Fa uns deu anys es va redactar l'estratègia per al salut mental comunitària la qual identificava la necessitat d'implementar un servei especialment dirigit als i les joves dedicat a donar suport i acompanyar a aquests joves en el seu benestar emocional. Per altra banda, l'equip de l'ajuntament va detectar que el malestar emocional del jovent s'havia incrementat considerablement a causa de la pandèmia de la Covid-19 i que arran d'aquest, havien aparegut més casos d'aïllament i problemes de salut mental.

Per aquest motiu, l'Ajuntament del Prat, en col·laboració d'entitats del mateix municipi, cercà pal·liar aquestes conseqüències amb projectes en els quals els mateixos joves fossin protagonistes en el seu disseny i implementació, per tal que poguessin esdevenir en un agent positiu dins el seu entorn, tot tenint en compte els principis de transversalitat i inclusivitat, entenent això com un projecte que tractés la salut mental des de diferents dimensions i pogués estar present en multitud d'espais, assegurant-se que arriba a tots aquells joves als quals moltes vegades no arriben els serveis municipals.

Per això es planteja un servei similar a un programa ja existent "ANTENES. Al Prat no estic sol/sola", una iniciativa dedicada a detectar situacions de solitud no desitjada en persones adultes per tal que la persona pugui arribar als professionals que la poden ajudar, mitjançant el voluntariat i l'activació d'una xarxa cívica. Els voluntaris comptaven amb suport tècnic professional i feien una formació abans d'entrar al programa.

Cal dir que no hi havia cap antecedent pel que respecta a un servei comunitari i transversal enfocat al suport i acompanyament en el benestar emocional dels joves. Tan sols hi havia un servei lineal de assessoria jove que funcionava sota demanda del propi jovent.

Població: Població Jove

Territori: Ciutat

Està vinculada a l'estratègia de Salut Mental Comunitària el qual establia la necessitat de desplegar un servei d'atenció i acompanyament en la salut mental dels joves, al Pla local d'infància i adolescència, en el disseny del qual van participar més de 1000 persones de la ciutat i estableix com a un objectiu l'atenció de la salut mental d'aquesta població, i el pla d'acció comunitària inclusiva (PLACI), que estableix el marc en el qual se situa aquest servei comunitari.

En el projecte se segueixen quatre línies de treball.

Per una banda, s'ha constituït una plataforma de joves activistes, els quals participen en l’organització d’activitats i formacions per a altres joves relacionades amb el benestar emocional, a l'hora que es proporciona un espai de diàleg grupal on els i les joves poden expressar les seves preocupacions i inquietuds.

Per altra banda s'ha impulsat una servei comunitari, que pren el nom d’Antenes Joves, on aquests esdevenen referents positius per a detectar problemes de malestar en altres joves, acompanyar-los i orientar-los en els diferents servis municipals que tenen a disposició.

En tercer lloc, s'ha treballat amb les famílies de l'alumnat per sensibilitzar-les sobre la importància de la salut mental en l'adolescència i la gestió d'aquesta, això com formar-les en la detecció del malestar emocional o de diferents problemes relacionats amb la salut mental.

Finalment, s'ha donat una formació als agents de l'educació, tant formal com no formal, en la detecció i gestió de problemes emocionals i socials dels i les alumnes, així com en l'acompanyament del benestar emocional d'aquests.

La implementació del projecte va seguir 4 fases

Per una part es va fer un procés de co-diseny amb els joves del cau de la ciutat a unes acampades on es van definir les línies generals del que hauria de ser aquest servei, a la vegada que servia de diagnosi sobre quines eren les preocupacions o problemes principals del jovent.

En segon lloc, es va implementar una prova pilot a un institut de la ciutat durant el curs 2021 – 2022 en el disseny de la qual van participar diversos departaments de l'ajuntament. A continuació es va encomanar una avaluació a la Universitat Autònoma de Barcelona per detectar punts febles i possibles millores.

Durant el curs 2022 – 2023 es va implementar el projecte a 4 instituts de la ciutat. Durant tot el procés s'ha anat fet una avaluació continuada amb els participants i els implicats, de manera que el projecte ha anat evolucionant i canviant durant la seva posada en marxa..

Pel que fa a l'avaluació, per una part s’ha encarregat una avaluació a una psicòloga que col·labora al Grup de Recerca en Orientació Piscopedagògica (GROP) a la Universitat de Barcelona de la prova pilot que es va fer a un institut de la ciutat. Per altra banda s’ha fet una valoració interna des de l’ajuntament amb els tècnics involucrats dels diferents departaments. Finalment els participants han pogut fer-ne una valoració pròpia de caire qualitatiu a través de la plataforma de joves, identificant punts febles i fent propostes de millora.

Tots els recursos econòmics que s’han dedicat han estat els sous dels tècnics municipals que s’han dedicat al disseny i implementació dels servei, a més de la contractació d’una psicòloga i del servei d’avaluació de la universitat autònoma de Barcelona

Respecte al finançament, aquest ha estat únicament municipal

Al projecte s’hi ha dedicat personal dels diferents departaments amb una implicació variada. Aproximadament han estat involucrades unes 8 persones, 2 de les quals s’han dedicat a impartir les formacions i dinamitzar les dinàmiques. A més hi ha hagut una psicòloga contractada involucrada.

S’han dedicat instal·lacions municipals per fer les reunions de la plataforma de joves.

Per una part el projecte ha estat co-dissenyat amb els joves de la ciutat de forma participativa. A més durant les activitat que s’han portat a terme s’han anat recollint propostes i aportacions que han servit per fer evolucionar el projecte per cobrir, el millor possible, les necessitat dels i els joves.

Per un altre banda, el funcionament de plataforma de joves activistes pel benestar emocional es basa en la participació voluntària dels i les joves i en les seves aportacions.

Finalment els usuaris i participants dels projecte han tingut un paper important en l’avaluació del mateix.

Pel que fa a la plataforma de joves activistes pel benestar emocional, aquesta compte amb un total de 10 integrants com a joves organitzadors, els quals han participat en un total de a 6 accions comunitàries. Les accions i activitats codissenyades amb les i els joves has sigut les següents:

Durant els 2021:

- Jornada solitud no desitjada (seu del CAU Antón Vilà) – 20 joves participants
- Sensibilització malestar emocional (Bagà) – 40 joves participants

Durant el 2022

- Mapa d’emocions - Festival Altraveu – 8 joves dinamitzadors/es i 25 participants
- Pasapalabra emocional – Festival Altraveu i Festival Esperanzah – 18 joves dinamitzadors/es i 25 participants
- Trivial d’activistes (codisseny amb grup libertes i grup SDS-SAÓ) – Festival Esperanzah (18 joves col·laboradors/es i 30 joves participants)
- Participació Pessebre vivent de Sant Cosme – 5 joves participants

Durant el 2023:

- Mites de l’amor romàntic - semàfor de l’amor (Sin Valentín) – 4 joves dinamitzadores i 25 joves participants
- Sant Jordi per a tothom. Activitat intergeneracional. Antenes Joves i Antenes al Prat no estic sol/a
- Festival Altraveu.
- Festa de la salut

Aquest grup també ha fet ús de les xarxes socials per a promoure benestar emocional en l’àmbit virtual. Ha dut a terme l’elaboració de posts d’Instagram per promoure difusió de benestar emocional i sensibilitzar sobre temàtiques que poden generar malestar emocional si apareixen desigualtats en determinats col·lectius, fent ús del perfil @jovesprat. Els posts han tractat sobre l’arribada del projecte d’Antenes joves (04/02/2022), sobre les dones al Prat i el feminisme (02/05/2022) i sobre la salut mental en els joves del col·lectiu LGTBI+ (27/06/2022)

Per altre banda, respecte al servei comunitari d’Antenes Joves, aquest s’ha dut a terme a 4 centres educatius, i en total han participat un total de 79 alumnes entre els cursos de 3er i 4t ESO, formats per esdevenir activistes pel benestar emocional a la ciutat del Prat. Els i les alumnes es distribueixen de la següent manera:
Prova pilot Baldiri: 20 alumnes
INS Dalí: 13 alumnes
INS El Prat: 12 alumnes
INS Baldiri: 18 alumnes
INS Estany: 16 alumnes

Finalment han tingut lloc 3 activitats dirigides a les famílies, dues al 2022 i una als 2023. Al llarg de les conferències n’hi han participat 16 i el nivell de satisfacció ha sigut alt, tant per les famílies participants com per als i les joves del Servei Comunitari que van adquirir el rol participatiu a la segona part de la conferència.

La difusió s’ha fet a través dels centres educatius, ja que es on s’ha desenvolupat la plataforma i les diferents activitats. A més s’ha donat a conèixer per ràdio. Tot i així, al difusió més important s’ha fet a través dels propis joves es quals també s’han encarregat de donar a conèixer el projecte als seus companys. Finalment s’ha dedicat un espai propi a la web de l’ajuntament

Per una banda, s'ha aconseguit sensibilitzar sobre la importància i la situació de la salut mental en els i les joves als diferents departaments de l'ajuntament que han participat en el projecte, el que facilita que s'incorpori aquesta perspectiva a l'hora d'aplicar polítiques municipals.

Per altre, a través d'aquests joves activistes, s'han donat a conèixer els serveis municipals d'orientació i suport als joves, dels quals ha augmentat la demanda per part de la població. D'aquesta manera es soluciona un dels problemes que es van identificar a l'avaluació de la prova pilot, que era el desconeixement per part dels i les joves de tots els serveis que s'oferien.

Finalment, l'impacte més important ha estat el suport mutu entre el jovent, l'acompanyament d'aquells en situació de malestar emocional o solitud no desitjada i l'ajuda que han rebut tots aquells que ho necessitaven a l'haver estat derivats serveis especialitzats

Mixta

Grup de Recerca en Orientació Piscopedagògica de la Universitat de Barcelona i l'ajuntament del Pr

Els bons resultats obtinguts en la primera aplicació del projecte representen un punt de partida per consolidar les àrees de funcionament òptim i implementar propostes de millora, amb l’objectiu de dotar de la màxima qualitat i rigor en la seva aplicació i replicabilitat.

A través de la sensibilització en benestar emocional es denota un interès per part dels i les joves, famílies, centres educatius i agents que intervenen en població jove de tractar el benestar emocional de manera transversal en cada àmbit en que participin joves. Donant així espais representatius per parlar-ne i fent així del benestar emocional un eix principal de millorar en el benestar global i comunitari dels joves.

Alguns dels punts forts que s’identifiquen són la implicació de tota la comunitat en el projecte de forma voluntària, el que ha creat llaços entre els participants i ha introduït valors com la empatia o la solidaritat en el dia a dia.

Per altre banda l’alt grau de suport que ha rebut i la bona valoració en general per part dels implicats.

També considera un punt fort el procés participatiu en el codisseny amb els i les joves de la ciutat, el que ha enriquit el projecte i ha possibilitat que s’acosti el més possible a la realitat i necessitats d’aquesta població.

Finalment, és una fortalesa la interseccionalitat i transversalitat que li ha donat la participació de diferents àrees municipals en el disseny de la pràctica.

Un dels punts febles que s’han detectat és la dificultat que hi ha perquè els joves es mantinguin a la plataforma de joves activistes, el que posa en perill la continuïtat del servei.

Entre les propostes de millora trobem l’augment dels recursos dedicats per a cada un dels departaments, treballar en el compromís dels participants per facilitar que aquests es mantinguin a la plataforma i aconseguir atreure més joves a la plataforma en qüestió per poder, així, ampliar l’abast del servei i millorar-ne l’efectivitat. .

La pràctica es replicable en qualsevol àmbit però resulta una facilitat si ja hi ha algun col·lectiu o associació de joves consolidada, com pot ser el cau en el cas que s’ha exposat, que pugui ajudar en el disseny del projecte i es pugui implicar des d’un primer moment en aquesta. Igualment cal adaptar el plantejament al context de cada municipi per poder influir en els àmbits on actuïn els joves i respondre a les necessitats particulars d’aquests-