El concepte d'interseccionalitat no era un terme nou, però majoritàriament es feia servir en l'àmbit de l'activisme o l'acadèmia i no es tenia gaires experiències pràctiques. Això fa que la seva incorporació en els procediments i les polítiques locals a Terrassa sigui un fet mereixedor de certa expectació.

A través d'un projecte coordinat per l'Ajuntament de Terrassa i amb la col·laboració de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i l'entitat CEPS Projectes Socials, es va arribar a la conclusió que treballar les desigualtats només de forma sectorial no té sentit, per la qual cosa es van fer propostes per incorporar perspectiva més integral. Pel que fa a l'Ajuntament de Terrassa, compta i ha comptat amb diversos serveis que aborden desigualtats específiques, són els següents; el servei de Polítiques de gènere; Servei LGTBIQ+; Servei de Ciutadania i Migracions i el Servei de Capacitats Diverses i, per altra banda, els serveis dels Cicles de la Vida (infància, joventut i gent gran). Aquests serveis, fins a la creació del projecte Igualtats Connectades, actuaven sota una lògica sectorial i independent, enfocament que dificultava la intervenció en molts casos més complexos que requerien un abordatge integral. En aquest sentit, gràcies al projecte Igualtats Connectades, es va implementar l'estratègia d'Igualtats Interseccionals, per tal de generar una cultura de treball entre els diferents serveis i departaments, a través d'una metodologia, un imaginari i un ideal compartits. La idea és incorporar la interseccionalitat en el treball de cada eix de desigualtats i fer projectes conjuntament. D'aquesta manera no es perd l'especificitat de cada tipus de discriminació i a la vegada es té en compte la diversitat dels altres eixos de desigualtat.

Professionals públics/privats, ciutadania, entitats i altres agents, del Municipi de Terrassa.

Durant el desenvolupament del procés d'incorporació s'ha generat el projecte Igualtats Connectades que va operar durant un any i mig i va generar tallers formatius i guies escrites per aplicar aquesta mirada. Aquest procés d’incorporar la mirada interseccional continua vigent avui dia, després de la finalització del projecte que va generar un gran impacte en l'administració, i per això és possible que els productes generats s'hagin utilitzat de forma paral·lela en altres administracions d'altres municipis, o en el mateix municipi de Terrassa en departaments o serveis diferents. Cal mencionar, que amb l'aprovació del Pla DASIG (Pla per la Diversitat Afectiva Sexual i de Gènere 2022/25) se solidifica encara més la presència d'aquesta perspectiva en les metodologies emprades en l'aplicació de projectes i les actuacions acomplertes per assolir tots els reptes. Per tant, podem considerar que de forma natural, la interseccionalitat apareix de forma omnipresent en el disseny de noves pràctiques que no depenen directament d'aquesta. Per exemple, actualment podem mencionar pràctiques originades a l'Ajuntament de Terrassa relacionades amb la diagnosi de la violència masclista en dones amb discapacitat funcional o amb l'estudi de plantilla interna per motius d'origen. Són dos casos que demostren l'efecte de les actuacions executades i que demostren l'efectivitat del projecte.

El desenvolupament del projecte es va estructurar en tres fases: recerca (diagnosis i bones pràctiques), tallers de formació, sensibilització i aprenentatge, i difusió i transferència de coneixements.

En la primera fase, corresponent a la recerca prèvia i la diagnosi, es va elaborar un estudi que identifiqués i analitzés el grau d'interseccionalitat de les iniciatives i accions impulsades per l'Ajuntament de Terrassa. També es va fer una cerca, en altres organitzacions de caràcter municipal a Europa, d'estratègies per incorporar la interseccionalitat en les seves administracions.

En la segona fase, es van organitzar una sèrie de cinc blocs de tallers de formació sobre interseccionalitat a la ciutat. Aquestes consistien en un total de cinc tallers de formació per als professionals municipals (calculen un nombre superior a 100 de professionals municipals participants). Concretament, els tallers de formació anaven dirigits a tot el personal administratiu, tècnic i directiu dels serveis dels eixos de desigualtat i altres departaments (Serveis Socials, Educació, Salut, Ocupació, Comunicació, Pla d'Inclusió local, Habitatge, Territori i sostenibilitat, Mobilitat, Urbanisme i Servei de suport a les comunitats veïnals). D'altra banda, el Cicle de tallers de sensibilització eren dirigits a la societat civil, sobretot a professionals que treballen en l'àmbit de les polítiques d'igualtat, a persones d'entitats, empreses i altres administracions interessades en la temàtica. L'objectiu era formar, sensibilitzar i reflexionar juntament amb la societat civil i professionals. Per acabar, els tallers d'aprenentatge mutu va ser el bloc més específic, ja que aquest estava format per una persona responsable i una tècnica de cadascun dels serveis dels eixos de desigualtat, les direccions de serveis i la coordinadora general. L'objectiu d'aquests tallers era fer propostes per aplicar els aprenentatges adquirits durant la formació a la pràctica municipal.

A la tercera fase, que estava destinada a difondre i transferir els coneixements generats amb relació a la interseccionalitat, es va elaborar una estratègia de comunicació que englobava diferents accions i recursos. Per un costat, es va crear una imatge corporativa del projecte, Igualtats Connectades, i el logo que representa el conjunt del projecte. Es va crear una pàgina web amb informació contextual, activitats i esdeveniments, documentació i coneixement generat. Es van dissenyar "banners", "hashtags", "newsletters" i notes de premsa i anuncis per maximitzar la difusió. En aquest sentit, cal diferenciar entre:

-Projecte Igualtats Connectades: experiència concreta i desenvolupada durant un any i mig que va permetre adquirir eines per incorporar la interseccionalitat (és l’experiència que presenta aquesta Bona pràctica).

-Procés Igualtats interseccionals: conjunt de procediments, actuacions i dinàmiques de treball que deriven del projecte i que suposen un procés estratègic a llarg termini.


L'any 2019 es va celebrar el Congrés Internacional "Interseccionalitat a les polítiques locals: experiències, eines i debats" a l'auditori de Terrassa, on el projecte es presentava sota el nom de #Igualtatsconnect. Durant aquest esdeveniment, que va ser l'acte de difusió més important del projecte, es van realitzar ponències i taules rodones vinculades a la temàtica de la interseccionalitat a altres països d'Europa i en diferents àmbits, per abordar les desigualtats. La jornada va acollir més de 300 persones i es pot consultar el programa i els vídeos a la seva pàgina web.

El juny de 2019 es va presentar la "Guia per incorporar la interseccionalitat en les polítiques locals", un document públic que difon la teoria i la pràctica per la implementació de la interseccionalitat a les polítiques públiques locals, amb la intenció de què sigui d'utilitat per aplicar-se internacionalment a divisions territorials de característiques similars. A més d'aquesta Guia, també es va publicar un desplegable de "Reflexions per elaborar plans, programes i projectes amb perspectiva interseccional". Aquesta publicació suposa un resum de la Guia i una eina senzilla i fàcil de transportar i aplicar. Finament, es va elaborar un vídeo per tal d'explicar el concepte.

245.000

El finançament total emprat per aquest projecte és de 245.000 euros, incloent-hi finançament intern i extern. Respecte a l'intern que és el que prové del mateix pressupost atorgat per l'Ajuntament de Terrassa, d'aquest total constitueix un 20%, és a dir, uns 55.000 euros. El 80% restant, 190.000 euros, provenen de la Comissió Europea a través del programa Drets, Igualtat i Ciutadania, durant la duració del projecte entre l'1 de gener de 2018 i el primer semestre de 2019. Les dades són aproximades.

Específicament van treballar i treballen els serveis de promoció de la igualtat i la no discriminació: Polítiques de Gènere, Servei LGTBIQ+, Ciutadania i Migracions, Capacitats Diverses i Cicles de Vida (infància, joventut i gent gran). També hi van participar representants d'altres serveis com el servei de Salut, d'Ocupació, Educació, Serveis Socials, Habitatge, Comunicació, etc. Aquests actuaven com a observadors del procés per poder replicar-ho ens els seus serveis.

Amb relació a les formacions, van assistir 100 treballadores durant les cinc sessions realitzades, que formaven part d'aquests serveis. I al Congrés hi van assistir unes 300 persones.

Cada servei d'atenció disposa del seu propi espai de participació, per la qual cosa només han hagut d'incorporar aquest nou abordatge en el procediment habitual de les seves tasques. En el cas dels serveis relacionats amb el pacte DASIG, de defensa de la diversitat afectiva, sexual i d'identitat de gènere, existeixen taules de participació per proposar i realitzar accions, fer seguiment de les accions i els pactes fets, i avaluar les accions desenvolupades.

A través dels aprenentatges adquirits, les reflexions compartides i l'estudi previ realitzat per la UVIC-UCC neix la "Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals", un document que explica els conceptes claus relacionats amb la perspectiva interseccional, els principals debats al voltant de la temàtica, propostes d'aplicació i reptes i limitacions. També es va elaborar un desplegable que resumeix una part de la Guia i que es titula Reflexions per elaborar plans, programes i projectes amb perspectiva interseccional.

El principal resultat del projecte va ser la definició d'Igualtats Interseccionals, una estratègia a llarg termini per incorporar la perspectiva interseccional en els serveis d'igualtat i no discriminació. D'aquesta manera, s'han generat procediments, accions i dinàmiques de treball per impregnar l'acció dels serveis amb la mirada interseccional. Alguns exemples:

- Serveis d'atenció i denúncia a les discriminacions: per incorporar la perspectiva interseccional en les intervencions que ho requereixin i aconseguir una atenció integral.

- Transversalització de les igualtats Interseccionals als plans i accions estratègiques sectorials i d'altres serveis municipals per garantir que les polítiques locals incorporin aquesta mirada.

- Formació contínua per a personal municipal de cada eix de discriminació amb perspectiva interseccional per conscienciar i incloure criteris i protocols.

- Campanyes ciutadanes de promoció de la diversitat i la inclusió, que són específiques per cada eix o generals englobant totes les causes de discriminació.

El treball de difusió, sobretot pel que respecta a l'extensió internacional del projecte, ha consistit en la convocatòria de jornades, cercles de debat i reflexió locals, fins a un congrés internacional amb prou èxit d'assistència en tots els esdeveniments. A més, amb la voluntat de difondre tota l’experiència es va crear una pàgina web que conté tots els continguts i materials elaborats.

De la mateixa manera, l’Ajuntament de Terrassa ha participat en diferents fòrums i també s’ha reunit amb altres administracions per compartir l’experiència, els aprenentatges i intercanviar idees i propostes en aquest àmbit.

El projecte va ser presentat a la conferència europea de Varsòvia a l'any 2019 sobre normativitat i resiliència en la traducció i la cultura (Gigi Guizzo, directora de Projectes de la UE, CEPS Projectes Socials, Barcelona).

L'Ajuntament de Terrassa va guanyar el premi Alfons Ortuño, galardonat per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya dins de la categoria "Organització, processos i gestió econòmica" en qualitat d'innovació i bona pràctica de l'Administració local.

Premi Lletra d'Or Capital Europea de la Inclusió i la Diversitat (2023), en la categoria d'autoritats locals amb més de 50.000 habitants. Aquests premis són organitzats per la Comissió Europea i reconeixen la feina que duen a terme les ciutats, els pobles o les regions de la Unió Europea per promoure la inclusió i crear societats lliures de discriminació.

Producció de recerca científica en temàtica de Polítiques Públiques i Administració l'any 2023, agafant el cas de Terrassa com a referència de l'actuació de l'administració local en la incorporació de la interseccionalitat (Coll-Planas, G., del Amo, T., & Solà-Morales, R. (2024). "From 'it's not possible' to 'how we can do it'". Challenges, opportunities and proposals to adopt intersectionality in local administration. Public Policy and Administration, 39(1), 69-86).

L'impacte general és una contribució directa a la incorporació de la interseccionalitat en el disseny de les polítiques públiques i millora de la qualitat dels serveis que es dona a tota la ciutadania. Gràcies als materials editats, es compta amb eines pràctiques per aplicar la mirada als projectes i serveis. A més, un projecte d’aquestes característiques permet millorar l’organització interna, enfortir les dinàmiques col·laboratives i facilitant una "cultura d'interacció i cooperació".

En relació a la interacció fora del funcionament de l'administració, s’ha donat un major acostament amb la ciutadania, l'activisme, moviments socials i accions comunitàries. La participació ciutadana genera noves formes de treballar.

Aquesta pràctica ha sigut i és un procés de llarga durada que ha assolit satisfactòriament els objectius inicials plantejats durant el seu recorregut. Principalment, la incorporació local (a Terrassa) de la perspectiva interseccional s'ha abordat oferint formacions, espais, estratègies de treball i flexibilitat estructural. I, d'altra banda, fora del municipi, tota la producció de coneixement generada durant aquest procés (Guia de Recursos, recursos audiovisuals, articles científics, formacions, etc.) han pogut ser adaptada a l'assoliment d'objectius d'iniciatives a altres municipis. Fins i tot, a dins del mateix municipi de Terrassa, s'utilitzen de forma paral·lela aquests recursos.

Coherència en el relat, major impacte en la resta de serveis, respostes més adequades a les complexitats, millor atenció a les persones, major coordinació interna, capacitació professional i responsabilitats, coneixements que permeten analitzar i intervenir d'una manera més adequada en termes de conscienciació. En general, la col·laboració interdepartamental, no només el personal tècnic, des de l'administració fins a la direcció, tothom amb un mateix llenguatge i un imaginari compartit. És un procés que ha vingut per quedar-se. El finançament ha sigut molt important, però el que és bo és que una perspectiva que s'impregna en qualsevol actuació. Té una capacitat d'establir-se molt gran. També és molt destacable la col·laboració amb la UVIC-UCC i el CEPS Projectes Socials.

La complexitat de moure tanta gent, els canvis costen, la modernització és un procés llarg (implica molt temps): factor temps, factor estructural i humà és complex d’abordar.

Més protocol·lització i menys dependència de la voluntat de les professionals. Establir dinàmiques a nivell quotidià que ho permetin.

La possibilitat de replicar o adaptar la pràctica és molt gran. De fet, gran part del projecte està basat a poder transmetre els seus objectius i incorporar-los a altres regions; sigui a través de la Guia de recursos o les múltiples ponències realitzades. Si bé és cert que aquest projecte està dotat d'un finançament per part de la Comissió Europea molt elevat, convé assenyalar que aquest està destinat pràcticament a la difusió i transmissió dels seus continguts com a pilar de l'extensió internacional del projecte local i que el producte residual d'aquest projecte, la Guia de Recursos, està encarat principalment a retransmetre aquesta pràctica.