués una única persona de referència que realitzés tot el procés. Això reduïa la necessitat del traspàs d'informació i facilitava la coordinació entre serveis.
- Augmentar el nombre d'hores que s'hi dedicava, per tal de poder atendre totes les persones que s'hi adreçaven. Al curs 2008-09 l'horari de l'aula va passar a ser de cinc hores setmanals, la qual cosa va permetre flexibilitzar l'horari i oferir una atenció més immediata.
- Des del curs 2009-10, derivar l'alumnat amb suficient nivell d'alfabetització directament a l'Oficina de català per tal de rendibilitzar la feina en el procés d'entrevistes personals, ja que després del procés d'orientació molts alumnes no arribaven a matricular-se als cursos que oferia aquest servei.

Com a propostes de millora de cara al futur:

- Establir per a l'alumnat del CFA una normativa específica de permanència als cursos. Ser més estrictes en el compliment de l'assistència i donar de baixa els i les alumnes esporàdics/ques que ocupen una plaça, però a causa de la seva irregularitat o d'altres motius no avancen ni permeten la incorporació de la gent en llista d'espera.
- De cara al curs vinent l'Oficina de català i el CFA compartiran uns nous espais que facilitaran les tasques de coordinació, tant a nivell d'infraestructura com pedagògic.