L’Equip de Detecció i Atenció a Persones en Situació de Sensellarisme (EDAPSS) sorgeix del Pla d’Actuació dels Serveis Socials de Badalona (2012 - 2015). L’any 2013, s’inicia l’atenció a les persones en situació de sense llar. En aquell moment, l’equip estava integrat únicament per un educador de carrer que proporcionava suport personalitzat a les persones més vulnerables. Tot i que en els anys posteriors es va ampliar la plantilla, el servei mantenia un enfocament essencialment assistencialista.

Entre els anys 2017 i 2018, Badalona es va incorporar al projecte pilot de l’Estratègia Catalana per a l’Abordatge del Sensellarisme, una iniciativa destinada a redefinir i millorar l’atenció a aquest col·lectiu. Aquesta participació va impulsar una profunda revisió del funcionament de l’EDAPSS, avaluant els recursos i serveis disponibles, així com les definicions de sensellarisme utilitzades.

A partir d’aquesta experiència, i també en resposta a l’impacte significatiu que va tenir la pandèmia en aquest col·lectiu, l’any 2020 es professionalitza el servei, adoptant una perspectiva garantista basada en els drets humans i socials. El que es persegueix és que tots els serveis, com pot ser un menjador social, depenguin de tècnics en lloc de voluntaris. Actualment, l’EDAPSS és un equip de serveis socials bàsics específics en l'atenció i intervenció de les persones en situació de sensellarisme o persones residint en infrahabitatges. És a dir, el programa se centra en les persones que resideixen i pernocten al carrer, així com les persones que pernocten en qualsevol classe de recurs públic o privat, però que durant la resta del dia deambulen pels carrers (ETHOS2) i aquelles persones que resideixen i pernocten en infrahabitatges (ETHOS4).

Persones en situació de sensellarisme o infrahabitatge de la ciutat de Badalona

L’EDAPSS duu a terme coordinacions amb diversos agents i serveis, tant municipals com supramunicipals, per garantir una atenció integral a les persones en situació de sensellarisme. Manté una col·laboració activa amb la Taula d’Aliments, l’equip gestor de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència (LAPAD), el Centre d’Atenció a Persones amb Discapacitat (CAD), el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Migracions de l’Ajuntament de Badalona i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del mateix consistori. També treballa de manera coordinada amb la xarxa hospitalària municipal i supramunicipal, així com amb l’Equip de Salut Mental i Addiccions de Badalona Serveis Assistencials (SMiAD). Finalment, col·labora amb les organitzacions del tercer sector de la ciutat de Badalona.

L'equip EDAPSS fa funcions de detecció, atenció i intervenció a les persones en situació de sensellarisme de Badalona, a qui ofereix un suport integral. L’EDAPSS es guia per tres eixos: el marc normatiu que regula l’actuació dels tècnics socials dels ens locals de la comunitat autònoma de Catalunya, l’atenció integral centrada en la persona (ACP), la perspectiva de gènere i respectant la diversitat. L'equip atén les persones que s'hi adrecen per iniciativa pròpia o bé derivades d'altres serveis. Per aquesta finalitat, es treballa des de 3 equips, tal com apareix a l’organigrama, que realitzen diferents accions d’intervenció en col·laboració amb altres serveis:

1. Equip de carrer
Els tècnics treballen al carrer o als infrahabitatges. Les seves tasques són, d’una banda, detecció i identificació, i, d’altra banda, acompanyament, seguiment i pla de millora. Realitzen el cens anual de persones en situació de sensellarisme.

2. Equip Viver
És una instal·lació municipal on s’atén sense cita. Es tracta del lloc de referència per aquest col·lectiu per adreçar preguntes així com acudir si es té una urgència. Segons el cas, es vincula amb els serveis necessaris.

3. Equip de recursos
Actualment, consta de l’Espai Arnús, espai municipal d’higiene, bugaderia i rober. Amb accés equips informàics. Fins al seu tancament per manca de recursos econòmics es disposava de Can Bofí Vell, un espai de pernoctació, de baixa exigència, per acollir persones en situació de sensellarisme. A més tenir una estança destinada al menjador social de la ciutat de Badalona.

4. Accions d’intervenció
S’atén a totes les persones de manera individual, segones les necessitats específiques de cada persona, ja que les problemàtiques de les persones en situació de sensellarisme són complexes. Quan és possible i la persona atesa així ho desitja es realitza un pla de treball individualitzat.

Es realitzen accions conjuntament amb els serveis de Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, neteja de Via Pública, fiscalia, jutjat i organs supramunicipals. Així com coordinades amb altres àrees de l’ens local, com estadística (padró), equip de seguiment de la Llei de Dependència (LAPAD) o departament de via pública. També es fa treball coordinat amb l’àmbit de salut mental i addiccions, i organitzacions del tercer sector.

550000.00

Recursos anuals

2 treballadors/es socials
7 educadors/es socials
1 integrador/a social
2 treballadors/es familiars (suport)

Espai Arnús
Fins al 29 d’abril del 2024 l’Alberg Municipal de Can Bofí Vell
Fins al 29 d’abril del 2024 d’un menjador social a la ciutat de Badalona
Instal·lacions municipals per atendre de forma presencial

A continuació, es presenten les dades de les persones ateses pel servei durant els anys 2021 a 2024:

L’any 2021, es van atendre 85 de les 169 persones que es trobaven en situació de carrer, així com 219 persones residint en infrahabitatges. A més, l’equip Viver va donar suport a 163 persones, mentre que l’alberg Can Bofí Vell va acollir-ne 104. Pel que fa a serveis complementaris, el menjador social va proporcionar àpats a 200 persones, i l’espai Arnús va ser utilitzat per 191 persones. El 2022, l’atenció es va estendre a 84 persones en situació de carrer, de les 112 registrades, així com a 204 persones residint en infrahabitatges. L’equip Viver va oferir suport a 170 persones, mentre que l’alberg Can Bofí Vell va acollir 168 persones. Pel que fa a serveis de suport complementari, es van atendre 207 persones al menjador i 312 a l’espai Arnús.

L’any 2023, es van atendre 81 persones en situació de carrer, de les 156 identificades. Residint en infrahabitatges es van atendre 195 persones, de les 261 registrades, i l’equip Viver va donar suport a 310 persones. L’alberg Can Bofí Vell va acollir 161 persones, mentre que el menjador va oferir servei a 220 persones i l’espai Arnús va atendre 305 persones. Finalment, l’any 2024, es van atendre 81 persones en situació de carrer, de les 117 identificades. Residint en infrahabitatges es van prestar serveis a 198 persones, de les 291 registrades, mentre que l’equip Viver va donar suport a 302 persones. L’alberg Can Bofí Vell va acollir 89 persones, el menjador va servir àpats a 96 persones i l’espai Arnús va donar suport a 297 persones.

En el marc de l’atenció individualitzada, s’han dut a terme diverses actuacions orientades a millorar la situació global de les persones en situació de sensellarisme. Una línia ha estat la promoció laboral, tant des de la vessant formativa com des de la inserció. Pel que fa a la formació, s’ha facilitat l’accés a cursos de formació bàsica i formació ocupacional. En paral·lel, s’ha acompanyat activament les persones en la cerca de feina i en la seva participació en processos de selecció laboral. En l’àmbit de l’habitatge, s’han impulsat alternatives residencials temporals, com ara l’accés a habitacions de lloguer en pisos del mercat, allotjaments facilitats per entitats socials o estades en pensions. En relació amb la salut, les actuacions han inclòs l’acompanyament a ingressos voluntaris en unitats de psiquiatria, derivacions als serveis de salut mental i de drogodependències, així com la gestió i seguiment de tractaments mèdics.

També s’ha treballat la promoció socioeconòmica, mitjançant el suport en la tramitació de prestacions com l’Ingrés Mínim Vital (IMV), la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i altres ajuts individuals. Pel que fa als tràmits i gestions administratives, s’ha proporcionat suport en la tramitació o renovació de documentació identificativa (DNI i passaports), padró municipal, accés al Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), serveis jurídics i tràmits d’estrangeria. Igualment, s’han gestionat recursos com bancs d’aliments, targetes de transport i fins i tot la custòdia de documentació personal per evitar-ne la pèrdua. Finalment, s’ha consolidat un protocol amb els serveis municipals de neteja, que permet que, un cop higienitzat l’espai on es troben les persones, aquestes puguin tornar-hi. L’EDAPSS també elabora i actualitza anualment el cens de persones que viuen al carrer així com el mapa d'assentaments a la ciutat de Badalona. Finalment, es presenten tres exemples d’èxit:

A través de la participació en grups de treball d’habitatge de la Diputació de Barcelona. Així com de la gestora de casos de la Xarxa Metronord del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i d'altres espais d’intercanvi en l’àmbit de salut i taules de l’àmbit metropolità.

Presentació de l'EDAPSS a les Jornades "Salut Mental, Salut Mundial, un dret universal i un treball transversal” el dia 10 d'octubre de 2023.
Presentació de la pràctica als premis Laboratori AVIDAM.

Aquest model d'intervenció ha permès abordar de manera integral la situació de les persones en situació de sensellarisme i ha estat la millor estratègia per establir vincles sòlids i duradors amb elles, facilitant així la seva vinculació a un pla de millora personalitzat. L’impacte més rellevant ha estat, precisament, la creació de relacions de confiança entre les persones en situació de vulnerabilitat i els professionals de l’equip EDAPSS.

Gràcies a la professionalització de l’atenció a les persones en situació de sensellarisme, s’ha evitat la rotació de les persones referents, que és el que passava anteriorment quan la xarxa de suport es basava en voluntaris. Aquesta professionalització ha millorat les actuacions fetes. Per exemple, en la tramitació de prestacions com l’IMV, o en la custòdia i seguiment de la medicació, accions que han afavorit una millor adhesió als tractaments mèdics.

Aquests vincles han servit també perquè des dels mateixos infrahabitatges s’hagi informat de l’arribada de noves persones ja siguin del territori de la Unió Europea o de fora d’aquesta. Per exemple, quan ha arribat una mare amb infants, han estat les mateixes persones residents als infrahabitatges qui han avisat l’equip tècnic, que ha pogut intervenir amb rapidesa per garantir una resposta immediata i adequada.

Des de l’EDAPSS també s’ha treballat per la creació de plans d’actuació per col·lectius vulnerables, com són les dones, els joves extutelats i les persones majors de 60 anys. En el cas dels joves, s’ha treballat anticipadament per garantir recursos abans que surtin dels centres de protecció; en el cas de les persones grans, s’han gestionat places en centres mèdics que atenen les seves necessitats específiques.

L’enfocament garantista del servei ha permès, a més, arribar a persones tradicionalment excloses dels circuits d’atenció, com aquelles amb llargs recorreguts de vida al carrer i amb trastorns de salut mental greus. Aquest enfocament, que rebutja condicionar l’accés als serveis a un compromís previ de canvi (com abandonar el consum o adherir-se a un pla de treball), ha estat clau per trencar barreres d’accés. Aquest enfocament garantista també ha permès que l’EDAPSS esdevingui un punt de referència per totes les persones en situació de sensellarisme a Badalona. L’atenció que es proporciona és igual a qualsevol persona que va als serveis socials de l’Ajuntament i a més, es fan plans de treball individualitzats.

Gràcies a l’EDAPSS, l’any 2017, també es va crear la Taula Sense Llar de Badalona. Aquesta Taula està formada per entitats que treballen en l’atenció a persones sense llar: Càritas Diocesana de Barcelona, la Fundació Llegat Roca i Pi, la Fundació Acollida i Esperança, Sant Joan de Déu Serveis Socials, la Fundació Mambré, Creu Roja del Barcelonès Nord, Asaupam, Formació i Treball, així com la Regidoria de Serveis Socials en representació de l’Ajuntament de Badalona. Aquesta taula ha permès millorar l’eficàcia i la coordinació dels recursos disponibles a la ciutat.

Finalment, l’EDAPSS s’ha convertit en un referent per altres municipis. Professionals de ciutats com Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i Manresa han visitat el servei per conèixer-ne el funcionament i promoure pràctiques similars en els seus municipis.

Interna

Ajuntament de Badalona

La professionalització de l’EDAPSS i l’aplicació d’un enfocament garantista han fet possible una atenció integral i especialitzada a les persones en situació de sensellarisme i d’infrahabitatge a Badalona. Aquest model ha permès incloure en l’atenció persones que habitualment quedaven excloses, ja fos per un llarg recorregut de vida al carrer o per problemàtiques de salut mental.

S’ha treballat de manera individualitzada, situant la persona al centre i adaptant les actuacions a les necessitats específiques de cada col·lectiu. L’establiment de plans de treball personalitzats ha fet possible l’accés a formació i a oportunitats d’inserció laboral, així com una millor adherència als tractaments mèdics, afavorint així la millora de la salut i de les condicions de vida de les persones ateses.

El servei parteix d’un enfocament garantista, que posa al centre la persona i les seves necessitats, sense imposar condicions per accedir als serveis. Aquesta mirada respectuosa i humanitzada garanteix l’accés als drets humans més bàsics.

L’atenció es realitza sense necessitat de cita prèvia, la qual cosa facilita l’accés immediat al servei. A més, es treballa de manera coordinada amb altres recursos municipals i comunitaris, afavorint una resposta integral.

El servei integra la perspectiva de gènere en totes les seves actuacions i compta amb línies d’intervenció específiques per a joves extutelats i persones grans, col·lectius especialment vulnerables dins del sensellarisme.

Accés als espais d’infrahabitatges, anteriorment de difícil intervenció, gràcies a la proximitat, confiança i continuïtat en el tracte per part dels professionals.

Els tècncis de l’equip formen part de la plantilla municipal, fet que afavoreix l’estabilitat i evita la rotació freqüent del personal. Aquesta estabilitat permet una millor formació, coneixement del territori i domini de marcs normatius com la Llei d’estrangeria o les recomanacions de la Unió Europea.

Contacte estret amb els Consolats i amb líders de les comunitats ètniques o religioses, fet que facilita la detecció i acompanyament de les persones.

El tancament de l’alberg i del menjador social ha suposat una pèrdua important en la capacitat del servei per oferir una resposta a necessitats bàsiques com són un lloc on dormir i un àpat. Aquesta manca de recursos condiciona greument la qualitat de l’atenció i limita les possibilitats d’intervenció.

Les entitats disposen d’alguns pisos i allotjaments, però els criteris d’accés i les condicions d’ús que estableixen no sempre s’ajusten als criteris de treball de l’EDAPSS. Això comporta que determinades persones queden excloses d’aquests recursos.

Reobertura de l’alberg municipal i del menjador social. La seva reactivació permetria oferir una atenció més completa i immediata.

Impuls de recursos supramunicipals, especialment adaptats a col·lectius específics. És imprescindible garantir l’existència de dispositius d’acollida que evitin que determinats col·lectius, com els joves extutelats o altres persones en situació de dependència, es vegin abocades a viure al carrer.

Diversos elements d’aquest servei són fàcils d’adaptar als serveis socials municipals, especialment l’enfocament garantista, que atén les persones sense imposar condicions. El nombre de persones ateses al carrer o les hores de dedicació dependran dels recursos disponibles a cada ajuntament. A més l’enfocament garantista de drets socials hauria de tenir una implementació en qualsevol administració pública local, ja que fa referència a un dels pilars constitucional del territori i té la funció de garantir l’orientació de la intervenció amb els usuaris.