El 30 de maig de 2012 es va constituir la Taula sectorial de Salut Mental i Addiccions (TSMiA) lligada al Consell Municipal de Serveis Socials de Santa Coloma de Gramenet. El conjunt d'entitats i d'ens públics que la conformen han treballat per naturalitzar els temes relacionats amb salut mental i per apropar-los a tota la comunitat.

En aquest sentit, es va veure necessari obrir espais inclusius de participació de persones diagnosticades amb un trastorn mental, canals d'informació sobre les diferents malalties mentals i els seus impactes, i incloure la diversitat mental com una realitat present a la ciutat de Santa Coloma de Gramanet. Tot, però, des d'una perspectiva positiva, constructiva i desetiquetadora; amb naturalitat. Es creia important, no només plantejar el tema des del llenguatge i l'abstracte, sinó acostar-lo des dels diferents sentits: vista, oïda, tacte, etc.

Població: ciutadans i ciutadanes de Santa Coloma de Gramenet

Territori: biblioteques municipals

La iniciativa s'alimenta de l'experiència de professionals de les biblioteques que han participat en programes inclusius a Sabadell, d'iniciatives d'inclusió que ja es duen a terme a alguna biblioteca de la ciutat, del treball constant sobre la salut mental a Girona, de l'activisme en contra de l'estigma i la discriminació, i de l'enfocament comunitari i participatiu de la Taula Salut mental i addiccions.

El programa sorgeix de la col·laboració entre la xarxa de biblioteques de Santa Coloma i la Comissió Comunitària de la Taula de Salut Mental i les Addiccions de la mateixa ciutat. Ambdós equips uneixen forces per desenvolupar el projecte, aportant cadascú elements del seu camp: per part de la Taula s'aporta el contingut i la proposta de temàtiques a treballar en les activitats, un procés encapçalat per l'entitat Activament (http://www.activament.org/es/#sthash.7xNY2u0x.dpbs); una entitat d'activistes en salut mental que marca la importància de treballar des de la primera persona i des de l'experiència, amb persones properes a (o que experimenten) patologies relacionades amb la salut mental. Per altra banda, les biblioteques aporten el disseny de l'estructura particular d'activitats (lectura, cinema, documental, etc) i s'encarrega de buscar les propostes de materials que aborden la salut mental (contes, pel·lícules, novel·les, etc). Tot i així, el treball és sempre conjunt. Cal subratllat que, si bé al principi de curs (octubre - gener 2018) les activitats porten per títol quelcom que indica que estan vinculades amb salut mental ("activitat inclusiva", "autisme", "trastorn paranoic", etc), en la segona fase s'opta per treballar amb materials no específicament vinculats amb salut mental però les activitats són protagonitzades per persones amb alguna patologia específica, naturalitzant la seva presència.

Totes les activitats s'han dissenyat amb la participació de les persones afectades, i es posa a un mateix nivell a professionals i a persones amb l'experiència en primera persona, qüestionant un model vertical "professional-pacient" i reconeixent la importància d'ambdues posicions. Les accions es fan a espais 'normalitzats' de manera que es trenca l'estigma vers la salut mental, s'afavoreix el rol inclusiu dels equipaments comunitaris i es facilita el contacte de professionals amb persones afectades fora d'un entorn assistencial, així com el contacte dels ciutadans i ciutadanes de Santa Coloma amb persones afectades per alguna patologia en salut mental. La lògica de sel·lecció de les persones que dinamitzen les activitats consisteix en primer dissenyar el programa d'ativitats, en segon lloc identificar i seleccionar a les persones amb 'patologia' que protagonitzaran l'activitat, i en tercer lloc seleccionar el o la tècnica que acompanyaran l'activitat. Les activitats van rotant entre les diferents quatre biblioteques de la ciutat.

L'esquelet de les fases és el següent:
1. Disseny del programa d'activitats.

2. Difusió del programa d'activitats.

3. Activitats d'octubre del 2017 a gener del 2018 - activitat de febrer a juny del 2018.

4. Seguiment i valoració del programa.

El programa no ha estat dotat d'un pressupost específic, sinó de fonts pròpies de l'ajuntament. Els sous de les dinamitzadores s'inclouen dins del pressupost previst per aquest tipus d'activitats.

Dels cartells i dels díptics informatius se n'ha ocupat el departament d'impremta de l'Ajuntament.

Les xerrades es porten a terme per activistes d'Activament i professionals voluntaris.

- Professionals de les 4 biblioteques de la ciutat.
- Activistes en salut mental amb l'experiència en primera persona (Activament)
- Tècnica en suport a famílies i en dinamització de programes en salut mental.
- Club social Gramenet.
- Tècnic en salut comunitària de l'Ajuntament.

S'ha fet ús de les biblioteques de la xarxa municipal.

Fins a gener de 2018, s'han dut a terme les següents activitats:

- 5 contes: històries per a infants on la salut mental hi té un paper.

- 4 visualitzacions cinematogràfiques: pel·lícules on algun dels seus personatges principals té alguna patologia.

- 1 documental: escoltar la veu de qui usa la xarxa d'atenció a la salut mental.

- 3 xerrades sobre vivències en primera persona: saber més dels problemes de salut mental i de com fer-hi front, a mans de persones amb l'experiència d'un trastorn i de professionals.

- 5 lectures curtes: llegir novel·les amb protagonistes amb alguna patologia o lectura inclusiva per fer i comentar en grup adaptat a qui té l'experiència d'un trastorn mental.

- Un premi literari: lliurement dels premis als millors relats sobre la salut mental.

- Una visita guiada de la història del que havia estat una institució psiquiàtrica tancada.

- Sessió de poemes: lectura de poemes escrits per una activista en salut mental.

Altres productes:

- Disseny i difusió dels cartells publicitaris.

- Valoracions dels assistents.

S'ha fet difusió des dels webs dels diferents actors implicats:

- Web de la federació Salut Mental Catalunya.

- Web de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

- Web de la Taula salut mental i addiccions.

El programa Sentir Salut Mental ha estat presentat com a bona pràctica a:

- III Jornada Salut mental i addiccions de Santa Coloma de Gramenet

- Espai de treball: les taules de salut mental (organitzat per la Federació Salut Mental Catalunya).

- Trobada de professionals de les biblioteques de Barcelona.

La pràctica ha possibilitat la unió de dos grups de persones: aquelles amb vivències de trastorns mentals i aquelles que desconeixen el què realment són aquestes problemàtiques. Aquesta unió ha generat un nou coneixement i nous lligams que influeixen en el pensament de les persones, ajudant a trencar amb estereotips i tòpics sobre les patologies mentals.

D'altra banda, s'han constatat canvis a nivell professional, en tant que diferents membres de la comissió Sentir Salut Mental s'han apuntat a una formació antiestigma en salut mental i han demanat que es posi en marxa alguna formació en trastorns mentals. Al mateix temps, s'ha detectat que s'estan realitzant transformacions, com ara no parlar de “normalitat” o evitar posar etiquetes relacionades amb diagnòstics.

S'ha acomplert l'objectiu de participació per part de persones amb vivències de trastorn mental o drogodependències a totes les taules i, també, en la comissió organitzadora. Així mateix, ha estat possible realitzar totes les activitats programades fins el gener del 2018 i s'han pogut avaluar les intervencions de les persones dinamitzadores.

- La participació per part de persones en situacions i vivències diferents en el conjunts d'activitats del programa, de manera que convisquin en un mateix espai realitats diverses amb un interès comú: la salut mental.

- S'ha evitat emprar el nom “normalització” o “normalitat” perquè s'ha partit del fet que tot és “normal”. Per aquest motiu, s'ha escollit el mot “naturalitat” amb l'objectiu de tractar el tema com es faria amb qualsevol altre.

- Les persones amb experiència d'algun trastorn mental, no només han participat en el disseny de les activitats, sinó que han decidit què tractar i es troben de tu a tu per parlar de trastorns o problemes mentals (depressió, psicosi, autolesió, etc.) amb professionals de l'àmbit. L'equip del programa entén que tant important és la visió tècnica dels trastorns mentals com la de qui ho ha patit en la pròpia pell, i que el que més ajuda a lluitar contra l'estigma i tractar el tema amb naturalitat és sortir de l'armari i compartir les pròpies vivències i problemes que s'han afrontat.

- Les ganes de treballar en xarxa i la motivació dels educadors i educadores, del personal de biblioteques i de les associacions col·laboradores.

- El fet que les persones participants expliquin la seva experiència amb els trastorns mentals ha tingut incidència en la socialització en comunitat i naturalització de les problemàtiques en salut mental, en l'apoderament de les persones afectades i en la transformació de la relació professional - pacient.

- Baixa participació en algunes activitats.

- Participació desigual a les xerrades.


- Poca implicació de professionals a les xerrades vivencials (d'una banda, tenen molta pressió assistencial i, de l'altra, no tenen cultura de treball comunitari i d'implicació en iniciatives participatives no clíniques).

- A alguna biblioteca ha sobrat material de difusió.

- Consensuar prèviament criteris amb tots els actors per decidir què s'inclou en el programa i què no amb l'objectiu de valorar i definir les necessitats i els interessos de cadascú.

- Donar suport al personal de biblioteques perquè es vegi capaç d'explicar contes inclusius (hi ha hagut demandes per part seva, ja que algunes persones no tenien els coneixements suficients i necessitaven un reforç).

La pràctica és fàcilment transferible a altres municipis, doncs la situació prèvia a la implantació del projecte, és real a tot arreu. A totes les ciutats i pobles de Catalunya coexisteixen persones que pateixen, han patit o patiran algun trastorn mental amb persones que són desconeixedores d'aquest tipus de situacions. Projectes com el de Sentir Salut Mental aposten per transformar aquesta simple coexistència o cohabitació en una autèntica convivència, trencant prejudicis i creant llaços entre ambdues realitats.