Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
S'ha acomplert l'objectiu de participació per part de persones amb vivències de trastorn mental o drogodependències a totes les taules i, també, en la comissió organitzadora. Així mateix, ha estat possible realitzar totes les activitats programades fins el gener del 2018 i s'han pogut avaluar les intervencions de les persones dinamitzadores.
Punts forts de la pràctica
- La participació per part de persones en situacions i vivències diferents en el conjunts d'activitats del programa, de manera que convisquin en un mateix espai realitats diverses amb un interès comú: la salut mental.
- S'ha evitat emprar el nom normalització o normalitat perquè s'ha partit del fet que tot és normal. Per aquest motiu, s'ha escollit el mot naturalitat amb l'objectiu de tractar el tema com es faria amb qualsevol altre.
- Les persones amb experiència d'algun trastorn mental, no només han participat en el disseny de les activitats, sinó que han decidit què tractar i es troben de tu a tu per parlar de trastorns o problemes mentals (depressió, psicosi, autolesió, etc.) amb professionals de l'àmbit. L'equip del programa entén que tant important és la visió tècnica dels trastorns mentals com la de qui ho ha patit en la pròpia pell, i que el que més ajuda a lluitar contra l'estigma i tractar el tema amb naturalitat és sortir de l'armari i compartir les pròpies vivències i problemes que s'han afrontat.
- Les ganes de treballar en xarxa i la motivació dels educadors i educadores, del personal de biblioteques i de les associacions col·laboradores.
- El fet que les persones participants expliquin la seva experiència amb els trastorns mentals ha tingut incidència en la socialització en comunitat i naturalització de les problemàtiques en salut mental, en l'apoderament de les persones afectades i en la transformació de la relació professional - pacient.
Punts dèbils de la pràctica
- Baixa participació en algunes activitats.
- Participació desigual a les xerrades.
- Poca implicació de professionals a les xerrades vivencials (d'una banda, tenen molta pressió assistencial i, de l'altra, no tenen cultura de treball comunitari i d'implicació en iniciatives participatives no clíniques).
- A alguna biblioteca ha sobrat material de difusió.
Propostes de millora de la pràctica
- Consensuar prèviament criteris amb tots els actors per decidir què s'inclou en el programa i què no amb l'objectiu de valorar i definir les necessitats i els interessos de cadascú.
- Donar suport al personal de biblioteques perquè es vegi capaç d'explicar contes inclusius (hi ha hagut demandes per part seva, ja que algunes persones no tenien els coneixements suficients i necessitaven un reforç).
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
La pràctica és fàcilment transferible a altres municipis, doncs la situació prèvia a la implantació del projecte, és real a tot arreu. A totes les ciutats i pobles de Catalunya coexisteixen persones que pateixen, han patit o patiran algun trastorn mental amb persones que són desconeixedores d'aquest tipus de situacions. Projectes com el de Sentir Salut Mental aposten per transformar aquesta simple coexistència o cohabitació en una autèntica convivència, trencant prejudicis i creant llaços entre ambdues realitats.