La Mesa Transversal per a la Recuperació de Lleida es va crear essencialment per a reactivar la ciutat després del sotrac socioeconòmic sofert arrel de la Covid-19. El mes de juliol de 2020, en plena pandèmia, a Lleida es va patir un segon confinament, que va ofegar encara més l'economia i va abaixar els ànims a la ciutadania. Calia actuar amb rapidesa i contundència. En el ple del 31 de juliol, i amb el suport de tots els grups municipals, es va aprovar un decret institucional per a tirar endavant un projecte comú per a pal·liar els efectes de la crisi sanitària i econòmica.

Població: Tota la ciutadania de Lleida.

Territori: Lleida

La Mesa Transversal per a la Recuperació de la ciutat segueix els 4 eixos en què s'organitza el PAM, aprovat telemàticament el 2020. Per elaborar el PAM, l'Ajuntament de Lleida ha adoptat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'Agenda Urbana 2030 com a eixos bàsics i, en conseqüència, incorpora metes i 4 reptes als quals cal donar resposta. Aquests són: l'eficiència i excel·lència operativa de l'ajuntament; la imatge, projecció i promoció de la ciutat; la igualtat d'oportunitats, diversitat i inclusió social, i l'emergència climàtica, ambiental i sanitària.

El 31 de juliol de 2020 es va acordar en sessió plenària crear la Mesa Transversal per a la Recuperació de la ciutat. El decret institucional va ser aprovar per unanimitat per tots els grups municipals.

El 23 de setembre es va constituir la Mesa Transversal en una reunió en format presencial a La Seu Vella, un escenari prou ampli que permet mantenir les mesures i distàncies de seguretat. En aquesta reunió, es fer les presentacions de tots els actors participants de la mesa i es va demanar als representants de les diferents entitats que s'inscriguessin en els eixos que fossin del seu interès (un o més d'un) per tal de començar a treballar per àmbits concrets i en grups de treball. Cadascun dels 4 eixos en els quals s'ha organitzat la Mesa està coordinat per un/a tinent d'alcaldia, preferentment de la mateixa àrea. En aquesta segona fase es va habilitar un formulari i una adreça de correu electrònic per tal que les entitats fessin arribar les seves aportacions.
Un cop finalitzat el termini de recollida de propostes, els 4 tinents d'alcaldia, en el seu rol de coordinadors d'àmbit, van avaluar-les una per una per decidir si eren assumibles (segons diferents factors: viabilitat, pressupost, competència municipal...). Algunes d'aquestes ja estaven en vies de fer-se o en estudi prèviament i d'altres eren totalment noves. Posteriorment, es va realitzar una reunió per a cada eix i es va fer un retorn a les entitats proposants, tant per a comentar si s'havien pogut considerar com assumibles o no les seves aportacions com per a marcar una temporalitat en l'execució de les propostes.

Finalment, el dia 24 de novembre del 2020 l'Ajuntament realitza la segona trobada plenària de la Mesa Transversal, aquest cop via telemàtica, per tal d'oferir un recull i anàlisis de la feina realitzada, partint de les propostes de la trobada anterior. En aquesta trobada virtual es va presentar el document de conclusions de les propostes per cadascun dels 4 grups de treball i es va establir una periodicitat semestral per al seguiment dels projectes que tiraran endavant.

Actualment el projecte està actiu i es preveu que s'allargui, almenys, durant tot el mandat (fins el 2023). Tanmateix, tot i que hi ha propostes a curt, mig i llarg termini, la reconstrucció no pot trigar 5-10 anys a arribar. Es contempla que la majoria de les aportacions es puguin realitzar dins del mandat, més per la urgència de la situació que no pas per una qüestió política.

Els quatre tinents d'alcaldia actuen com a coordinadors dels grups de treball dels diferents eixos, segons les seves àrees de tinència.

La Seu Vella de Lleida, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, va acollir la primera reunió entre la Paeria i els més de 50 representants de les entitats i els actors implicats en la Mesa.

La Mesa és, en sí mateixa, el principal mecanisme de participació per a plantejar i executar les propostes previstes per a reactivar socioeconòmicament la ciutat de Lleida. En tot moment, s'ha establert un mecanisme de coordinació entre la Paeria i els actors participants de la Mesa, a través dels tinents d'alcaldia (responsables dels grups de treball) i de les trobades periòdiques per avaluar l'estat del projecte. Tot i que la Paeria és la impulsora de la Mesa, hi ha una responsabilitat compartida pels diferents agents implicats.

El principal producte de l'experiència és la creació de la Mesa Transversal per a la recuperació de la ciutat, formada per més de 40 entitats locals que han proposat prop de 480 projectes en 4 àmbits concrets: l'eficiència i excel·lència operativa de l'ajuntament; la imatge, projecció i promoció de la ciutat; la igualtat d'oportunitats, diversitat i inclusió social, i l'emergència climàtica, ambiental i sanitària.

La creació de la Mesa ha generat a Lleida un alineament institucional sense precedents entre els diferents ens governamentals de la demarcació (Paeria, Delegació del Govern, Diputació de Lleida i Consell Comarcal del Segrià). Els interessos i les diferències a nivell polític han passat a un segon pla.
Pel que fa a les entitats, també es valora molt positivament que s'hagi aconseguit ajuntar-les totes sota un mateix objectiu i que col·laborin entre sí -sigui quin sigui el seu àmbit d'actuació-. El fet de que tots els actors implicats remin en una mateixa direcció i siguin conscients de les dificultats que ha suposat per a Lleida un doble confinament ha augmentat l'interès en plantejar solucions i fer aportacions de forma conjunta.
Entre la ciutadania, la Mesa ha generat una expectativa alta i això es fa palès en les preguntes que comencen a arribar a la Paeria respecte la continuïtat del projecte, amb la voluntat de que així sigui.

La posada en marxa de la taula per a millorar l'estat general de la ciutat és una fita gairebé històrica, ja que neix amb l'objectiu de treballar des de la diversitat i la representativitat en les pautes de reactivació socioeconòmica de Lleida. Des d'un primer moment s'ha comptat amb el suport i la implicació de més de 40 entitats, associacions i agents locals, que han remat en la mateixa direcció per un bé comú: la reactivació de la ciutat. Les propostes recollides en els 4 eixos de treball seran executades a curt i mig termini per la urgència del moment però amb la idea de que perdurin i es consolidin.

Un dels punts forts, precisament, és la col·laboració entre tots els actors participants. Aquesta, alhora, requereix d'una coordinació i organització impecable, tant per no deixar ningú enrere com per cobrir totes les necessitats que pugui tenir la ciutadania en molts àmbits diferents. És en aquest punt que també resulta destacable la gran diversitat d'entitats i agents que formen part de la Mesa.

El principal punt feble identificat ha estat la dificultat de donar la visibilitat i protagonisme en les trobades plenàries a tots els actors de la ciutat.

En aquest aspecte es visualitza una oportunitat de millora en el desplegament d'espais i eines pel seguiment dels acords assolits, que permetin reportar als participants de manera continua l'evolució de les accions acordades i que aquests puguin contribuir-hi puntualment.

La pràctica és replicable a qualsevol municipi que vulgui plantejar una recuperació local dels efectes de la crisi des de diferents perspectives i amb la intenció de cobrir el màxim de necessitats. Això només serà possible des de la implicació social, ja sigui a través de les entitats o directament de la ciutadania, però cal que aquesta se senti part d'un projecte de ciutat tan important com és la regeneració socioeconòmica del seu poble o ciutat. I també cal que, encara que sigui l'Ajuntament qui impulsa o lidera la iniciativa, aquest pugui ser capaç de cedir responsabilitats en la presa de decisions. Una presa de decisions que serà consensuada.