Àmbit /
Desenvolupament econòmic
Desenvolupament econòmic
Estràtegies per al Desenvolupament Econòmic
Guardar 
Compartir
Pla de la innovació
Estratègia per a la promoció econòmica
Estratègia per a la promoció econòmica
El Pla de la innovació de Terrassa s’impulsa l’any 2007, fruit de la voluntat de l’Ajuntament local d’adaptar el fort ecosistema econòmic del municipi i el seu entorn proper al context global i l’auge de noves tecnologies. Per assolir-ho, es fomenta tant els sectors clau que tenien més potencial (salut i audiovisual), així com la col·laboració público-privada entre el ric entramat d’agents que es troben a Terrassa i els seus voltants, com són algunes empreses tractores en el seu àmbit, centres de coneixement, universitat i les administracions públiques. L’aplicació del vector de la innovació, juntament amb la coordinació entre els diferents actors i la fortalesa del teixit empresarial terrassenc, han permès fer créixer la competitivitat econòmica del municipi i situar Terrassa com un “hub” innovador a escala estatal amb singularitats úniques. L’any 2013, es crea la Plataforma Innointegra com a eina de coordinació i governança de tots els actors de l’ecosistema. El Pla de la Innovació s’actualitza l’any 2022, per tal d’adaptar-lo al nou context i millorar la capacitat d’innovació de Terrassa i el seu entorn, des d’una mirada global i transversal en els diferents sectors econòmics.
Àmbit:
Desenvolupament econòmic
Subàmbit:
Estràtegies per al Desenvolupament Econòmic
Data d'inici:
03/09/2007
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Barcelona
Municipi:
Terrassa
Nombre d'habitants:
215678
Nombre de visites:
229
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Adreça electrònica:
mailto:Esther.Lopez@terrassa.cat
Telèfon / Fax:
937397000 (Ext. 4950)
Adreça:
C/Telers 5, passadís B, 2ª planta
Descripció de la pràctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
A la primera meitat de la dècada dels 2000, l’ecosistema econòmic de la ciutat de Terrassa era robust, ja que comptava amb una important base industrial i uns sectors tradicionals ben arrelats amb llarga trajectòria, però li mancava cohesió: els diferents agents econòmics de l’entorn (centres tecnològics, empreses, universitats i administracions públiques) no tenien una estructura per coordinar-se. Aquest fet feia pensar que no s’estava aprofitant tot el potencial del sistema d’innovació local, i comportava que els sectors tradicionals no fossin prou competitius envers els reptes del context global.
El Pla de la Innovació de Terrassa es va impulsar l’any 2007, fruit de la detecció de la necessitat d’utilitzar la innovació com a eix de transformació de l’economia de la ciutat, alhora que permetés generar un model de ciutat innovadora que pogués encarar dos reptes que predominaven en aquest context: la transformació tecnològica i els reptes de la globalització. L’any 2020 es va revisar i renovar el Pla, per tal d’adequar-lo al context econòmic i social del moment, reforçar els mecanismes de coordinació entre els agents de l’ecosistema i adaptar l’estratègia als objectius de l’Agenda 2030.
El Pla de la Innovació de Terrassa es va impulsar l’any 2007, fruit de la detecció de la necessitat d’utilitzar la innovació com a eix de transformació de l’economia de la ciutat, alhora que permetés generar un model de ciutat innovadora que pogués encarar dos reptes que predominaven en aquest context: la transformació tecnològica i els reptes de la globalització. L’any 2020 es va revisar i renovar el Pla, per tal d’adequar-lo al context econòmic i social del moment, reforçar els mecanismes de coordinació entre els agents de l’ecosistema i adaptar l’estratègia als objectius de l’Agenda 2030.
Objectius de la pràctica
General:
- 1. Millorar la competitivitat de les empreses locals
- 2. Fomentar la col·laboració público-privada
- 3. Impulsar projectes tractors
- 4. Posicionar Terrassa com a hub d'innovació
- 5. Adaptar el pla als nous reptes globals (2020)
- 7. Fomentar l'especialització competitiva territorial (2020)
- 6. Reforçar la col·laboració entre agents locals (2020)
- 8. Impulsar la innovació social i ambiental (2020)
- 9. Reforçar la visibilitat de Terrassa com una ciutat innovadora (2020)
Específic:
- 1.1 Impulsar la innovació com a eix central per enfortir l’economia de la ciutat
- 1.2 Preparar el teixit econòmic local per afrontar el context de la globalització
- 2.1 Crear una xarxa de cooperació entre agents públics, privats, acadèmics i socials
- 2.2 Fomentar la transferència de coneixement i la innovació aplicada als sectors econòmics
- 3.1 Identificar i desenvolupar projectes estratègics que tinguin un alt impacte socio-econòmic per a la ciutat, com la creació de clústers d'innovació en sectors com la salut, l'audiovisual i l'automoció.
- 4.1 Consolidar la ciutat com un referent regional en innovació
- 4.2 Afavorir la creació de noves empreses innovadores
- 4.3 Facilitar la consolidació dels sectors econòmics emergents
- 5.1 Actualitzar el Pla, tenint en compte els canvis tecnològics i socials, per afrontar els reptes com la digitalització, la sostenibilitat i els nous models econòmics del context post-pandèmia
- 6.1 Millorar la coordinació i sinergies entre els actors locals, incloent-hi les empreses, universitats, centres de recerca, institucions públiques i altres entitats per facilitar la transferència de tecnologia i coneixement
- 7.1 Impulsar clústers emergents com la fotònica, l’ecotecnologia i la mobilitat
- 7.2 Aprofitar els avantatges per garantir la creació d’ocupació de qualitat i la sostenibilitat econòmica
- 8.1 Integrar la sostenibilitat de triple impacte (econòmic, social i ambiental) com un element fonamental de la innovació local
- 8.2 Alinear els projectes amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la revolució verda
- 9.1 Millorar la presència internacional de la ciutat com a referent en innovació, atraient inversió i talent i establint aliances amb altres regions i ciutats globals per posicionar Terrassa com a capital d’innovació tecnològica i industrial.
Diagnosi prèvia a la pràctica
| Ens que ha realitzat la diagnosi | Tipus de diagnosi | Participació d'actors | Tipus d'ens | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ajuntament de Terrassa | Mixta | Participativa | Administració de l'Estat | |||
| Pla de la Innovació Local 2007 |
La diagnosi anterior a la redacció del pla ha identificat certs elements clau sobre l’ecosistema econòmic i innovador de Terrassa, a partir de més de 40 entrevistes a agents vinculats amb aquest entorn. S’ha detectat que es compta un entorn econòmic fort, especialment per sectors tradicionals com l’automoció i la salut, però que es veuen amenaçats pels reptes del context: la globalització i les noves tecnologies que han anat sorgint. D’altra banda, es considera que hi ha una potencial xarxa d’innovació local infrautilitzada, ja que es compta amb diferents agents clau forts (empreses, universitats, centres de recerca i administracions públiques), però els manca cohesió i coordinació. A partir d’aquesta anàlisi, que ha permès reconèixer els punts forts i els sectors estratègics que tenen capacitat de creixement, es proposa com a resposta el foment d’una millor entesa pública-privada, mitjançant una estratègia que impulsi la competitivitat del territori i les seves empreses, per tal que Terrassa esdevingui una ciutat innovadora de referència.
Els dos sectors terrassencs forts a escala d’especialització competitiva territorial, on es preveu un potencial de creixement en el camp empresarial i innovador: en primer lloc, el sector de la salut, amb dos hospitals rellevants a la ciutat i dos a la rodalia d’aquest, institucions acadèmiques (UPC i EUIT-UAB) molt enfocades a la recerca aplicada en salut i innovació, i també algunes empreses amb pes dins del sector. L’altre sector amb múscul és l’audiovisual, amb infraestructures de la magnitud del Parc Audiovisual de Catalunya, l’ESCAC i el CITM, conformant un entorn molt valuós al sud d’Europa al voltant de la creació de productes audiovisuals. |
|||||
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Empreses locals, centres de recerca, institucions públiques, organitzacions empresarials i universitats que tenen un rol actiu en el sistema d’innovació local de Terrassa.
Vinculació amb altres programes o actuacions
L’any 2010, Terrassa entra a formar part de la Red Innpulso, una xarxa promoguda pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, on s’agrupen tots els municipis que han rebut el reconeixement de Ciutat de la Ciència i la Innovació. La participació en aquest ens, arribant a presidir-la durant quatre anys i liderant algunes de les comissions, ha permès també projectar nacionalment el Pla de la Innovació, establint vincles amb altres municipis de fora del Vallès Occidental i cooperant en temes d’intercanvi de coneixements i bones pràctiques, així com la visibilització del paper de Terrassa com a referent en els temes d’innovació.
El Pla de la Innovació també s’ha vinculat amb altres iniciatives, com són els Programes PECT (Projectes d'Especialització i Competitivitat Territorial), cooperacions publicoprivades que incentiven la transformació econòmica dels seus territoris amb un fort pes de la innovació en la seva estratègia. Del Pla de la Innovació han sorgit subplans d’impuls i dinamització per desenvolupar estratègies específiques en els sectors tractors municipals, com són l’audiovisual i la salut, i les tecnologies aplicades a l'audiovisual i a la salut.
El Pla de la Innovació també s’ha vinculat amb altres iniciatives, com són els Programes PECT (Projectes d'Especialització i Competitivitat Territorial), cooperacions publicoprivades que incentiven la transformació econòmica dels seus territoris amb un fort pes de la innovació en la seva estratègia. Del Pla de la Innovació han sorgit subplans d’impuls i dinamització per desenvolupar estratègies específiques en els sectors tractors municipals, com són l’audiovisual i la salut, i les tecnologies aplicades a l'audiovisual i a la salut.
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
El Pla de la Innovació ha tingut dues grans etapes: primerament, des del disseny del Pla 2007 fins a la seva consolidació, i, posteriorment, el període que va encetar la seva actualització l’any 2020.
1. Fase de Disseny i Diagnosi (2007-2008)
Es va centrar a identificar les necessitats de l’ecosistema de la ciutat, per tal de crear un pla estratègic que impulsés Terrassa com una ciutat innovadora: es va fer una anàlisi detallada dels sectors econòmics municipals i la seva potencialitat en el camp de la innovació, la detecció de dues àrees clau (salut i audiovisual) amb capacitat per ser espais d’especialització en un futur i la creació d’un model de governança que estimulava la cooperació público-privada, mitjançant la creació d’un espai on es reunien agents de diversa naturalesa i es generava una estratègia consensuada.
2. Fase d’Implementació Inicial (2009-2013)
S’implementen les primeres accions del Pla, les quals seran els pilars de l’ecosistema d’innovació: l’any 2013 es crea la Plataforma Innointegra, l’espai que coordina tot l’ecosistema d’innovació i on es troben tant empreses com l’administració pública, així com centres de recerca i coneixements. A partir d’aquí, també es busquen projectes de ciutats que estiguin lligats a l’especialització competitiva del territori per a poder-los implementar. D’aquest període també en destaquen l’adhesió a Red Innpulso, una xarxa estatal que permet a Terrassa establir vincles amb altres territoris innovadors, i la creació dels primers programes per generar eines que poguessin ajudar a les empreses innovadores de la ciutat.
3. Fase d’Expansió i Consolidació (2014-2019)
Terrassa es consolida com un hub d’innovació, amb impacte en els sectors locals i la creació d’ocupació: s’impulsa la cadena de valor de dos sectors clau per l’especialització competitiva i el creixement del municipi: la salut i l'audiovisual, i les tecnologies aplicades a l'audiovisual i a la salut; també arrenca el Health Care Innovation Lab, Orbital 40, el primer projecte de ciutat vinculat al Hub d’Innovació. Els programes de suport a les empreses innovadores es refermen i s’amplien.
4. Fase de Revisió i Adaptació Estratègica (2020-2024)
Nous reptes globals, com la digitalització i la sostenibilitat, fan que l’estratègia necessiti ser actualitzada, mantenint el fil amb els objectius originals: es revisa el Pla de la Innovació l’any 2020, per virar l’estratègia cap als nous objectius i la transformació tecnològica del context postpandèmic; es fa una diagnosi dels sectors clau de l’audiovisual i la salut que deriva en la redacció de dos subplans estratègics i es potencia la sostenibilitat de triple impacte, integració els ODS en els projectes d’innovació local.
1. Fase de Disseny i Diagnosi (2007-2008)
Es va centrar a identificar les necessitats de l’ecosistema de la ciutat, per tal de crear un pla estratègic que impulsés Terrassa com una ciutat innovadora: es va fer una anàlisi detallada dels sectors econòmics municipals i la seva potencialitat en el camp de la innovació, la detecció de dues àrees clau (salut i audiovisual) amb capacitat per ser espais d’especialització en un futur i la creació d’un model de governança que estimulava la cooperació público-privada, mitjançant la creació d’un espai on es reunien agents de diversa naturalesa i es generava una estratègia consensuada.
2. Fase d’Implementació Inicial (2009-2013)
S’implementen les primeres accions del Pla, les quals seran els pilars de l’ecosistema d’innovació: l’any 2013 es crea la Plataforma Innointegra, l’espai que coordina tot l’ecosistema d’innovació i on es troben tant empreses com l’administració pública, així com centres de recerca i coneixements. A partir d’aquí, també es busquen projectes de ciutats que estiguin lligats a l’especialització competitiva del territori per a poder-los implementar. D’aquest període també en destaquen l’adhesió a Red Innpulso, una xarxa estatal que permet a Terrassa establir vincles amb altres territoris innovadors, i la creació dels primers programes per generar eines que poguessin ajudar a les empreses innovadores de la ciutat.
3. Fase d’Expansió i Consolidació (2014-2019)
Terrassa es consolida com un hub d’innovació, amb impacte en els sectors locals i la creació d’ocupació: s’impulsa la cadena de valor de dos sectors clau per l’especialització competitiva i el creixement del municipi: la salut i l'audiovisual, i les tecnologies aplicades a l'audiovisual i a la salut; també arrenca el Health Care Innovation Lab, Orbital 40, el primer projecte de ciutat vinculat al Hub d’Innovació. Els programes de suport a les empreses innovadores es refermen i s’amplien.
4. Fase de Revisió i Adaptació Estratègica (2020-2024)
Nous reptes globals, com la digitalització i la sostenibilitat, fan que l’estratègia necessiti ser actualitzada, mantenint el fil amb els objectius originals: es revisa el Pla de la Innovació l’any 2020, per virar l’estratègia cap als nous objectius i la transformació tecnològica del context postpandèmic; es fa una diagnosi dels sectors clau de l’audiovisual i la salut que deriva en la redacció de dos subplans estratègics i es potencia la sostenibilitat de triple impacte, integració els ODS en els projectes d’innovació local.
Actors que hi han intervingut
| Nom | Tipus | Fase en la qual intervé | Tipus d'intervenció | |||
Agents de l'entorn socioeconòmic |
Altres |
Més d'una fase |
Col·laborador |
|||
| Descripció de l'actuació en la práctica::
CECOT- Confederació empresarial de Comerç Indústria i Serveis de Terrassa, La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre Tecnològic Leitat, Consorci Sanitari de Terrassa, la Mútua de Terrassa, l’escola de negocis Euncet, l'Escola Universitària d'Informàtica de Terrassa (EUIT), PIMEC - Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, Fundació Prodis, HISS-Hub d'Innovació Social i Sanitària. |
||||||
Ajuntament de Terrassa |
Administració local |
Totes |
Totes |
|||
Recursos econòmics
Total euros per període
72000.00
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
Per implementar el Pla, ha calgut un important impuls econòmics de programes de finançament de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, així com l’ús de fons municipals corresponents al Capítol 1 i europeus, com els Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
La diagnosi i definició dels plans de treball del Pla de la innovació, de la seva actualització de l’any 2020 i l’elaboració dels dos subplans temàtics va tenir un cost de 72.000€.
La diagnosi i definició dels plans de treball del Pla de la innovació, de la seva actualització de l’any 2020 i l’elaboració dels dos subplans temàtics va tenir un cost de 72.000€.
Recursos humans
8 persones del Servei d’Innovació
Normes i mecanismes de participació implementats
La Plataforma Innointegra, l’organisme que agrupa els principals actors de l’ecosistema de la innovació de Terrassa, ha estat la base de la coordinació entre diferents agents i ha comptat amb un model de governança propi: des de l'inici es compta amb un plenari, amb reunions anuals político-tècniques, que ha dotat a la Plataforma de visió estratègica, del qual en formen part representants de la institució pública local i d’organitzacions i empreses claus. Per altra banda, hi ha el Comitè Executiu, format per representants amb un rol tècnic en la implementació dels projectes d’innovació; aquest grup ha anat guanyant pes al llarg dels anys, focalitzant-se en l'àmbit de la coordinació, alineació i implementació de projectes. Actualment es preveu articular un nou òrgan dins l'estructura de governança amb un rol d'impuls de reflexió, debat i definició de l'estratègia de l'ecosistema. En la revisió del Pla l’any 2020, s'ha considerat bàsic mantenir el rol de la Plataforma Innointegra com mecanisme central de governança, i s'ha convidat a sumar-hi altres agents locals i supramunicipals que poguessin enriquir la perspectiva i assolir una governança multinivell.
Resultats
Descripció dels productes assolits
1. Creació de la Plataforma Innointegra: espai clau per generar sinergies i coordinar els diferents agents públics, privats, acadèmics i socials de l’entorn de la ciutat que impulsen la innovació.
2. Impuls de sectors estratègics: identificació dels sectors de la salut i l’audiovisual com a claus, impulsant programes específics per a la creació, consolidació i acceleració del teixit empresarial innovadors relacionat amb aquests àmbits. Aquestes accions han permès situar Terrassa com un referent en els camps esmentats.
3. Impuls de programes de sensibilització i formació: s’han consolidat iniciatives que tenen un impacte alt en el suport a les empreses innovadores, ja sigui per ajudar-les a néixer, a consolidar-se o a escalar, mitjançant la formació en àrees com la innovació social, la transferència de coneixement i tecnologia, la digitalització i la sostenibilitat.
4. Projecció de Terrassa i el seu ecosistema innovador: es creen els Premis Muncunill, un guardó que pretén reconèixer les empreses més innovadores tant a escala local com nacional; un programa de visibilització d’empres i grups de recerca sota el nom A Terrassa la innovació té cara i ulls, i es consolida la participació a la Red Innpulso, liderant algunes taules de treball.
5. Estructuració d’una metodologia de treball pel disseny i implementació de projectes de ciutat: es posen les bases per construir estructures fonamentals com el Health Care Innovation Lab, Orbital 40, espai bàsic per impulsar la innovació aplicada a la salut i a la tecnologia.
2. Impuls de sectors estratègics: identificació dels sectors de la salut i l’audiovisual com a claus, impulsant programes específics per a la creació, consolidació i acceleració del teixit empresarial innovadors relacionat amb aquests àmbits. Aquestes accions han permès situar Terrassa com un referent en els camps esmentats.
3. Impuls de programes de sensibilització i formació: s’han consolidat iniciatives que tenen un impacte alt en el suport a les empreses innovadores, ja sigui per ajudar-les a néixer, a consolidar-se o a escalar, mitjançant la formació en àrees com la innovació social, la transferència de coneixement i tecnologia, la digitalització i la sostenibilitat.
4. Projecció de Terrassa i el seu ecosistema innovador: es creen els Premis Muncunill, un guardó que pretén reconèixer les empreses més innovadores tant a escala local com nacional; un programa de visibilització d’empres i grups de recerca sota el nom A Terrassa la innovació té cara i ulls, i es consolida la participació a la Red Innpulso, liderant algunes taules de treball.
5. Estructuració d’una metodologia de treball pel disseny i implementació de projectes de ciutat: es posen les bases per construir estructures fonamentals com el Health Care Innovation Lab, Orbital 40, espai bàsic per impulsar la innovació aplicada a la salut i a la tecnologia.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
| Nom | Tipus | Data | Disponibilitat | Documentació adjunta | ||||
| La revisió i actualització del Pla de la Innovació | Pla | 23/02/2023 | Sí disponible | Pla innovacio.pdf |
||||
| El Pla de la Innovació de Terrassa | Pla | 03/09/2007 | Sí disponible | Pla de la Innovació Local.pdf |
||||
Difusió de la pràctica
La difusió del Pla s’ha fet, principalment, a través de canals institucionals de l’Ajuntament de Terrassa i el seu Servei d’Innovació, com són la web i les xarxes socials. També s’han utilitzat altres mitjans locals i alguns esdeveniments organitzats pel mateix ajuntament o per altres entitats supramunicipals.
Reconeixements i presentacions
El reconeixement per part del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades l’any 2010 de Terrassa com a Ciutat de la Ciència i la Innovació es deu, en bona part, al Pla de la Innovació. El guardó destaca l’esforç que ha fet el municipi per potenciar la innovació i posicionar la ciutat com a referent en l’àmbit científic i tecnològic a escala estatal.
Impacte
La revisió i actualització del Pla de la Innovació l’any 2020 ha permès identificar impactes destacats en diversos àmbits:
- Consolidació dels sectors estratègics: Terrassa s’ha establert com a referent innovador en sectors claus com la salut i l’audiovisual i un hub tecnològic d’aquests sectors, gràcies a projectes com l'Health Care Innovation Lab, Orbital 40.
- Impuls de la cooperació publicoprivada: la coordinació entre agents de diversa naturalesa jurídica, materialitzada en la creació de la Plataforma Innointegra, ha resultat fonamental per afavorir la generació de projectes col·laboratius, l’intercanvi de coneixements i el desenvolupament de solucions innovadores.
- Foment de la diversificació sectorial: S’ha promogut la relació entre diferents sectors, fet que ha ajudat a crear projectes intersectorials que han suposat una millora de la competitivitat i adaptabilitat de les empreses, i ha obert noves oportunitats en àmbits emergents com les ecotecnologies, la fotònica i altres sectors tecnològics.
- Integració de la sostenibilitat: El Pla ha inclòs la sostenibilitat com un pilar bàsic, promovent iniciatives d’innovació social i sostenible, com pot ser el projecte Valor TRS, amb impactes positius en l’àmbit social i mediambiental. S’ha introduït el foment de l’economia circular i les solucions verdes.
- Millora en la visibilitat i posicionament de la ciutat: Terrassa ha augmentat la seva marca com a hub d’innovació, en l'àmbit comarcal, estatal i internacional. S’ha projectat la ciutat com una líder en la transformació econòmica i tecnològica, capaç d’atraure inversió i talent, de participar en xarxes com la Red Innpulso i de crear clústers d’innovació.
- Consolidació dels sectors estratègics: Terrassa s’ha establert com a referent innovador en sectors claus com la salut i l’audiovisual i un hub tecnològic d’aquests sectors, gràcies a projectes com l'Health Care Innovation Lab, Orbital 40.
- Impuls de la cooperació publicoprivada: la coordinació entre agents de diversa naturalesa jurídica, materialitzada en la creació de la Plataforma Innointegra, ha resultat fonamental per afavorir la generació de projectes col·laboratius, l’intercanvi de coneixements i el desenvolupament de solucions innovadores.
- Foment de la diversificació sectorial: S’ha promogut la relació entre diferents sectors, fet que ha ajudat a crear projectes intersectorials que han suposat una millora de la competitivitat i adaptabilitat de les empreses, i ha obert noves oportunitats en àmbits emergents com les ecotecnologies, la fotònica i altres sectors tecnològics.
- Integració de la sostenibilitat: El Pla ha inclòs la sostenibilitat com un pilar bàsic, promovent iniciatives d’innovació social i sostenible, com pot ser el projecte Valor TRS, amb impactes positius en l’àmbit social i mediambiental. S’ha introduït el foment de l’economia circular i les solucions verdes.
- Millora en la visibilitat i posicionament de la ciutat: Terrassa ha augmentat la seva marca com a hub d’innovació, en l'àmbit comarcal, estatal i internacional. S’ha projectat la ciutat com una líder en la transformació econòmica i tecnològica, capaç d’atraure inversió i talent, de participar en xarxes com la Red Innpulso i de crear clústers d’innovació.
Avaluació
Tipus
Mixta
Ens
Servei d'Innovació de l'Ajuntament de Terrassa, amb una consultora a cada diagnosi
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
El Pla de la Innovació de Terrassa posa els fonaments per impulsar la transformació de l’economia local de Terrassa, posicionar el municipi com un referent en la innovació i consolidar-lo com un hub innovador de sectors estratègics, com són la salut i l’audiovisual, i les tecnologies aplicades a l'audiovisual i a la salut. El pla ha impulsat la cooperació efectiva entre agents públics i privats, generant vincles que han facilitat el creixement econòmic i la competitivitat de les empreses locals, i ha consolidat un model econòmic innovador que caracteritza la ciutat i els seus voltants.
Punts forts de la pràctica
El reconeixement de potencialitats de diferents agents en l’ecosistema local, com poden ser un gruix d’empreses, universitats i institucions públiques, ha permès impulsar unes xarxes cooperatives d’innovació on la transferència de coneixement i la creació de projectes col·laboratius s’han potenciat. Un exemple clar d’aquest fet és el sorgiment i la consolidació de la Plataforma Innointegra, una eina imprescindible per a la coordinació dels agents públics i privats de l’ecosistema de la innovació.
D’altra banda, la capacitat d’adaptació a les necessitats de l’ecosistema local i als reptes globals, han permès que el pla es flexibilitzi i pugui ser més efectiu.
D’altra banda, la capacitat d’adaptació a les necessitats de l’ecosistema local i als reptes globals, han permès que el pla es flexibilitzi i pugui ser més efectiu.
Punts dèbils de la pràctica
L’evolució social i econòmica, els canvis en l’entorn i altres factors canviants han fet que el Pla s’hagués de revisar àmpliament l’any 2020. La diversitat dels agents de l’ecosistema ha fet complexa la seva coordinació; els mateixos han evolucionat al llarg dels gairebé 20 anys d’implementació del pla, fet que ha obligat a apostar per una dinàmica flexible i adaptable en tot moment.
Al Pla s’establien línies d’actuació que, en alguns casos, en posar-se en pràctica s’han trobat amb barreres com la dificultat d’accedir a finançament per implementar projectes, la complexitat d’alguns processos administratius o un desajust entre les necessitats del territori i el volum de recursos disponibles.
Finalment, el Pla no incorporava cap sistema de seguiment d’indicadors d’impacte que permetin mesurar objectivament el progrés de projectes d’innovació i la seva contribució a l’economia local, la creació d’ocupació i la sostenibilitat.
Al Pla s’establien línies d’actuació que, en alguns casos, en posar-se en pràctica s’han trobat amb barreres com la dificultat d’accedir a finançament per implementar projectes, la complexitat d’alguns processos administratius o un desajust entre les necessitats del territori i el volum de recursos disponibles.
Finalment, el Pla no incorporava cap sistema de seguiment d’indicadors d’impacte que permetin mesurar objectivament el progrés de projectes d’innovació i la seva contribució a l’economia local, la creació d’ocupació i la sostenibilitat.
Propostes de millora de la pràctica
El Pla preveu algunes passes concretes per continuar consolidant Terrassa com una ciutat referent en innovació, com seguir potenciant la col·laboració entre els agents de l’ecosistema (mitjançant la plataforma InnoIntegra) i la imatge del municipi a nivell estatal i internacional (via la participació en xarxes d’innovació). La implementació de nous projectes innovadors, com el Laboratori Urbà i Espai d’Experimentació de Terrassa, són també progressos previstos per reforçar el foment la innovació del teixit econòmic local.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
El Pla de la Innovació terrassenc és transferible a altres àmbits i territoris, adaptant-se a les característiques locals de cada entorn. La metodologia de coordinació pública-privada i la promoció d’un ecosistema d’innovació que fomenti la competitivitat empresarial són aplicables a altres municipis que comptin amb els agents necessaris per impulsar-ho.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.