El malbaratament alimentari és una problemàtica ambiental i social d'una realitat sovint ignorada. Segons la FAO, un terç del menjar produït al món es perd o es malbarata. Només a Catalunya, anualment es malbaraten més de 262.471 tones d'aliments, que corresponen al 7% del que adquireixen les famílies, els comerços i els restaurants. És a dir, que cada habitant llença 39,4 kg l'any de menjar en bon estat.

El malbaratament d'aliments té conseqüències econòmiques en l'àmbit domèstic, ja que implica comprar més menjar del que realment es necessita. S'estima que el cost de malbaratar aliments és de més de 100 € per persona i any. També té altres conseqüències, entre les quals, sens dubte, la que més escandalitza és que alhora que es destrueix menjar, hi ha famílies que passen gana. És important també considerar les conseqüències ambientals, ja que amb cada kg de menjar que llencem, estem malbaratant els recursos naturals que han estat necessaris per produir-lo i transportar-lo (aigua, energia, sòl...), sense oblidar les emissions i residus que s'han generat al llarg del procés.

En el servei de menjador d'una escola hi ha dos punts de generació d'excedents alimentaris: allò que els nens i nenes deixen al plat sense menjar i els aliments cuinats que no han arribat a ser servits. A Sant Just Desvern cada dia es llençava una mitjana de 30 menús al dia: aliments desaprofitats per normatives molt estrictes i un context de crisis on moltes famílies s'estan trobant afectades. D'aquesta manera es va decidir que aquest menjar es podia aprofitar donant-lo a persones que en tenen necessitat. La idea va ser canalitzar tots aquests aliments i via normativa i convenis s'ha aconseguit poder fer una distribució d'aquest excedent.

Tota la població de la ciutat de Sant Just Desvern.

Projecte vinculat al Pla Local de Prevenció de Residus de Sant Just Desvern.

Fases

El projecte s'inicia el 2014, Any Europeu contra el Malbaratament d'Aliments. El mes de novembre, durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus, l'Ajuntament de Sant Just Desvern, posa en marxa el projecte "A Sant Just, l'escola, cuina, menja, aprofita" per reduir el malbaratament alimentari als menjadors escolars del municipi, a través de normatives i convenis. El projecte va començar amb una prova pilot a dues escoles del municipi, l'escola bressol Marrecs i l'escola Montseny. L'any 2015 es va adherir l'escola Montserrat i aquest any 2016 s'ha adherit l'escola Canigó. El projecte es va presentar a la comunitat educativa amb una xerrada sobre el problema del malbaratament alimentari.


Línies d'actuació

És una acció transversal entre els serveis de Medi Ambient, Benestar Social i Educació i contempla les següents tasques:

• Donació dels aliments per part de les empreses que gestionen els menjadors escolars.
• Recollida dels excedents de menjar escolar.
• Transport d'aquests excedents alimentaris.
• Lliurament dels excedents a domicili i recollida dels recipients entregats la setmana anterior.
• Neteja i entrega dels recipients reutilitzables Per poder portar a terme aquest projecte l'ajuntament de Sant Just Desvern subscriu un acord de col·laboració amb les empreses de gestió dels menjadors de les escoles que participen en la iniciativa.

El projecte s'ha consolidat. Actualment el servei de recollida, transport i lliurament dels excedents alimentaris està contractat a una empresa d'inserció laboral, per dos anys, amb possibilitat de pròrroga fins a dos anys més. Els excedents de menjar objecte del projecte no poden sortir de la cuina, és a dir, no es tracta de recuperar allò que l'alumnat de l'escola deixa al seu plat, si no del que queda sense repartir a les safates de la cuina. El menjar sobrant es congela a -20 °C en recipients individuals i s'etiqueta amb la següent informació:

- Procedència de l'aliment (nom escola)
- Nom del plat (macarrons, verdura, escalopa, etc.)
- Data de congelació
- Altra informació:
o Aquest aliment pot contenir al·lèrgens o traces, per tant no és apte per a persones amb al·lèrgies o intoleràncies alimentàries.
o Conservar en congelador a -18 °C.
o Prohibit tornar a congelar si s'ha descongelat o ha començat a descongelar-se.

A l'inici del projecte els recipients utilitzats per envasar els aliments eren carmanyoles compostables, actualment es treballa també en la prevenció d'envasos i es fan servir carmanyoles reutilitzables. Un cop congelats els aliments i un cop per setmana, la furgoneta de l'empresa recull els aliments de cadascuna de les escoles, els transporta en caixes especials isotèrmiques, per tal que no es perdi la cadena del fred, i els reparteix a domicili a persones que estan al Programa d'aliments. En el mateix moment de lliurament dels aliments, l'empresa contractada recull de cada domicili les carmanyoles entregades la setmana anterior, per tal de realitzar el servei de neteja d'aquestes.

9000

Els recursos econòmics han estat d'aproximadament 9000 euros en els darrers dos anys, i el finançament s'ha fet a través de la incorporació d'aquesta despesa en el pressupost general de l'Ajuntament.

L'any 2016 la despesa ha estat d'aproximadament 6300 euros.

S'ha licitat el contracte de recollida, transport, i lliurament dels aliments i la neteja dels recipients.

• Recipients individuals reutilitzables aptes per a congelar-se i per al microones.
• Etiquetes.
• Congeladors per mantenir els aliments emmagatzemats.
• Contenidors isotèrmics per a transportar els recipients congelats.
• Albarans de recepció dels aliments.
• Vehicle per fer el transport.

• Trobades informatives amb les AMPES de les escoles que gestionen el servei de menjador.

• Trobades informatives amb les empreses de càtering que fan el servei de menjador de les escoles.

• Trobades amb les direccions de les escoles.

El projecte ha aconseguit donar tant donar sortida als excedents alimentaris que es generen a les escoles, evitant així el malbaratament dels aliments, com oferir ajuda a persones amb dificultats econòmiques o en situació de dependència. Els menús solidaris s'entreguen a deu famílies de mitja setmanalment, el qual suposa unes 15 persones aproximadament a la setmana.

Des de la implementació d'aquesta experiència, a Sant Just Desvern s'han cuinat repartit un total de 3043 menús solidaris:

• Prova pilot: 120 àpats cuinats i canalitzats.
• 2015: 982 àpats cuinats i canalitzats.
• 2016: 1941 àpats cuinats i canalitzats.

El Projecte de prevenció del malbaratament alimentari de Sant Just Desvern, s'ha fet difusió al Butlletí Municipal, a la revista Sostenible de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat, a l'Agència de Residus de Catalunya com una acció de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2014,2015 i 2016.

• vídeo que va emetre la televisió d'Esplugues quan el projecte estava en fase de prova pilot.



• vídeo que es pot veure al canal Youtube de #santjust.cat



• Vídeo sobre el projecte que es va emetre al TN Comarques, TN Migdia i 3/24 de TV3.

http://bit.ly/1DOVmpQ

Aquesta pràctica es va presentar una ponencia al III Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local organitzat per la Diputació de Barcelona.

Aquests àpats solidaris han permès que aquests aliments cuinats que normalment es llençarien, arribin a persones amb risc de pobresa energètica, per tant amb menys possibilitat de cuinar. Per altra banda, aquests àpats també han permès diversificar l'oferta d'aliments que prenen, millorant en l'aspecte nutricional.

Un altre aspecte important a tenir en compte respecte a l'impacte és que ja s'ha començat a observar una reducció en la producció de menús de més per part de les empreses dels menjadors escolars, que intenten ajustar-se a la demanda, també creant una reducció en el malbaratament alimentari.

Interna

Ajuntament de Sant Just Desvern

S'han assolit en gran part els objectius inicials de la pràctica. Com ja es menciona abans els principals aspectes d'interès del projecte són recollir els aliments excedents de les cuines de les escoles i repartir-los com a "àpats solidaris" a persones apuntades al Programa d'aliments i aquests s'han complert amb un nombre alt de menús repartits.

Un altre aspecte important que s'ha assolit és que les persones beneficiàries d'aquest menjar cuinat, sovint persones amb risc de pobresa energètica, han pogut obtenir una bona alimentació cuinada i amb valor nutricional.

El projecte ha aconseguit eliminar les resistències de les empreses donadores, que han vençut la por de ser denunciades en el cas d'hipotètiques intoxicacions alimentàries amb aliments donats. Això ha estat fre al desenvolupament d'altres iniciatives d'aprofitament.

A més, la proposta es va avançar a la proposició de Llei de l'aprofitament de l'excedent alimentari que s'ha discutit recentment al Parlament de Catalunya.

D'altra banda, pel que fa a les característiques de l'acció, aquesta és molt transversal: estan incloses 3 regidories de l'Ajuntament (Medi Ambient, Benestar social i Educació) a més de diverses empreses i entitats.

Un aspecte que es podria considerar com a punt feble de l'experiència és la dificultat de comunicació amb les famílies, tant sobre els aspectes de la puntualitat a l'hora d'entregar els menús com saber si es donen de baixa del servei.

Una de les propostes de millora gira entorn l'aspecte de fer-ho més extensiu a més escoles del municipi i altres tipus d'àrees comercials. Per altra banda també, seria útil poder mancomunar el servei.

El projecte és perfectament transferible a altres municipis. De fet, alguns municipis de Catalunya han començat a desenvolupar actuacions de prevenció de malbaratament alimentari després de conèixer el projecte de Sant Just Desvern. Municipis d'altres Comunitats Autònomes com Pinto, municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid o Trapagaran, un municipi de Bizkaia a la vora de Barakaldo, han demanat també informació del projecte "A Sant Just l'escola cuina, menja, aprofita".