A Catalunya hi viuen prop d'un milió i mig de persones majors de 60 anys, cosa que representa gairebé un 25% de la població. Al Baix Llobregat, més de 148.000 persones tenen 65 anys o més, un 20% del total aproximadament. A més, les prospeccions demogràfiques indiquen que aquest percentatge continuarà creixent en els pròxims anys. Aquest augment progressiu de la població gran implica canvis socials, econòmics i culturals importants. De fet, l’envelliment de la població i l’abordatge de les seves necessitats i expectatives és un dels reptes comuns de les ciutats i pobles. Les administracions han d’adaptar-se a aquests canvis i garantir els drets i el benestar d’aquest col·lectiu.

Les polítiques adreçades a la gent gran estan centrades en l’àmbit assistencial i de serveis socials. Però la realitat és que la majoria de les persones de més de 65 anys no tenen cap limitació greu en la seva vida quotidiana, un 90% segons l'Enquesta de Condicions de Vida. Aquest fet posa de manifest la necessitat d'adaptar les polítiques públiques a les necessitats reals de la població gran. Des del Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida es treballa, de forma col·laborativa amb el territori, per una planificació de recursos i serveis que donin resposta a les veritables necessitats d’una població gran activa, autònoma i amb ganes de continuar participant en la societat.

Els reptes per redefinir les polítiques públiques són múltiples i diversos. Van des d’incorporar una mirada interseccional —que tingui en compte les diferents realitats de gènere, origen o situació econòmica— fins a garantir la igualtat d’oportunitats i afavorir la participació activa de les persones grans a la vida comunitària. Problemàtiques com la solitud no desitjada, la bretxa digital o les dificultats de mobilitat no sempre són ateses de la mateixa manera arreu, ja que depenen dels recursos i de les prioritats de cada municipi. Però, tal com es fa amb altres col·lectius com la infància o la joventut, és imprescindible tractar-les amb responsabilitat i compromís social.

Des del Consell Comarcal del Baix Llobregat, amb el suport de la Diputació de Barcelona (DIBA), s’enceta primer una diagnosi sobre les necessitats de les persones grans de la comarca i després la redacció d’un Pla d’acció. Aquesta iniciativa, pionera a l’àmbit comarcal, té com a objectiu conèixer les preocupacions i necessitats de la gent gran al Baix Llobregat per, posteriorment, definir estratègies i polítiques d’envelliment actiu que millorin la seva qualitat de vida.

Persones grans de la comarca del Baix Llobregat

Des del Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones (SEAP) i des del Consell Consultiu de la Gent Gran del Consell Comarcal es realitza una atenció activa a les persones grans. Concretament, des del SEAP s’atenen aquells casos de maltractament o no bon tracte a les persones grans de la comarca, a través del conveni de col·laboració amb els diferents municipis d'aquesta. D’altra banda, des del Consell Consultiu es promou una col·laboració activa amb entitats, associacions i fundacions del territori, se celebren reunions periòdiques, s’organitzen jornades i sessions informatives, així com accions de dinamització per fomentar la participació ciutadana. A més, també es dona suport en l’elaboració de materials i guies informatives adreçades a les persones grans i als professionals del sector.

L’elaboració del Pla Estratègic s'inicia l’any 2021 i s'aprova al Ple del Consell Comarcal, el 30 d’octubre de 2023. Aquest Pla, fruit d’un ampli procés participatiu i d’una rigorosa recollida de dades, s’ha elaborat en coordinació amb els ajuntaments de la comarca i amb el suport de la DIBA. El procés d’elaboració s’ha estructurat així:

1. Diagnosi prèvia
Durant l’any 2022 es va desenvolupar una diagnosi per identificar les necessitats de les persones grans i avaluar el grau de cobertura dels serveis i equipaments disponibles. Per elaborar aquest estudi, es van consultar documents i recursos preexistents, es van distribuir enquestes als municipis per recollir informació sobre serveis, recursos i accions adreçades a la gent gran, i es va fer una explotació de fonts d’informació secundària. A més, es van organitzar consultes i espais de participació amb els referents dels Consells de la Gent Gran, tècnics dels ajuntaments i càrrecs electes de la comarca. També es van realitzar cinc grups focals amb persones grans de diferents municipis. Finalment, es va analitzar tota aquesta informació i es va presentar la diagnosi en una sessió de retorn, en la qual també es van recollir opinions i esmenes. El resultat d’aquest treball va ser una anàlisi sociodemogràfica, l’elaboració d’un mapa de recursos i la detecció de les principals necessitats de la població gran. Aquesta primera fase va comptar amb la participació de 120 persones: 35 professionals, 15 càrrecs electes i 70 persones grans.

2. Desenvolupament del Pla Estratègic
A partir de les dades obtingudes i les principals necessitats identificades, es va iniciar el procés de definició del Pla Estratègic. L’objectiu del Pla és planificar, prioritzar i concretar les actuacions que han de donar resposta a les preferències i aspiracions de la gent gran del territori, d’acord amb els recursos i serveis disponibles. La metodologia emprada en aquesta fase es pot veure a la Figura 1. Entre els anys 2022 i 2023, es van organitzar una vintena de sessions participatives, que van incloure reunions i grups de treball amb una àmplia representació d’agents del territori. Hi van participar persones grans, membres del Consell Consultiu de la Gent Gran, professionals del sector públic, cossos de seguretat, professionals sanitaris, entitats socials i representants del teixit econòmic, polític i social. En total, aquesta fase va implicar 75 professionals d’àmbits diversos i 22 membres del Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat.

3. Trasllat de l’estratègia a l’àmbit municipal
El Pla és una eina metodològica oberta, dissenyada perquè cada municipi de la comarca pugui adaptar-la a la seva realitat local, tot i les diferències entre municipis. Atès el caràcter transversal del Pla, que implica diferents àrees municipals, es recomana una participació activa de diversos responsables municipals en la seva definició. El lideratge del procés ha de recaure en un tècnic municipal de referència, que coordina el projecte, convoca i lidera les sessions de treball i redacta el document final que donarà forma al Pla.

Per l’elaboració del Pla, es proposa una estructura en quatre fases:
Fase 1 – Detecció de necessitats: recollida de les principals inquietuds i demandes de la població gran i dels actors implicats.
Fase 2 – Definició d’accions: identificació de línies de treball i accions concretes per donar-hi resposta.
Fase 3 – Planificació i seguiment: elaboració del calendari i assignació de recursos, així com definició de mecanismes d’avaluació.
Fase 4 – Presentació i consens polític: validació institucional del Pla i compromís polític per al seu desplegament.

4. Seguiment
Per garantir una aplicació eficaç i compartida del Pla, s’han creat dos espais de seguiment que permetin valorar-ne l’evolució. D’una banda, l’espai de seguiment político-tècnic, integrat per referents tècnics i polítics dels municipis, així com del Consell Comarcal, espai en el qual es valoren totes les accions realitzades. D’altra banda, l’espai de seguiment conjunt, format pel Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat i la comissió político-tècnica. Ambdós òrgans fan seguiment de l’estat d’execució del Pla Estratègic i valoren els resultats obtinguts a través de les accions. El primer espai també compateix el coneixement entre els diferents municipis de la comarca; i el segon aporta recomanacions als ajuntaments per millorar les accions impulsades.

-

1 coordinadora d’àrea
1 tècnica de gent gran
1 tècnic de suport administratiu
1 consellera del Consell Comarcal

A partir de la diagnosi realitzada s’identifiquen 22 grans reptes vinculats a l’envelliment actiu a la comarca. Aquests reptes s’han agrupat segons els quatre grans àmbits definits pel paradigma de l’envelliment actiu: salut i benestar, seguretat i respecte, participació, i formació al llarg de la vida. Alguns dels principals desafiaments són: aïllament i soledat no desitjada, atenció sanitària rígida, poca adaptació de l’urbanisme, tracte poc sensible de les entitats bancàries, manca d’espais intergeneracionals, casals de gent gran poc atractius per les noves generacions de persones grans, activitat física inaccessible, falta de serveis de suport i orientació a la jubilació, manca d’oportunitats per fomentar la formació al llarg de la vida i la bretxa digital.

Aquests reptes han estat el punt de partida per als debats i les reflexions que han donat forma al Pla Estratègic. Fruit dels grups de treball, i per cadascun dels quatre àmbits, s’han definit 26 línies estratègiques i fins a 98 accions possibles. En la imatge es poden consultar les línies estratègiques. Aquestes propostes han estat valorades com a rellevants per les persones participants i constitueixen una guia d’intervenció per promoure un envelliment actiu i digne arreu del territori.

Cada una de les 98 accions definides al Pla Estratègic inclou una fitxa detallada que recull: una descripció clara de l’acció, els objectius específics que persegueix, indicadors de seguiment per valorar-ne l’impacte, possibles observacions o consideracions addicionals, i exemples concrets d’aplicació quan n’hi ha. Algunes de les accions propostes són: projecte d’acompanyament personalitzat de persones en situació d’aïllament, escola de salut, menjadors per gent gran, cohousing, pacificació de zones properes a equipaments públics, senyalització inclusiva, lavabos públics a parcs i jardins, programació específica per persones grans, punts d’informació i orientació per la jubilació, pàgines web amigables, mentories en treballs de recerca, projectes de recuperació de memòria històrica i escoles oficials d’adults.

Amb l’objectiu de facilitar l’aterratge del Pla Estratègic als municipis, s’han elaborat un conjunt d’eines pràctiques —fitxes i dinàmiques— que donen suport a tot el procés d’implementació local. Aquestes eines inclouen: fitxa per la recollida de necessitats de les persones grans del municipi, fitxa per la recollida de recursos, fitxa per l’exposició de resultats de la priorització de necessitats, fitxa per la selecció de possibles accions a desenvolupar, dinàmica de priorització, i fitxa per la planificació temporal i organitzativa de les accions.

Notes de premsa al web del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de la DIBA
Mitjans de Comunicació: Llobregat Digital, Ràdio Desvern, elBaix.cat, Elfar.cat, Olesa Ràdio

Presentació el 13 de novembre del 2023 a la seu del Consell Comarcal, a Sant Feliu de Llobregat, amb l’assistència de la consellera de gent gran, Vicky Castellanos, i del diputat de Joventut, Javier Silva.

Durant l’any 2024, es va obrir el període perquè els municipis del Baix Llobregat poguessin adherir-se formalment al Pla. En total, 20 ajuntaments s’hi han adherit: Abrera, Begues, Castelldefels, Cervelló, Collbató, Corbera, Cornellà de Llobregat, Esparreguera, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Boi, Sant Climent, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Vallirana.

En el marc del desplegament del Pla Estratègic d’Envelliment Actiu del Baix Llobregat, s’han dut a terme diverses actuacions rellevants que han contribuït a millorar la qualitat de vida de les persones grans de la comarca. Aquestes actuacions demostren que el Pla Estratègic s’ha consolidat com una eina clau per avançar cap a un envelliment actiu, participatiu i de qualitat arreu del territori:
- Salut i benestar: s’ha donat suport a l’organització de jornades de sensibilització, com ara la jornada dedicada a l’abús de medicaments, així com a xerrades i activitats informatives realitzades en diferents municipis.

- Seguretat i respecte: s’han desenvolupat protocols d’abordatge dels maltractaments en municipis com Abrera, Cervelló, Molins de Rei, Olesa de Montserrat o Sant Feliu de Llobregat, amb l’objectiu de millorar la protecció i atenció a les persones grans en situació de vulnerabilitat. Així com des del SEAP s’ha realitzat l’atenció de tots aquells casos derivats pels municipis de la comarca i la realització de formacions de detecció dels maltractaments i tallers de sensibilització als professionals.

- Formació al llarg de la vida: s’ha promogut la creació i consolidació d’aules sènior en diversos municipis, destacant especialment les experiències d’Esplugues de Llobregat i Martorell, que han esdevingut referents en l’àmbit de l’educació continuada.

- Participació: s’ha impulsat l’activitat del Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat, que ha intensificat la seva tasca de representació i ha elaborat dictàmens anuals per influir en la millora de les polítiques públiques adreçades a les persones grans.

En el marc del desplegament del Pla Estratègic, l’any 2024 el Consell Consultiu de la Gent Gran ha elaborat quatre dictàmens que recullen les principals reivindicacions i reflexions de les persones grans del territori, que són: “La importància dels casals per al benestar de les persones grans”, “Els drets humans de les persones grans”, “Els serveis assistencials, cabdals per a la vida”, i “La salut i el benestar, molt més que medicaments”. Els municipis de la comarca s’han adherit a aquests dictàmens. Per garantir-ne el seguiment, els delegats i delegades del Consell Consultiu fan una tasca de monitoratge en cada municipi, i hi ha un compromís explícit dels governs municipals per treballar en la seva implementació. Des del Consell Comarcal també s’està elaborant una Guia d'Orientació per a la Jubilació, una acció prevista al Pla Estratègic. La guia ofereix informació per acompanyar la gent gran, facilitar una transició planificada, emocionalment saludable, i prevenir situacions de vulnerabilitat.

Interna

Consell Comarcal del Baix Llobregat

El Pla Estratègic per les persones grans del Baix Llobregat ha estat una iniciativa pionera que ha contribuït a millorar la qualitat de vida de la gent gran de la comarca. Mitjançant un ampli procés participatiu, s’han identificat les necessitats i expectatives de la gent gran. És a partir d’aquest coneixement que s’han definit un seguit de línies estratègiques que serveixen per orientar les polítiques públiques que implementen els municipis de la comarca en aquest àmbit. Gràcies al seu enfocament d’envelliment actiu, el Pla actua sobre diversos àmbits de la vida de les persones grans: salut, seguretat, formació i participació.

Aquest Pla és innovador, ja que és l’únic Pla Estratègic específic de gent gran que existeix en l’àmbit comarcal a tota Catalunya.

Implica activament la majoria dels municipis de la comarca i compta amb la participació del Consell Consultiu de la Gent Gran més nombrós de Catalunya.

Des del Consell Comarcal es dona suport tècnic, però les accions són liderades i executades per actors locals, els ajuntaments i el mateix Consell Comarcal del Baix Llobregat a través del Consell Consultiu de la Gent Gran. Les polítiques contemplades en el Pla, estan enfocades a l’envelliment actiu, trencant amb l’enfocament assistencial tradicional.

Els recursos depenen dels ajuntaments, fet que pot dificultar el desplegament del Pla en municipis amb recursos limitats o que no disposen de personal tècnic específic en l’àmbit de gent gran.

Disposar d’un/a tècnic/a amb dedicació exclusiva al Pla, per tal de fer-ne el seguiment, promoure accions i donar-ne suport.

Dissenyar una avaluació concreta de les accions, que no només permeti mesurar si s’assoleix o no, sinó l’evolució progressiva.

Aquesta pràctica és reproduïble a altres comarques, especialment en aquells Consells Comarcals que disposin d’una persona de referència en l’àmbit de la gent gran.