Principals conclusions
Punts forts de la pràctica
Entre les fortaleses del programa cal destacar el fet de poder tenir dues línies de treball en la mobilització d'habitatges privats. Això permet, per un costat, dotar a la Borsa de Lloguer Social d'habitatges més assequibles. D'altra banda, el Programa de Cessió per a famílies i individus que estan en situació d'emergència habitacional demostra una capacitat adaptativa d'aquests Programes a les necessitats emergents que uns i altres puguin tenir.
Conforma alhora dues modalitats complementàries amb metodologies semblants, però també diferenciades, pel que fa a les necessitats dels propietaris que posen a disposició el seu habitatge i a la tipologia de beneficiaris.
Punts dèbils de la pràctica
La principal dificultat del programa és la situació del mercat de l'habitatge. Per una banda, la demanda-necessitat d'habitatge social s'ha incrementat els darrers anys de forma exponencial, fent més necessari aquest programa, però alhora fent-lo insuficient. A més, al cobrir els objectius de captació d'habitatges amb els dos primers anys sense un increment pressupostari deixa pràcticament congelat el Programa, sense possibilitat d'increment d'aquesta captació. Per altra banda, en un escenari de futura continuïtat del Programa, caldrà avaluar bé els canvis produïts en el mercat privat de lloguer ja que l'increment de preus dels lloguers fa més complexa la captació d'habitatge buit per al Programa.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Pel que fa a la transferibilitat, es tracta d'un model que exigeix importants recursos públics per poder oferir garanties al propietari i assumir el diferencial de renda. En aquest sentit, la transferibilitat de la pràctica dependrà del volum de recursos disponibles per part de l'administració pública. Tanmateix, es tracta d'un model que es pot adaptar a estructures institucionals diferents. No és estrictament necessari que la gestió dels habitatges i dels contractes es delegui a una fundació. Per la seva banda, la pràctica es pot adaptar a les condicions econòmiques dels llogaters, desenvolupant altres opcions amb famílies amb major renda i altres fórmules menys costoses com el lloguer assequible.