L'octubre de 2018 es van comptabilitzar 196 persones sense llar a la ciutat de Lleida, 55 de les quals es trobaven vivint al carrer. La resta, feien ús de serveis com l'alberg o els pisos d'inclusió, tant municipals com del tercer sector. Tot i que els professionals -en aquest cas, de l'Àrea d'Inclusió Social de l'Ajuntament de Lleida- treballen per a aportar solucions a qüestions burocràtiques o per a cobrir les necessitats bàsiques de les persones sense llar, l'emergència acaba deixant en un segon pla aspectes bàsics com les intervencions de tipus psicoterapèutic.
Per tal de revertir aquesta situació i dotar les persones sense llar de recursos per afrontar situacions adverses, superar l'ansietat que desencadenen els processos d'exclusió social o potenciar la recuperació de vincles afectius sans s'ha posat el focus en la Intervenció Assistida amb Animals (IAA), emprada amb èxit en l'àmbit de la salut o l'educació. La incorporació d'animals com a part activa d'un tractament o d'una acció educativa ha demostrat aportar beneficis terapèutics, educacionals i de millora de la salut i el benestar de les persones. La incidència positiva en les capacitats i potencialitats personals és un dels punts de partida en l'objectiu d'aconseguir la motivació per al canvi i d'augmentar l'autoestima dels usuaris.
Per altra banda, la particularitat d'incloure gossos del Centre d'Acollida propicia que es creï un efecte reflex entre la situació de vulnerabilitat dels animals i la de les persones sense llar i, per tant, afavoreix el desenvolupament de l'atenció, la cura i l'ajuda mútua.
Alhora, es busca trencar amb les barreres simbòliques que es generen entre els despatxos de les administracions o les entitats del tercer sector i els usuaris atesos.

Població:
1. Persones en situació de carrer que no tenen adherència als serveis però que són coneguts pels educadors d'entorn.
2. Persones que han iniciat processos d'inclusió social i resideixen a l'alberg.
3. Persones en procés d'inclusió social i recuperació d'hàbits i capacitats laborals que resideixen en pisos d'inclusió social.

Territori: Lleida.

El projecte s'emmarca dins l'Àrea d'Inclusió Social de la Regidoria de Polítiques dels Drets de les Persones de l'Ajuntament de Lleida i està vinculat, específicament, a la intervenció integral en el col·lectiu de persones sense llar. Aquesta inclou els programes d'informació, valoració i seguiment dels casos, la gestió del menjador social, l'alberg-allotjament de baixa exigència, els pisos d'inclusió social i la “saleta”, un espai expositiu d'art i descans on s'ofereixen esmorzars a les persones sense llar.

TEMPORALITZACIÓ DEL PROJECTE

Setembre de 2018:
- Explicació del projecte i proposta de col·laboració a la regidoria de Polítiques dels Drets de les Persones de l'Ajuntament de Lleida i al CAAC Lleida.

Octubre de 2018:
- Explicació del projecte i proposta a les treballadores i educadors socials per a possibles derivacions.
- Selecció de 10 persones derivades i planificació d'objectius individuals. Signatures de permisos i inscripcions.

Novembre de 2018 a abril de 2019:
- Difusió del projecte (notes de premsa, correu intern de l'Ajuntament, etc.). Captació de persones adoptants mitjançant la difusió de vídeos i fotos en blogs i xarxes socials vinculades al projecte.
- Tancament i avaluació del projecte.

1.647€

Destinats al sou de la tècnica, al material per als tríptics i per als gossos (xuxes, clícker).

Lideren el projecte una educadora social de l'Ajuntament de Lleida i experta en Intervenció Assistida amb Animals (IAA) i una tècnica en IAA de l'Associació Ilerkan, i hi col·laboren les treballadores dels Serveis Socials municipals, la veterinària de la canera i l'Associació de Voluntaris del CAAC de Lleida.

El projecte s'ha dut a terme al Centre d'Acollida d'Animals de Companyia (CCAAC) de Lleida.

La implicació de les persones sense llar a la iniciativa s'ha canalitzat a través de la derivació des de Serveis Socials, tot i que la decisió final recau en el propi usuari, ja que es tracta d'una participació voluntària.

El principal resultat del projecte GUAU són les 16 sessions d'educació i ensinistrament a més de 30 gossos diferents dutes a terme per un total de 10 participants dels 16 inicials (6 no van finalitzar la seva participació a l'experiència per motius diversos), amb una mitjana d'assistència de 7 participants per sessió. Pel que fa al perfil d'aquests, la mitjana d'edat ha sigut de 46 anys; 6 participants tenien associat un problema d'addicció (alcohol i/o cànnabis) i 9, de salut mental i/o física.

El desenvolupament de les sessions va requerir una planificació i consens, tant entre els membres de l'equip de coordinació com amb les persones participants. Cada sessió va constar de 3 parts bàsiques:

1. Benvinguda i rutines inicials: explicació de la sessió i indicacions o consignes oportunes. Observació, salutació i carícies als gossos.

2. Activitats programades del dia (en dues parts diferenciades):
a. La primera, centrada en l'ensinistrament dels gossos, incloïa l'aprenentatge de coneixements sobre benestar animal, comunicació, educació i etologia canina (és a dir, la identificació de les emocions del gos, la observació i interpretació de les conductes, els senyals de calma i estrès o les necessitats de l'animal). Mitjançant la tècnica del clícker (ensinistrament en positiu), els participants van aprendre a ensenyar als gossos a acudir a la crida, a seure o tombar-se, a passejar sense corretja, etc. També es van treballar rutines d'higiene i cures dels gossos, rutines que els propis educadors podien extrapolar a les dels participants.
b. A la segona part de les sessions, focalitzada en les persones sense llar participants de l'experiència, s'aprofundia en les dinàmiques per afavorir el treball en equip i motivar la cohesió del grup. Per aconseguir-ho, es va realitzar un circuit a cegues per on cadascun dels participants havia de passar amb el gos i era guiat per la resta de companys; es va fer un joc amb una pilota, que s'havien de passar entre els participants sense que el gos l'agafés mencionant abans una qualitat positiva del company, es van pensar conjuntament en estratègies de difusió per a la promoció de l'adopció, es van fabricar joguines amb diferents materials per a l'estimulació física i cognitiva dels gossos, etc.

3. Comiat: En finalitzar cada sessió, els gossos eren tornats a les gàbies i acomiadats pels participants abans de fer amb ells una avaluació amb les impressions, dubtes i sensacions experimentades durant l'activitat.

- Article científic a la Revista de Educación Social (pàg. 264)
- Notícia al web de la Paeria
- Notícia al diari Segre
- Entrada al blog Àgora Treball Social de Lleida
- Pàgina de Facebook de l'Associació de Voluntaris del CAAC Lleida

- Vídeo de l'experiència:

Els dies 5 i 6 d'octubre de 2019 s'ha presentat el Projecte GUAU en una comunicació a les Jornades IAA celebrades a Oviedo.

A partir dels resultats obtinguts, s'ha constatat un augment en l'autoestima de les persones sense llar, així com una major adherència cap els programes d'inclusió social.

En paral·lel, tot i no ser l'objectiu principal de l'activitat, es destaca que els 30 gossos que han participat al projecte han estat adoptats, encara que no és possible valorar si les adopcions es deuen a l'impacte de l'experiència o no.

Mixta

El projecte GUAU destaca per introduir un recurs educacional exitós en un problema creixent als municipis catalans -el sensellarisme-. Encara que no ofereix una solució finalista per aquest, intervé en el procés de millora de la capacitació personal de les persones en situació de carrer o que resideixen en albergs municipals o pisos d'inclusió social amb l'objectiu de que puguin obtenir recursos per sí mateixes per sortir-se'n. L'empatia respecte la situació dels gossos que viuen al refugi propicia una major implicació amb l'activitat, i la cura cap als animals genera una responsabilitat que es pot aplicar en la mesura que pugui cada persona.

El principal aspecte innovador de l'experiència és la metodologia emprada. La teràpia assistida amb animals ha demostrat, des de fa anys, els seus efectes positius en les capacitats socials i de comunicació dels usuaris, la disminució de l'ansietat, una millora en l'estat d'ànim i l'autonomia, així com de la capacitat d'empatia.

Per una banda, la durada de la pràctica es considera curta, ja que ha sigut de només 6 mesos. Cal aclarir, però, que es tracta d'una primera edició.
Per altra banda, tot i que un dels impactes destacables de la pràctica ha sigut l'augment en les adopcions dels gossos del CAAC Lleida, es desconeix la relació d'aquest fet amb la posada en marxa del projecte.

En relació amb els punts febles descrits a l'apartat anterior, es proposa ampliar la durada del projecte o la seva implementació en diferents edicions, així com aprofundir en els impactes de l'experiència mitjançant l'avaluació, plantejant, per exemple, estendre-la a les persones que adopten els animals per saber si coneixien el projecte o la seva impressió sobre aquest.

La pràctica és totalment replicable, tant en altres municipis (sempre i quan es trobin amb persones en situació de sensellarisme) com en altres àmbits. De fet, les Intervencions Assistides amb Animals són un recurs emprat en educació, salut...