Des del Servei d’Intervenció Socioeducativa es fa evident que, per diferents motius, Serveis Socials treballa poc amb homes, sobretot quan es tracta de temes relacionats amb criança i cures. Això fa que es trobin, sovint, amb mares sobrecarregades que no compten amb la col·laboració dels pares o que la implicació dels pares en la criança està impregnada d’una càrrega amb connotacions patriarcals que es van traspassant entre generacions i que dificulta el desenvolupament d’un rol patern sa i nutritiu.

Tanmateix, gran part del col·lectiu d’homes, per la seva socialització, tenen dificultats per trobar espais a on compartir situacions de dificultat, expressar sentiments i deixar-se fer costat. La necessitat de treballar les masculinitats des de Serveis Socials respon a una realitat social en transformació, on els rols de gènere tradicionals es qüestionen i es busca avançar cap a una societat més equitativa.

Pares del municipi de l’Hospitalet de Llobregat.

Aquesta actuació forma part d’un projecte sobre masculinitats i corresponsabilitats del mateix Ajuntament.

Davant d’una absència de pares en temes relacionats amb els Serveis Socials, l’Ajuntament de l’Hospitalet proposa:

1. Creació d’un grup de pares
El gener de 2024, aproximadament, es va crear un cercle de pares tancat, acompanyats per un terapeuta i formador (especialista en paternitats) del projecte EntreHomes que proposa diferents temes a tractar i un educador. De manera horitzontal i paral·lela, s’exposen els diversos conceptes del programa i les experiències que els pares relaten. En el cas, freqüent, que emergeixi un tema espontàniament, es prioritza. En aquest moment, el grup es crea per derivació a primària, però en les següents edicions es procura que pugui ser difós en espais de lleure, perquè pugui arribar a altres pares.

2. Transformació en un grup de criança per a pares
Després de tres edicions, el grup s’organitza en col·laboració amb l’Associació Educativa Ítaca i, per similitud amb un grup de criança per a mares, de manera espontània alguns pares assisteixen a les sessions amb les criatures. Això el transforma en un grup de criança.

3. Proposta actual
També en col·laboració amb l’Associació Educativa Ítaca, les sessions actuals combinen l’acompanyament pel terapeuta, amb un programa centrat en el rol dels pares, i l’acompanyament per una educadora d’aquesta entitat, que treballa temes de criança amb les criatures.

4. Formacions i xerrades
En el mateix projecte sobre masculinitats i corresponsabilitats, es preveia fer formació sobre aquesta qüestió per a les 12 entitats (les quals atenen 360 famílies), amb l’objectiu d’aconseguir que també els homes s’acostin a serveis socials i als serveis de cura. Tanmateix, se’ls ha reclamat en taules rodones de l’Ajuntament i se n’han fet ressò diversos mitjans de comunicació d’àmbit local.

5000.00

Partida pressupostària de la Generalitat de Catalunya per al projecte Corresponsables

1 terapeuta
1 educador

Instal·lacions on reunir-se

S’han organitzat 4 edicions dels grups de pares, les quals han anat evolucionant: 2 han estat grups de criança (amb les criatures). Tenien una durada de 7 sessions setmanals de 2 hores de durada, dirigides per un terapeuta que proposava parlar sobre diversos temes programats. En cas que la confiança facilités que sorgissin altres temes de manera espontània, aquests s’han atès i prioritzat. En el darrer grup de criança també hi ha participat una educadora que tractava temes de cura als infants. En total hi han participat 40 pares i unes 10 o 12 criatures.

Posteriorment els usuaris fan una valoració amb un seguit de preguntes qualitatives i quantitatives, generalment amb resultats favorables al programa.

Flyer
Mitjans de comunicació locals

Els participants valoren molt positivament l’espai, tant pels continguts treballats com per l’oportunitat de tenir un espai on compartir amb altres homes aspectes íntims que, sovint, comparteixen per primera vegada. De fet, un grup va comunicar la voluntat de continuar amb la pràctica, però per temes de pressupost i programació no va ser possible. En aquest cas, se li va proposar acompanyar-lo per trobar una manera d’autogestionar-se, ajudant-lo a cercar un local i oferint-li assessorament tècnic puntualment. Finalment, però, no es va mantenir.

El fet grupal genera vincles, representa un suport emocional en la criança i ajuda a millorar la implicació en la cura dels infants. Però la iniciativa també combat els rols de gènere en la criança i actua com a taca d’oli, amb una repercussió evident en els mitjans de comunicació locals i en altres unitats.

Interna

Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat

En el grup es treballen aspectes teòrics relacionats amb la criança, la gestió emocional i els canvis personals derivats del rol de ser pare. És de fet, un espai on poder compartir les seves inquietuds, dubtes i experiències sobre paternitat. D’una banda, el component emocional aconsegueix generar vincles entre els membres del grup i, per tant, establir una xarxa de suport entre els pares que hi participen. De l’altra, els acompanya en un procés de revisió de rols de gènere que s’estableixen en la criança i, en aquest sentit, efectivament promou una distribució més equitativa de les responsabilitats domèstiques i de cura. En últim terme, doncs, fomenta el benestar emocional tant dels homes com de les seves criatures i famílies.

El grup esdevé un espai segur en què els pares que hi participen poden compartir experiències sobre la paternitat amb una gran càrrega emocional. Això permet l’establiment d’una xarxa entre homes, però també un entorn de creixement personal.

S’hi treballen les diferències de gènere en la criança i això repercuteix en l’educació de la criatura i el seu confort. Alhora actua com una taca d’oli, ja que se’n fa ressò des dels mitjans de comunicació local per l’interès que genera posar damunt la taula la qüestió de les masculinitats.

La manera com es transmet als professionals de Serveis Socials la informació sobre la pràctica i com aquests hi fan la derivació influeix molt en com el pare percep el grup. Això ja es treballa a través de la formació en diferents unitats i el retorn que es fa als professionals sobre el progrés de la persona derivada, però encara costa arribar als pares. Cal reflexionar sobre com s’apel·la els pares a participar-hi, ja que es pot fer des de la punició i caldria partir del que el grup pot aportar a la parella, a la criatura i a ell mateix.

S’està plantejant la continuació temporal dels grups en funció de les demandes dels pares.

La proposta es pot dur a terme a qualsevol altre municipi o àrea de serveis socials.