En els darrers anys, el benestar emocional s'ha convertit en un repte prioritari per a les ciutats modernes. A la ciutat de Girona, concretament, hi ha hagut un augment del nombre de persones amb problemes de salut mental en els darrers anys, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Factors com l’estrès i l’aïllament social, especialment agreujats arran de la pandèmia, han posat de manifest la necessitat d’actuar des de l’administració local. En aquest context, una de les polítiques prioritàries de l’Ajuntament de Girona és impulsar polítiques centrades en el benestar emocional. L’objectiu és promoure un entorn saludable i acollidor que reforci les competències emocionals de la població i contribueixi a la prevenció de trastorns i conductes de risc.

Amb aquesta voluntat, i a partir de l’experiència del Ministeri de Benestar Emocional a Escòcia, es crea la Regidoria de Benestar Emocional. Una iniciativa pionera a Catalunya que incorpora, per primera vegada, una mirada estructurada i transversal sobre la salut mental i el benestar emocional dins l’administració pública. Aquesta regidoria treballa per desplegar accions que tinguin en compte totes les franges d’edat i els diversos àmbits de la vida quotidiana: des de les persones grans que viuen soles, fins als joves que pateixen trastorns de la conducta alimentària, passant per situacions com l’abandonament escolar o les dificultats d’accés al món laboral.

Ciutadania de Girona, especialment joves, persones grans i col·lectius amb problemes de salut mental

A la ciutat de Girona hi ha altres iniciatives que promouen el benestar emocional de la població. El Campus Salut de la Universitat de Girona n’és un exemple. Es tracta d’una plataforma que impulsa la relació entre les empreses i institucions del sector salut i la Universitat de Girona. L’objectiu és establir contactes i una comunicació que garanteixi una col·laboració estable i continuada en el temps.

La Regidoria de Benestar Emocional de l’Ajuntament de Girona es va constituir l’any 2023, amb l’objectiu de promoure polítiques públiques municipals entorn la salut mental. El seu desenvolupament s’estructura en diverses línies d’actuació:

1. Congrés de Benestar Emocional
Espai de reflexió, formació i intercanvi entre professionals, entitats i ciutadania que se celebra anualment. Es duen a terme reunions de treball amb especialistes per garantir el rigor científic del congrés. El congrés és un instrument per al disseny i implementació de polítiques públiques fonamentades.

2. Espais Calma
Espais de relaxació dissenyats per a persones neurodivergents durant esdeveniments multitudinaris. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de la Càtedra d’Autisme de la Universitat de Girona, la Federació Catalana d’Autisme i l’Associació Viu Autisme.

3. Plataforma Dinder Club
Xarxa social adreçada a persones amb diversitat funcional, que facilita la connexió entre usuaris amb interessos comuns, fomentant la interacció social i ajudant a reduir l’aïllament.

4. Avaluació
El projecte incorpora mecanismes d’avaluació contínua, com ara enquestes de satisfacció, dades d'impacte i estudis de seguiment, amb l’objectiu de millorar i adaptar les accions any rere any.

30000.00

Congrés del Benestar Emocional

1 vicealcaldessa
1 regidora
1 directora de la Regidoria
1 assessora del grup municipal

1. Congrés de Benestar Emocional
El primer Congrés de Benestar Emocional es va celebrar els dies 20 i 21 de gener de 2025 al Palau Firal de Girona, sota el lema “Trencant tabús de la salut mental”. Hi van participar 1.200 persones, i va comptar amb la presència de professionals de la salut, l’educació i l’àmbit social. Es van abordar qüestions clau com les polítiques públiques de benestar emocional, la prevenció del suïcidi i la gestió de l’estrès, i l’impacte de les xarxes socials en les emocions.

2. Espais Calma
Implementats per primera vegada durant les Fires de Sant Narcís 2023, amb una gran acollida i visitats per 250 persones. Hi havia tres espais de 200 m² situats al segon pis del Palau Firal: un per a infants, amb coixins, pintures i plastilina; un amb sofàs per a adolescents i adults; i un espai tancat per si algú necessitava aïllar-se. Davant la bona valoració, a partir del 2024 s’han estès a altres esdeveniments com la Cavalcada de Reis, les celebracions del Girona FC i el Temps de Flors. En aquest darrer esdeveniment, les persones amb discapacitat no havien de fer cua, reforçant l’accessibilitat per aquest col·lectiu.

3. Dinder Club
Plataforma digital activa durant tot l’any, que fomenta la interacció social i redueix l’aïllament social. Actualment, 45 joves amb neurodivergència de Girona hi participen activament, compartint interessos i realitzant més de vint activitats conjuntes. Exemples d’aquestes activitats són: anar a la bolera, teatre i museus, veure el Girona FC, o anar a discoteques.

Mitjans de comunicació: El Punt Avui, Diari de Girona, Girona FM, Radio Capital de l’Empordà, Diari de la Discapacitat; La Vanguardia
Dos informatius en prime time de TV3
Notícies de premsa a l’Ajuntament
Xarxes socials de personalitats com el pastisser Jordi Roca i de la Federació Catalana d’Autisme, entre altres entitats de salut mental

L’enfocament integral de la Regidoria de Benestar Emocional ha estat valorat com una proposta innovadora, transversal i amb un alt potencial de transferibilitat a altres municipis.

El Congrés de Benestar Emocional ha situat Girona com a referent en salut mental en l’àmbit territorial. Va destacar per la diversitat generacional dels assistents, que abastava des de joves de vint anys fins a persones de més de setanta, i per la notable participació de professionals de la salut, fet que evidencia un interès creixent pel tema. La pròxima edició, prevista per al 2026, abordarà temes rellevants com la resiliència, els trastorns alimentaris, les autolesions i les addiccions a les pantalles.

Els Espais Calma han suposat un model transformador d’inclusió per a persones neurodivergents en contextos multitudinaris. La seva acollida ha estat molt positiva, amb centenars d’usuaris i una ampliació progressiva a diversos esdeveniments de ciutat.

La plataforma Dinder Club ha tingut un impacte positiu en la reducció de l’aïllament social entre joves amb neurodivergència. La plataforma ha facilitat la creació de connexions socials significatives, reforçant el sentiment de comunitat i suport mutu. El projecte també ha tingut un impacte emocional positiu en les famílies, que veuen com els seus fills i filles participen activament en la vida social.

Tot i que encara no es disposa de dades quantitatives, la gran assistència al Congrés, l’ús dels Espais Calma i la participació en el Dinder Club, ha impactat positivament en la salut mental comunitària. Haver creat espais per parlar de temes com el suïcidi i el procés del dol, ha estat especialment rellevant com a eina de prevenció i sensibilització. A més, aquestes accions poden contribuir indirectament a reduir la pressió sobre el sistema sanitari públic.

Per consolidar aquest impacte, s’està treballant en la creació d’indicadors específics de benestar emocional, que permetran informar les polítiques públiques futures. A més, es preveu incorporar en les activitats entitats i empreses que ofereixin serveis en l’àmbit del benestar emocional.

Interna

Ajuntament de Girona

La Regidoria de Benestar Emocional de Girona és un model pioner que ha demostrat ser efectiu per promoure el benestar emocional en l’àmbit municipal. Gràcies a l’organització del 1r Congrés de Benestar Emocional, la implementació dels Espais Calma als esdeveniments multitudinaris la de la plataforma Dinder Club, Girona ha esdevingut un referent en benestar emocional i salut mental. L’àmplia participació en el Congrés ha estat clau per sensibilitzar la ciutadania sobre la importància del benestar emocional i la salut mental i crear espais per tractar aquests temes.

S’han garantit els quatre recursos clau per a l’èxit i la continuïtat del projecte: temps, espai, finançament i equip humà.

La gran afluència al Congrés de Benestar Emocional, molt superior a les previsions inicials, confirma la rellevància d’aquesta temàtica.

La gratuïtat del congrés reforça el seu caràcter de política pública inclusiva, assegurant que totes les persones hi puguin accedir en igualtat de condicions.

Predomini de la difusió dels aspectes negatius de la salut mental, fet que dificulta visibilitzar-ne les experiències positives en l’àmbit del benestar emocional.

Explorar noves sinergies amb altres municipis i institucions per ampliar l’impacte de la Regidoria.
Obrir la participació en les diferents iniciatives a entitats i empreses que vulguin sumar-se i aportar-hi valor.

El model creat per la Regidoria de Benestar Emocional pot ser replicat en altres ciutats per millorar el benestar emocional a gran escala, especialment en esdeveniments públics i multitudinaris. Les iniciatives com els Espais Calma i Dinder Club poden ser adaptades a altres municipis per promoure la inclusió social, la salut mental i el benestar emocional.