Abans de crear el SIPH, el Consell Comarcal del Baix Llobregat només tenia l’Oficina Comarcal d’Habitatge, encarregada de gestionar ajudes procedents de la Generalitat o de l’Administració General de l’Estat. La iniciativa sorgeix dels professionals de Serveis Socials, que detecten la necessitat d’abordar la problemàtica de l’habitatge, ateses la gran demanda d’assistència i la manca de recursos per intervenir eficaçment. Cal tenir en compte que els Serveis Socials són la porta d’entrada i el principal agent en la intervenció pública en casos de desnonaments. No obstant això, els serveis que ofereixen es troben atomitzats i els seus professionals tenen una manca de coneixements legals i tècnics en qüestions vinculades a l’habitatge. Així mateix, manquen protocols estandarditzats per a l’abordatge de casos i la recopilació, sistematització i anàlisi de dades és escassa.

El 4 d’octubre del 2021 va tenir lloc la jornada “Caminem cap a un parc d’habitatge social al Baix Llobregat”. Hi van participar unes 50 persones, personal tècnic de diversos serveis del Consell Comarcal, polítics i tècnics dels àmbits de Serveis Socials, d’Habitatge i d’Urbanisme dels 15 municipis de la comarca amb menys de 20.000 habitants. Es van intercanviar punts de vista sobre la situació habitacional, es van identificar mancances, necessitats i les possibles millores en les respostes públiques a escala municipal i comarcal. Després, l’Observatori de Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals (DESCA) va presentar els resultats del seu estudi.

A continuació, els participants es van dividir en grups per treballar sobre les propostes d’actuació de l’estudi. El primer va debatre al voltant del Servei d’Intermediació de Pèrdua d’Habitatge, el segon sobre la contenció de l’exclusió residencial i el tercer sobre la construcció d’habitatge assequible. D’allà es va crear una comissió que es va reunir per tractar les dificultats per part de Serveis Socials per donar resposta als desnonaments i a la manca d’alternatives habitacionals. Aleshores, es va plantejar un servei centrat en la prevenció de la pèrdua d’habitatge, que atengués les persones en aquest risc.

S’observava que aquestes situacions estaven molt invisibilitzades i les persones afectades les vivien amb vergonya i sentiment de fracàs. Tendien a l’aïllament, no ho explicaven als familiars i no recorrien als Serveis Socials fins que la situació era desesperada, i això. Atès que els últims anys la qüestió de l’habitatge ha estat a l’ordre del dia, s’han elaborat moltes normes, recursos, ajuts, però no s’ha plantejat una figura de control i seguiment de totes aquestes mesures ni s’ha informat prou la ciutadania perquè les conegui i s’hi pugui acollir. Cal afegir que han mancat eines d’investigació, control i sanció del frau.

Població en situació de risc residencial de la comarca

El Consell Comarcal del Baix Llobregat també ha impulsat el Pla Local d’Acció Comunitària, amb la finalitat de planificar i definir l’estratègia d’inclusió social i d’intervenció comunitària conjuntament amb el SIPH i altres agents implicats en la lluita contra l’exclusió social.

Diagnosi: el 2021 es va encarregar a l’Observatori DESCA un estudi sobre la situació d’exclusió residencial i l’estat del parc d’habitatge als municipis de menys de 20.000 habitants de la comarca. Aquesta recerca presenta exhaustivament dades d’ingressos de la llar, desnonaments, mercat de lloguer i de compravenda, demanda d’habitatge protegit, habitatges buits i ocupats i oportunitats d’adquisició segons les legislacions. A més, analitza l’impacte de les intervencions públiques per evitar desnonaments i el teixit social que actua en aquest àmbit. D’altra banda, recull diverses propostes d’actuacions als municipis per evitar la pèrdua de l’habitatge i garantir el reallotjament segons el marc legal vigent i per construir un parc d’habitatge social comunitari.

A partir de l’estudi elaborat per l’Observatori DESCA, l'abril del 2023 es va posar en marxa el Pla Pilot del SIPH. Durant aquest període, s’impulsen aquestes accions:

- Creació d’un protocol d’actuacions general per a situacions de desnonament. Aquest diferencia entre dues línies d'actuació basades en el tipus de propietari i d’habitatge.
- Formulari de derivacions del SIPH: la seva funció és traslladar la informació més rellevant a la tècnica del SIPH, així com recopilar automàticament la informació dels casos que s’han atès per al tractament posterior de les dades.
- Protocol de derivacions a altres serveis: es formalitza, per primera vegada, una forma de comunicació, com a professionals dels Serveis Socials, amb els diferents agents (públics i privats) que intervenen en el procés de pèrdua de l’habitatge.
- Formació de professionals: s’ha proporcionat una formació integral als Serveis Socials amb el fi de què disposin de les eines bàsiques per abordar les particularitats dels diversos casos.

Un cop completada la fase pilot, les actuacions principals realitzades pel SIPH han estat les següents: retorn i assessorament als Serveis Socials municipals, coordinació i articulació de diversos agents i recursos, mediació amb la propietat de l’habitatge, atenció presencial a les persones en situació de risc d’exclusió residencial, especialment a les famílies durant un procediment de desnonament, recopilació i sistematització de dades i elaboració d’informes.

Així mateix, els tècnics es desplacen pel territori i estableixen contactes amb diversos agents. El dia en què es produeix un desnonament hi assisteixen per donar suport i assistència a les persones afectades. Cal remarcar que l’atenció individualitzada és flexible en termes burocràtics, perquè més enllà dels requisits indispensables no suposin un obstacle. A més, malgrat la dificultat que implica la dispersió dels partits judicials de la comarca, intenten aconseguir dades sobre els desnonaments que s’han produït que permetin informar el disseny de polítiques que abordin la problemàtica. Quan no hi poden accedir, demanen als jutjats que centralitzin la informació. A més, tracten d’establir-hi una relació més fluida per obtenir els informes de vulnerabilitat de manera més eficient.

El 2024 es va fer un balanç del funcionament del servei, tenint en compte les intervencions dutes a terme i els casos d’èxit en els quals hi ha hagut una cooperació entre el SIPH i els serveis socials de diversos dels municipis amb menys de 20.000 habitants.

95.000

Entre 90.000 i 100.000€ anuals.

3 persones: coordinadora, tècnica jurídica i tècnic jurídic.

Entre abril i desembre del 2023, el SIPH ha atès 119 unitats de convivència, unes 350 persones. Cal esmentar que la persona referent, aquella que dins de la unitat de convivència s’encarrega de les gestions associades a la situació de pèrdua de l’habitatge, en un 64% dels casos és una dona. També, destaca el fet que el 30% de les unitats de convivència ateses eren llars monoparentals. De les 119 famílies, 40 tenien persones amb discapacitat i/o dependència, en 15 hi havia persones majors de 65 anys, 11 tenien persones en situació administrativa irregular i en 10 hi havia víctimes de violència masclista.

Durant aquest període, les actuacions dutes a terme pel SIPH han estat les següents: 116 actes de retorn als Serveis Socials, 77 de coordinació amb altres agents, 50 d’atenció presencial, 46 de contacte amb l’advocat d’ofici, 21 casos de mediació amb la propietat, 14 d’acompanyament durant el desnonament i 22 informes tècnics. Com a resultats, hi ha hagut 35 casos de suspensió del procediment judicial, 8 de suspensió del desnonament, 16 de pre-acord de lloguer social, 6 de lloguer social signat, 3 de pròrroga del contracte, 6 reallotjaments temporals, 6 reallotjaments definitius, i 6 llançaments executats.

Al llarg del 2024, ha atès 133 noves derivacions. Amb un total de 254 unitats de convivència, entre 700 i 750 persones, 145 eren llars amb presència d’infants, 63 tenien persones amb discapacitat i/o en situació de dependència, 27 comptaven amb la presència de persones majors de 65 anys, en 22 hi havia membres en situació administrativa irregular i en 17, víctimes de violència masclista.

Les accions realitzades sobre 254 unitats de convivència han estat les següents: 222 actes de retorn als Serveis Socials, 163 de coordinació amb altres agents, 107 d’atenció presencial, 98 de contacte amb l’advocat d’ofici, 24 visites al domicili, 47 informes tècnics, 54 casos de mediació amb la propietat i 29 d’atenció a les persones afectades durant la jornada del llançament. Arran d’aquestes actuacions, s’han obtingut com a resultats 58 suspensions del procediment judicial, 13 suspensions del desnonament i 11 casos de llançament, 26 pre-acords de lloguer social, signatura de 9 lloguers socials, 10 casos de pròrroga del contracte, 9 reallotjaments temporals i 8 reallotjaments definitius.

Quant al caràcter de les intervencions, en cas de desnonament d’una família amb menors, gràcies a la visió més global dels tècnics, han contactat amb els centres educatius. En detectar que el professorat, les Associacions de Famílies (AFA) i les referents socials no tenien unes guies bàsiques d’actuació, han buscat col·lectius de docents que s’ocupen de la formació en aquest àmbit, com la Plataforma de Docents 080. També han fomentat que es creïn instruments que mancaven: per exemple, un protocol amb els serveis d’educació. D’altra banda, quan la persona atesa tenia un problema de salut mental, han contactat amb la persona referent comunitària perquè la derivés a serveis o col·lectius d’aquell àmbit.

Pàgina web informativa del SIPH – Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge. Consell Comarcal del Baix Llobregat.

S’han dut a terme petites campanyes de difusió de la normativa en matèria d’habitatge, elaborant i distribuint tríptics, perquè la ciutadania pugui detectar abusos i vetllar pel respecte als seus drets.

En primer lloc, el servei ha tingut un impacte notable en les persones usuàries, ja que ha atenuat el seu patiment davant de situacions de risc d’exclusió residencial. La major capacitat de previsió per part de Serveis Socials facilita el recorregut de la gent afectada per rebre ajuda i acompanyament. A més, a escala comarcal, ha contribuït a alleujar la crisi habitacional, malgrat que aquesta continua sent greu. Cal afegir que el major coneixement per part de la ciutadania sobre els seus drets ha propiciat un empoderament que s’ha traduït en la pèrdua dels sentiments de vergonya i fracàs per la seva situació de vulnerabilitat.

La perspectiva comunitària del servei ha promogut la implicació de tots els actors per donar una resposta col·lectiva i eficaç al risc de pèrdua de l’habitatge, la qual cosa ha reforçat el teixit comunitari. A més, el SIPH s’ha consolidat com un servei de referència en termes de prevenció de desnonaments, atesa la seva capacitat de coordinar l’actuació d’agents jurídics, socials, comunitaris i privats. Atès que el servei va néixer en zones on no hi havia hagut una intervenció global en matèria d’habitatge, ha contribuït a generar xarxes i iniciatives noves. Gràcies al punt de vista proper dels tècnics, que els ha permès detectar la situació residencial a la comarca, s’han adaptat protocols d’intervenció.

A més a més, s’ha establert una coordinació eficaç amb Serveis Socials, se’ls ha format en coneixements jurídics i se’ls ha preparat per a una detecció precoç de casos de desnonament. D’aquesta manera, per exemple, quan les persones afectades hi recorren, els Serveis Socials detecten incompliments de la llei per part dels propietaris i ofereixen una atenció de major qualitat. Aquesta connexió entre els tècnics juristes i Serveis Socials facilita que s’identifiquin irregularitats i es puguin aturar desnonaments. També, el fet de disposar d’aquesta informació sobre els municipis mitjans i petits permet fer una diagnosi més acurada de la problemàtica i facilita l’adopció de polítiques més efectives i adaptades a les necessitats de la ciutadania, així com l’actualització de la normativa.

Finalment, s’ha afavorit el treball en xarxa dels professionals, millorant-ne la coordinació i propiciant la redacció de nous protocols. La intervenció dels tècnics amb aquesta mirada comunitària ha aconseguit articular diversos agents perquè abordin els problemes de les persones amb risc de pèrdua de l’habitatge de manera més integral, i no tan parcel·lada. Enguany el servei s'ha estabilitzat i s'ha dotat de més recursos, incloent-hi la incorporació d’un nou tècnic jurídic.

Interna

Consell Comarcal del Baix Llobregat

El SIPH ha obtingut resultats positius en un temps molt breu amb una plantilla molt reduïda. Tenint en compte l’alt nombre de casos de risc d’exclusió residencial, s’ha realitzat una intervenció eficient i s’ha enfortit el Servei. A més, no s’ha limitat a la contenció de casos urgents evitant desnonaments, sinó que també ha incidit en la prevenció del risc d’exclusió residencial. Malgrat les barreres administratives, com ara els protocols d’empadronament, els requisits d’ingressos mínims o de situació administrativa regular, el servei ha acompanyat i ha buscat solucions per a aquests casos més complexos. Finalment, un 65% de les persones ateses pel servei són dones, la qual cosa posa de relleu la feminització de la pobresa residencial. En aquest sentit, les mares monoparentals destaquen entre els col·lectius més afectats.

- Es tracta d’una iniciativa pionera, ja que és l’únic servei d’aquestes característiques a escala comarcal.

- Va més enllà d’una tasca assistencial, atès que detecta les situacions de forma precoç per tal de prevenir el risc d’exclusió residencial.

- Ofereix un acompanyament de proximitat a les persones usuàries.

- Fa un abordatge integral, que parteix del problema amb relació a l’habitatge per adreçar altres causes socials de la situació de vulnerabilitat.

- Flexibilitat i desburocratització en l’accessibilitat al servei, sense condicionar la seva intervenció a requisits burocràtics.

- Capacitat d’adaptació a les circumstàncies i de resposta a les necessitats detectades amb els pocs recursos disponibles.

- Escassetat de recursos de diferents tipus: econòmics, materials, humans, etc.

- El SIPH depèn de l’existència i disponibilitat dels recursos d’altres administracions públiques, ja que no en té de propis.

- Dificultat a l’hora de negociar amb la propietat, a causa d’aquesta dependència de recursos aliens i de les polítiques públiques impulsades per altres administracions.

- Absència d’una regulació autonòmica o estatal adequada per dimensionar l’estructura mínima d’atenció ciutadana.

- Els canvis freqüents en la normativa i els protocols dificulten el seguiment professional i generen incertesa sobre el futur dels casos.

- Fer-ne més difusió perquè arribi a més persones en situació de risc.

- Disposar de protocols més efectius per a una major col·laboració amb agents públics i privats.

- Augmentar la formació dels professionals municipals.

- Potenciar la prevenció a llarg termini, arribant a acords amb la propietat.

- Adherir-se al protocol judicial de desnonaments per millorar la comunicació amb els jutjats.

- Reforçar el teixit comunitari, mitjançant la dinamització i l’establiment d’una relació fluida amb l’associacionisme, el teixit veïnal i social, Salut, Joventut, Educació i altres agents del territori.

- Millorar la base de dades per optimitzar l’encreuament de dades i el seguiment efectiu dels casos.

Té possibilitats de replicar-se a altres consells comarcals, ja que no requereix una gran quantitat de recursos. Prenent aquest servei com a referència, cal una diagnosi de la situació en matèria d’habitatge i, com a mínim, un tècnic jurídic que treballi amb una mirada comunitària.