El Pla d’Acció Municipal és el pla més important del mandat, ja que fixa els objectius del municipi amb una cronologia per aconseguir-los. Com el PAM 2020-2023 havia finalitzat, després de les eleccions municipals de juny del 2023, es decideix realitzar un PAM 2024-2027. En el Reglament Municipal de Participació ciutadana i govern obert està recollit que per cada PAM cal realitzar obligatòriament un procés de participació. Per aquest motiu, l’objectiu principal del procés participatiu és sotmetre’l a la participació ciutadana amb la finalitat de reajustar, adequar, ampliar o millorar totes aquelles accions del Pla de Mandat proposat pel nou equip de govern.

Els dos darrers PAM ja es van dissenyar amb tècniques d’innovació social per a fomentar la participació. Es vol anar més enllà dels models de participació on tothom és convidat a una reunió, perquè d’aquesta manera no s’aconsegueix representar tota la ciutadania. A més, a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet hi ha una forta bretxa digital, ja que té una població molt envellida. Per aquest motiu cal fomentar la participació en el carrer i per aplicar tècniques amb les quals s’aconsegueixi atreure l’atenció de la ciutadania.

Població major de 16 anys de Santa Coloma de Gramenet

El PAM 2016-2019 i el PAM 2020-2023 també s’havien dissenyat a partir de la participació de la ciutadana.

El procés participatiu del PAM 2024-2027 s’inicia el dia 27 de gener del 2024 fins al 30 de juny, amb un període d’interrupció aproximat de dos mesos, del 22 de març fins al 9 de juny, a causa de la convocatòria de les eleccions autonòmiques i europees. El procés compta amb una Comissió de Seguiment, les funcions de la qual són les de vetllar per la transparència i el correcte funcionament del procés, així com gestionar les possibles al·legacions presentades per les participants. Consta de les següents fases:

1. Fase informativa (Setembre a desembre 2023)
Publicació del projecte de PAM i posada a disposició de la ciutadania de la documentació necessària per al procés.

2. Fase de debat públic i participació organitzada (Gener a juny 2024)
Convocatòria de les entitats i associacions ciutadanes a jornades de treball sobre els continguts del PAM. Aquestes reunions es van celebrar de manera territorial i sectorialitzades per grups d’interès i estaven obertes també a la participació individual. Les sessions es van desenvolupar amb tècniques d’innovació social i de gamificació. Es van organitzar debats de priorització d’accions i confecció dels cartells de propostes que s’incloïen en els “tòtems de les idees”. Es va organitzar un joc “Què proposaria (personatge) si visqués a Santa Coloma” en el que es recollien propostes imaginatives a través de personatges famosos. També es va fer un joc “La ruleta dels ODS” i, en determinats grups de treball, hi havia una persona tocant el piano per estimular la generació d’idees.

3. Fase de recollida de propostes de la participació no organitzada (Març a juny 2024)
El Servei de Participació Ciutadana va recollir les aportacions individuals a peu de carrer en els diferents districtes de la ciutat i a través d’una butlleta de participació gamificada i d’una butlleta de priorització. El “rasca del PAM i la butlleta de priorització” consistia, en primer lloc, en rascar una casella per veure quin dels sis eixos del PAM li tocava a la participant per després fer una proposta. Finalment, en una segona zona de “rasca”, la participant podia descobrir el detall de la campanya “Fem una ciutat més sostenible” que se li oferia. Aquesta campanya tenia com a finalitat conscienciar la població sobre l’ús de materials més respectuosos amb el medi ambient.

4. Fase de comptabilització de resultats (Juliol 2024)
El Servei de Participació, juntament amb els diferents departaments de l’Ajuntament, van elaborar el projecte final del PAM. Després, es va iniciar el procés d’aprovació en el Ple municipal que va tenir lloc l’octubre del 2024.

5. Fase de retorn (Novembre 2024)
En el fòrum ciutadà es dona compte a la ciutadania del resultat final del PAM i s’inicien els treballs d’aplicació i avaluació.

15000.00

1 tècnica de PAM
2 persones Centre Pompeu Lab
1 administrador

En el Reglament Municipal es contempla que la ciutadania pugui suggerir o valorar propostes concretes per fer o millorar una determinada actuació. En el Reglament Municipal de Participació ciutadana i govern obert s’estableix que cal realitzar obligatòriament un procés de participació “en tots aquells instruments de gestió de caràcter estratègic: plans i programes d’abast municipal”.

El procés participatiu per a l’elaboració del PAM 2024-2027 conjuntament amb la ciutadania es va tancar amb una xifra final de 5.638 participacions. Aquesta xifra és el resultat de sumar la participació en el carrer, a través de butlletes de priorització i de fitxes de propostes, amb un total de 5.105, i la presencial a les sessions de treball que han reunit 533 persones en els diferents debats. D’aquestes, 116 persones han participat en dos o més debats. A través de les sessions presencials i les carpes i taules a peu de carrer s’han recollit 1.430 propostes ciutadanes.

De les 1.430 propostes rebudes per part de la ciutadania, s’ha fet una anàlisi per paraules clau que ha permès detectar els 10 temes més citats per als i les participants i que, per tant, són qüestions presents en el dia a dia de la ciutadania. Els temes són: seguretat, neteja, igualtat, verd urbà, residències, habitatge social, igualtat salarial, coeducació, energies renovables i aparcament gratuït.

D’aquestes 1.430 propostes d’acció que la ciutadania va aportar durant el procés, aquestes van tenir el tractament següent: 89 propostes ciutadanes acceptades que passen directament a formar part del PAM; 1.010 propostes ciutadanes acceptades, però que decauen perquè ja estan incloses en el PAM, són accions que ja desenvolupa l’Ajuntament o tenen en marxa una solució alternativa; 323 propostes ciutadanes desestimades per no ser competència municipal, per constituir comentaris o per ser formulacions imprecises. El 20% de les actuacions recollides al PAM són proposades per la ciutadania.

Es va modernitzar l’estètica i es va afegir la presència dels ODS en el logotip del PAM anterior. També es van elaborar fulletons informatius per facilitar la participació, que detallaven les accions proposades dins de cada un dels eixos temàtics del pla.

El 5% de la població major de 16 anys ha participat en la creació del PAM, una xifra notablement elevada en la participació ciutadana. A més, la participació va ser representativa de la ciutadania perquè es va garantir que hi participessin els ciutadans no organitzats. La ciutadania no organitzada, a través de la gamificació i la construcció d’una experiència memorable, és més propensa a participar en futures accions. Els processos participatius aporten experiències memorables a la ciutadania, generen sentiment de pertinença cap a la ciutat, promouen el civisme i els valors, i aporten coneixements sobre les polítiques municipals. En definitiva, suposen una major implicació de la ciutadania en els projectes i l’acció de l’ajuntament. Una àmplia participació, a més, legitima les accions desenvolupades.

Durant el primer any de mandat, el 96% de les accions que recollides en el PAM 2024-2027 han estat implementades o ja es troben en tràmit d’implementació. Aquest 96%, corresponent a les més de 400 accions de què consta el Pla, es deriva de la suma del 15% d’accions ja implementades, del 62% d’accions que es troben en marxa i del 19% d’accions que s’han endegat i estan en la seva primera fase o fase d’estudi. Tan sols l’1% de les accions ha estat descartada durant aquest primer any.

Interna

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

L’aplicació de tècniques d’innovació social i de gamificació en el disseny del PAM 2024-2027 no només ha permès reajustar, adequar, ampliar i millorar les accions del Pla de Mandat inicial, sinó que ha permès una àmplia participació ciutadana. Aquesta, sobretot la ciutadania no organitzada, ha pogut fer seu el PAM i implicar-se activament en la vida de la ciutat.

La innovació en maneres per ampliar la participació, que ha estat clau per assolir un nombre elevat de participants.
S’ha guanyat en qualitat de participació, que alhora contribueix a un nivell més alt d’implicació de la ciutadania i de cocreació de polítiques.

Falta de recursos econòmics i humans que permetin un desplegament més ampli.
Bretxa digital amb població envellida, que impedeix penjar tota la informació en línia i fa que sempre s’hagi de sortir al carrer.

Augmentar els recursos econòmics per fer un desplegament més ampli.
La innovació i la creativitat ha de ser constant perquè sempre s’ha de motivar a la ciutadania per aconseguir que participin.

La implementació de tècniques d’innovació social i de gamificació és possible en tots els processos participatius.