La Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (Llei 15/90, de 9 de juliol, article 68), estableix que els ajuntaments tenen competència en matèria de control sanitari d'edificis, habitatges i llocs de convivència humana.

Avui dia existeixen problemes emergents relacionats amb la falta de condicions higièniques mínimes en habitatges: persones amb síndrome de Diògenes, amuntegament de persones en espais i dimensions reduïdes, etc; i en indrets no habitats com solars; que són situacions complexes, de difícil solució, en els que no existeix una única i clara solució tènic-sanitària i en les quals existeix un important component social que implica ala col·laboació i el treball interdisciplinari de diferents àrees i institucions.

Així doncs, des del Negociat de Salut Ambiental enfronten aquesta problemàtica a través del programa de demandes.

Població: ciutadans i ciutadanes d'Hospitalet de Llobregat

Territori: L'Hospitalet de Llobregat

Està vinculada al PAM 2016-2019 (Pla d'Actuació Municipal).

Metodologia a emprar:

1. Valoració tècnica prèvia a la inspecció de les demandes que arriben via mail, telefònica, per instància o presencial. Es valora si és necessari o no obrir un expedient de demanda.

2. Inspecció dels habitatges i/o comunitats, solars, etc. que ho requereixin, efectuant un diagnòstic sanitari de les condicions de salubritat amb aixecament d'acta, si s'escau, i un reportatge fotogràfic en els casos que ho requereixin. Si es necessari, també es recollirà mostra de les espècies que són origen de la plaga.

Com a procediment de cada visita d'inspecció, s'omple el full d'actuacions municipals (document intern on apareix tota la informació que s'obté de la inspecció).

3. Valoració de les accions a prendre després de la visita tècnica.

4. Comprovació de la correcció de les deficiències o infraccions mitjançant:

a. Visita de comprovació.
b. Documentació certificada.

5. Tancament de l'expedient.

Fases de la resolució de demandes:

La resolució de demandes comporta un procés complex i que requereix la utilització d'aparells tècnics, preses de mostres, mesures ambientals i un bon coneixement del tipus de problemàtica existent, especialment a nivell legislatiu.
La diversitat de problemàtiques condiciona les fases que s'han de dur a terme per resoldre l'expedient. No obstant això, un esquema bàsic de treball comporta ala consideració del següents aspectes:

1. Preparació de la inspecció:

En un principi les inspeccions no es poden concertar amb cap de les parts implicades, però en alguns casos cal concertar la inspecció en un dia i hora determinats. També cal posar-se en contacte amb les parts implicades per saber el tipus de problemàtica existent, valorar la seva importància o urgència i cercar la informació necessària al respecte, sobretot la legal.

2. Realització de la inspecció:

Una inspecció pot tenir bàsicament els següents aspectes formals:

- Recollida d'informació i valoració de la problemàtica existent.
- Presa de mostres o realització de mesures ambientals, si s'escau.
- Aixecament de l'acta d'inspecció on ha de constar tot allò que es realitzi: els fets comprovats, les actuacions i mesures realitzades i el seu procediment, la presa de mostres i el seu procediment, les mesures correctores que es dictin i el termini atorgat, si l'inspector/a en aquell moment ho creu adient, les observacions de l'inspector/a i les manifestacions i compromisos adquirits de la persona interessada.

3. Emissió d'informes:

Els informes es realitzen en acabar la inspecció, en tancar els expedients i quan l'inspector/a responsable del cas ho consideri adient. Els informes bàsicament poden tenir tres parts:

- Antecedents: on consten les dades de les parts implicades, el motiu de l'obertura de l'expedient i el nombre d'actuacions realitzades abans d'omplir l'informe.
- Actuacions realitzades: es detallaran totes les actuacions realitzades.
- Conclusions i propostes: es detallaran les conclusions de l'informe, les vulneracions a la legislació vigent si es produeixen, les mesures correctores que es proposin, la proposta d'obertura d'expedient i el motiu de tancament de l'expedient, quan arribi el cas.

Tots els informes hauran d'estar signats pels inspectors/es responsables del cas amb el vist-i-plau del Cap de Negociat.

4. Comunicació de resultats i requeriments a les parts:

La comunicació a les parts interessades de l'evolució o l'estat de l'expedient es pot fer mitjançant ofici, acta, per correu electrònic o via telefònica.

La comunicació a les parts interessades de resultats de mesuraments o analítics es pot fer mitjançant ofici o correu electrònic.

La comunicació a les parts interessades de qualsevol requeriment es pot fer mitjançant l'acta d'inspecció o per un ofici.

5. Control i seguiment de l'expedient:

Per tal d'assegurar-se un bon control o seguiment de l'evolució de l'expedient, els inspector/es responsables del cas hauran de posar una data prevista en la base de dades.

6. Tancament de l'expedient:

Els motius de tancament d'un expedient poder ser diversos:

- Compliment normativa vigent.
- Fi de molèsties.
- Aplicació de mesures correctores.
- Trasllat a un altre departament o institució.
- Per un control sistemàtic de la situació.
- Emissió de l'informe sol·licitat.
- Incoació d'expedient sancionador.
- Tancament cautelar.

Una vegada tancat l'expedient es procedirà al seu arxiu definitiu i a emplenar la informació adient a la base de dades.

200.000

El recursos econòmics per portar a terme aquest programa venen determinats per l'establert en el Capítol 1: despeses de personal de l'Ajuntament de L'Hospitalet.

El Departament de Salut Ambiental disposa de partides per l'adquisició d'eines i instruments per mesurament i presa de mostres, com també adquisició d'EPIs, a més de disposar de carburant i vehicles per al desplaçament per la ciutat, per abordar aquesta atenció al ciutadà, així com per a la inspecció i l'adopció de mesures correctores en espai públic

- Cinc persones tècniques.

- Inspectors i inspectores.

- Dos auxiliars.

- Un Cap de Negociat.

- Una Cap d'Unitat.

- Una Cap de Servei.

Les Caps tenen un missió fonamentalment d'administració, coordinació, programació i supervisió. També la Cap d'Unitat i la Cap de Negociat realitzen inspeccions, a més de donar entrada i resposta final a les sol·licituds que es reben. També amb els tècnics es fan reunions per abordar el diferents assumptes d'entrada i la distribució de feines i expedients.

En general s'assigna cada expedient (assumpte d'entrada) a un o dos inspectors tècnics o i a una segona persona tècnica auxilia. Els tècnics Inspectors i les Caps són els que estan autoritzats per l'aixecament d'acta. El desenvolupament de l'expedient, una vegada obert, s'encomana als inspectors, encara que els caps fan supervisió i atenció del desenvolupament dels mateixos, si cal, intervenció. En la PNT (Pauta Normalitzada de Treball), que s'adjunta, s'indica en detall el procediment que es segueix.

Eines i instruments per mesuraments i presa de mostres, EPIs (Equip de Protecció Individual) i vehicles per fer els desplaçaments.

El programa d'atenció a les demandes ciutadanes en salut ambiental està relacionat de forma transversal amb el programes específics de cada temàtica. També existeix una transversalitat extra departamental per donar resposta de forma conjunta a les demandes. Concretament, intervenen: Servies Socials (Unitat Social del Servei de Salut), Protecció dels Animals, Laboratori de Salut Pública (en la analítica de mostres),Unitat de Convivència i civisme (Unitat de Mediació en conflictes veïnals I suport a les comunitats), depenent de la Guardia Urbana, Urbanisme (quant a deficiències estructurals i/o solars, que presenten condicions que afavoreixen la insalubritat, etc.).

Així doncs, cada cop que el Negociat de Salut Ambiental rep una demanda de la qual no se'n pot fer càrrec, la desvia a un dels departament col·laboradors. Per exemple, si tenen notícia sobre un conflicte de soroll en un veïnat, el Negociat es posa en contacte amb la Unitat de Convivència i Civisme per tal que aquesta s'encarregui de solucionar-lo.

En el 2017 es van obrir 284 expedients de diferent temàtica. Van quedar oberts 90 expedients per estar sotmesos a un termini de requeriment i es van tancar 194.

Les demandes que s'atenen a la Unitat de Salut Ambiental i Laboratori es cataloguen segons el tipus de problemàtica platejada:

1. Aigua.
2. Aigües residuals.
3. Aire (exceptuant les actuacions pròpies d'Activitats Reglades o del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) en activitats subjectes a la corresponent llicència).
4. Residus.
5. Plagues urbanes i altres vectors animals.
6. Protecció d'animals.
7. Soroll.
8. Higiene.
9. Contaminats físics.
10. Legionel·la.

Les demandes que es presenten tenen diversos orígens o procedències, les quals es resumeixen en:
- Instància.
- Ofici d'un altre departament municipal.
- Ofici d'una altra administració.
- Correu electrònic.
- Trucada telefònica.
- Actuació d'ofici: qualsevol persona inspectora pot detectar directament una problemàtica determinada.

Hi ha dos tipus d'arxius:

- El dels expedients que es mantenen oberts per qualsevol motiu.
- El dels expedients tancats.

Al web municipal es va penjar la sol·licitud d'inspecció o demanda al Negociat de Salut Pública i està publicada tota la informació relacionada amb el servei

Després d'uns mesos d'implementació, s'han pogut detectar respostes positives al servei. A partir dels agraïments de persones usuàries generats un cop ha estat resolt el seu cas particular i de les enquestes de satisfacció de l'Ajuntament, es confirma que la pràctica produeix una millora (i en alguns casos, una solució) en aquells casos on hi ha un problema de salut ambiental.

Es detecta també que, des del registre d'expedients que es porta des del 2013, a partir de la posada en marxa de la pràctica, el nombre ha augmentat considerablement, passant de 5 expedients oberts l'any 2013 a 284 l'any 2017.

Interna

Negociat Salut Ambiental

Arran de l'avaluació i l'anàlisi del programa es pot afirmar que totes les demandes en temes de salut ambiental han estat resoltes. A partir de l'avaluació s'ha comprovat que durant el 2017 no va haver-hi cap queixa per part de persones usuàries ni cap incidència de qualitat detectada internament.

- El treball interdisciplinari entre diferents departaments suposa un element de qualitat a l'hora de donar resposta a les persones usuàries. Al mateix temps, s'eviten respostes negatives sense donar cap altra solució. Així doncs, la persona que es dirigeix al servei sempre tindrà una resposta.

- S'aborden diferents temàtiques de salut ambiental mitjançant diferents mesures de resolució.

- Gestió del coneixement: el treball col·laboratiu intern facilita els processos.

- Les demandes es poden fer tant per via presencial com per via telemàtica.

- Les demandes poden derivar a altres serveis de l'ajuntament, si s'escau: servei de mediació o suport comunitari, Oficines d'Atenció Ciutadana, els telèfons de Convivència i Civisme, entre d'altres.

- El programa de demandes podria funcionar millor, en algunes ocasions falla.

- Algunes enquestes de satisfacció es fan per telèfon o a mà i, per tant, és fàcil que puguin extraviar-se.

- Falta de coordinació entre inspectors/es a l'hora d'organitzar els expedients.

- Algunes modificacions procedimentals no queden enregistrades.

Es detecten quatre accions de millora:

- Millora del programa de demandes, en quant a introduir elements de seguretat o bloqueig per impedir errades.

- Escaneig de les enquestes de satisfacció per tal que no es perdin (aquesta mesura ja s'aplica des del 2017).

- Millora en l'organització dels expedients: existeixen problemes per trobar els expedients de forma ràpida, ja que cada inspector/a els deixa el seu escriptori. A més, es començaran a comptabilitzar i a registrar tots aquells casos que no acaben en expedient perquè es solucionen mitjançant altres vies. D'aquesta manera, tindran un control sigui quina sigui la via d'entrada de les demanes ciutadanes.

- Actualització de la PNT (Pauta Normalitzada de Treball): no totes les modificacions del programa queden reflectides a la PNT. Cal doncs, que tots els canvis en els processos de treball quedin representats a la PNT.

La pràctica podria transferir-se a altres municipis, tenint en compte que en el cas de L'Hospitalet de Llobregat, disposen d'una xarxa institucional i relacional forta, i que la gestió de les consultes de les persones usuàries es fa també de manera transversal.