Des de fa més d'una dècada, Mollerussa compta amb un programa d'envelliment actiu molt complert, amb accions vinculades a la promoció de les relacions intergeneracionals des de la instal·lació municipal “Casal per a la Gent Gran”.

Inicialment, el paper del Casal Municipal per a la Gent Gran de l'Ajuntament era el de col·laborar en les diferents propostes que es duien a terme en matèria intergeneracional, com ara les dinamitzades a través de l'Espai Jove Intercultural, entre les quals hi havia l'acompanyament de gent gran a joves de diferents nacionalitats i orígens arreu de Mollerussa per conèixer el passat i el present del municipi.

És aquesta activitat, que combina el treball intergeneracional amb l'element multicultural (molt arrelat a la ciutat –amb un terç de la població d'origen immigrant), l'embrió de nous projectes intergeneracionals.

L'any 2014, el Casal Municipal per a la Gent Gran va passar de ser un col·laborador més a ser el principal impulsor de polítiques concretes de promoció de les relacions intergeneracionals, i va desenvolupar amb escreix la línia intergeneracional dins d'aquest àmbit, amb la creació el programa “Coneixent-nos Grans i Petits”.

Població: Gent gran (sobretot, els que ja són usuaris del Casal Municipal per a la Gent Gran) i els infants i joves escolaritzats (des de l'Escola Bressol fins als instituts d'Educació Secundària Obligatòria).

Territori: Mollerussa.

La pràctica forma part del programa d'Envelliment Actiu i Promoció de la Gent Gran, el qual consta de més d'una desena d'accions en matèria de formació, esports, oci i cultura. Si bé va començar sent una acció més dins el pla, a causa del volum que ha agafat, ara ja es considera un programa per sí sol.

A) El projecte està organitzat temporalment en format de curs escolar. Cada setembre s'obren les inscripcions per a que els usuaris del Casal participin en les activitats en el seu paper de formadors. Prèviament, s'ha contactat amb persones que s'adeqüen al perfil per a poder-lo desenvolupar.

B) Una vegada tancades les inscripcions, el/la referent del projecte es reuneix amb les persones participants per a valorar i concretar com serà l'acció o taller.

C) El/la referent del projecte contacta amb els centres escolars del municipi (escoles bressol, centres d'Educació Primària i instituts) per a presentar els nous tallers que es duran a terme durant el curs mentre es confecciona el calendari de les activitats.

D) S'adapta el programa segons les necessitats de cada centre (En aquest punt és destacable que les escoles d'Educació Primària han plantejat que les accions conjuntes formin part de l'organització curricular).

E) S'implementen les actuacions als diferents centres escolars adscrits al programa.

F) Es realitza un acompanyament i suport de les persones grans per part de la referent del Casal en tots els tallers que s'imparteixen en els centres de Mollerussa.

F) Un cop finalitzat el curs, s'avalua l'activitat, tant per part dels/les referents dels centres educatius que hi participen com per part dels usuaris del Casal.

-

En general, els recursos econòmics emprats són els propis de la dedicació laboral de la referent del Casal Municipal de Gent Gran, ja que dedica unes hores de la seva jornada setmanal al projecte; i la major part del material emprat el posa el mateix centre educatiu on es desenvolupa el taller.

- 1 persona contractada (referent del Casal Municipal i del projecte): Gestiona i dinamitza les activitats, acompanya la gent gran i ajuda a preparar els tallers.
- 30 – 40 usuaris/es del Casal Municipal: Un cop inscrits en el projecte, imparteixen els diferents tallers formatius als centres educatius.
- Persones grans amb diversitat funcional (discapacitats intel·lectuals): Elaboració de materials emprats en les activitats destinades als alumnes.

Instal·lacions:
- Casal Municipal per a la Gent Gran.
- Centres educatius (Escoles Bressol, Centres d'Educació Primària) i instituts de la ciutat.
- Instal·lacions municipals del Centre d'Iniciatives Socioeducatives "La Banqueta".
- Oficina Jove Comarcal.

La participació dels usuaris inscrits en el projecte és fonamental durant la preparació dels tallers ja que són ells mateixos que trien els que s'ajusten al seu perfil, habilitats o coneixements. Les reunions de coordinació i organització són constants. A més, les avaluacions són conjuntes entre formadors i el Casal Municipal, i els centres educatius.

Tot i que el projecte es va iniciar el 2006, amb els anys s'ha desenvolupat i incrementat el seu àmbit d'actuació. A partir del 2014 s'ha consolidat com a referent en accions intergeneracionals al municipi. El nombre de participants ha augmentat en aquest període, així com les entitats i centres educatius vinculats al programa.

Durant el curs 2013-14:
• Als quatre centres de primària van participar 1476 alumnes i 12 usuaris del Casal.
• A l'Espai Jove Intercultural, 21 joves i 9 usuaris.
• Al Centre Obert “La Banqueta” van participar 20 nens/es i 12 usuaris.

Durant el curs 2014-15:
• Als quatre centres de primària van participar 1470 alumnes i 12 usuaris del Casal.
• A l'Espai Jove Intercultural, 20 joves i 9 usuaris.
• Al Centre Obert “La Banqueta” van participar 20 nens/es i 12 usuaris.

Durant el curs 2015-16:
• Als quatre centres de primària van participar 1570 alumnes i 16 usuaris del Casal.
• A l'Espai Jove Intercultural, 19 joves i 7 usuaris.
• Al Centre Obert “La Banqueta” van participar 18 nens/es i 12 usuaris.
• A les Escoles bressol, 119 infants i 3 usuaris.
• Als instituts de la ciutat, 41 joves i 16 usuaris.


Pel que fa als tallers impartits al cicle d'Educació Primària, en general tenen una durada de 1 hora/sessió (excepte el Taller de costura, que dura 1'30h i es realitza en dues sessions). Anualment, es revisen i actualitzen els tallers ja realitzats i se n'introdueixen de nous.

- Tallers de música (violí i acordió): Explicació de la relació del formador amb els instruments i de les dificultats per a estudiar música en segons quina època, treball de les diferents parts de l'instrument, educació de les emocions a través de l'oïda i reconeixement dels ritmes musicals.

- Taller de costura: Introducció als punts bàsics de costura i potenciació de la motricitat.

- Taller d'Història sobre la postguerra a Mollerussa: Després d'un treball previ a classe amb el professorat, el formador explica la seva pròpia vivència. Es disposa de suport visual amb material gràfic, aportat per la persona gran i l'escola de forma conjunta.

- Taller de sardanes: Iniciació a la cultura i les tradicions catalanes i al ball de la sardana, concretament. També es promou el coneixement dels intruments que formen la cobla a través de la participació d'un músic. Com a novetat pel curs 2016/2017, s'ha introduït al programa la col·laboració del creador de la sardana estrenada durant els actes de "Mollerussa, capital de la sardana 2016".

- Taller de bitlles: Visita guiada a les instal·lacions i pistes de joc del Club de Bitlles de Mollerussa, i partides a bitlles.

- Taller "Conte de titelles": La referent del projecte escriu un conte per cada curs escolar, sobre el qual les usuàries del Casal exerceixen de titellaires, posant veu i moviment a unes titelles confeccionades també per persones jubilades amb discapacitat intel·lctual.

- Tallers de pintura: Creació d'un mural en diferents centres, i fixat com a element decoratiu de l'escola.

Nova proposta per al curs 2016/2017:

- Taller del Sistema solar: Explicació dels planetes i la Lluna, aprenentatge en l'observació del cel i reconeixement dels diversos elements que formen part del Sistema solar.

Pel que fa als tallers impartits al cicle d'Educació Secundària, les trobades són un cop per setmana (1h 30m) durant dos mesos:

- Tallers de noves tecnologies 1x1 (IES Terres de Ponent): En aquest cas, els joves expliquen a les persones grans el funcionament de dispositius mòbils, tant amb connexió a internet com sense. El taller s'inclou dins l'assignatura realitzada al centre anomenada "Servei Comunitari".

- Taller sobre coneixement mutu (IES Mollerussa): Els joves estudiants del curs Tècnic/a d'Atenció a les Persones en Situació de Dependència realitzen un treball de coneixement mutu amb el col·lectiu de la gent gran per a aprofundir en els seus estudis.

La difusió s'ha realitzat a través de la premsa a l'inici de cada curs escolar. També els centres han publicat a les respectives webs informació de les actuacions. Tot i que el Casal Municipal de Gent Gran no disposa de web pròpia, la pràctica ha tingut ressò al llarg de tots aquests anys en diferents mitjans de comunicació locals i comarcals.

Mollerussa va ser reconeguda com a Ciutat Amiga de la Infància (segell CAI) per la UNICEF l'any 2012. Aquest reconeixement s'atorga a aquells municipis que contribueixen a millorar les condicions de vida dels nens, nenes i adolescents de la seva població, mitjançant la promoció i implementació de polítiques municipals eficaces que garanteixin el seu desenvolupament integral des d'una perspectiva de drets dels infants.

L'any 2016, Mollerussa ha renovat aquesta acreditació amb el segell d'excel·lència per 4 anys més. És l'únic municipi català amb el distintiu de Ciutat Amiga de la Infància.

El Casal Municipal per a la Gent Gran, més enllà de ser un espai de trobada per les persones més grans del municipi, s'ha obert a la ciutat a través d'accions intergeneracionals. Això ha tingut un impacte important en com els ciutadans de Mollerussa conceben aquesta instal·lació. El Casal té una presència més àmplia a la ciutat, s'hi apropen més persones jubilades que cerquen una oferta d'activitats innovadores i actuals, en què la seva participació sigui major. En definitiva, aquesta acció s'ajusta al concepte d'envelliment actiu i es veu com a necessari que continuï essent un element útil i amb presència en la societat.

D'altra banda, la incorporació dels tallers dins l'horari lectiu escolar per part dels centres de primària ha suposat un impacte positiu entre els alumnes participants, ja que són dotats de noves habilitats relacionals i coneixements des de la praxis i l'experiència compartida amb el col·lectiu de persones grans de la seva pròpia ciutat i fora del nucli estrictament familiar. Alguns infants i joves no tenen referents quotidians de persones de la tercera edat i, d'aquesta manera, es promociona la no-fractura generacional entre la ciutadania.

A més, un altre impacte important és el treball en xarxa que s'ha generat a la ciutat i que, de retruc, ha afavorit les aliances conjuntes entre diversos agents de la ciutat que consolida una forma de treballar beneficiosa per a d'altres projectes que es plantegen o implementen.

Molt satisfactòriament, s'ha percebut un augment en el nombre de participants, tant infants i joves com usuaris del Casal, any rere any en el projecte.

Interna

Ajuntament de Mollerussa (Casal de Gent Gran), claustre dels centres educatius i usuaris

Els objectius plantejats a l'inici de la pràctica s'han assolit i, fins i tot, millorat amb el gir que es va introduir al programa d'envelliment actiu l'any 2014, a partir del qual el projecte "Coneixent-nos grans i petits" va guanyar consistència i espai en les activitats socioeducatives tant de petits com de gent gran de Mollerussa. El fet que determinats centres educatius hagin sol·licitat incloure els tallers en la planificació curricular és un indicador de la integració de la pràctica en la convivència de la ciutat. Inicialment, el projecte es realitzava fora de l'horari lectiu i tan sols en un centre escolar i de forma irregular (no continuada / activitat extraescolar); per tant, l'acció s'ha consolidat.

Un dels punts forts de la pràctica és la seva transversalitat, plasmada en el treball en xarxa entre els diversos actors implicats. Allò que va començar sent una col·laboració amb les escoles, s'ha incrementat i diversificat fins abastar les necessitats educatives i socials, tant de petits com de grans, i també de col·lectius en risc d'exclusió social. La incorporació d'elements transversals, pel que fa a l'eix intergeneracional, però també la connexió amb altres cultures integrant-hi el factor multicultural, fan d'aquesta pràctica una combinació de política d'envelliment actiu, dedicació a la infància i convivència i cohesió social.
A més a més, s'aposta per la inclusió de persones grans i de diversitat funcional per a la elaboració del material emprat i, per tant, té un sentit pràctic molt complet.

La presència pública de la pràctica és molt discreta, a nivell de difusió.

D'una banda, visibilitzar el projecte mitjançant la seva difusió a Internet (Ex: dedicar-li un web o ser present a les diferents xarxes socials); i de l'altra, sistematitzar la pràctica a partir de la metodologia. Confeccionar un sistema intern i pràctic d'avaluació, que inclogui també més indicadors, i perfeccionar el disseny de la proposta en sí.

La pràctica es pot replicar en tots aquells municipis interessats en incloure, dins el marc de la convivència social, tots els actors implicats de les diverses generacions que se socialitzen en un territori. Aprofitar les diferents habilitats i experteses pròpies de les etapes de la vida com a recursos educatius i d'integració social és un requisit fonamental en la rèplica de la proposta, així com la plena implicació de tothom qui hi participa.

Un projecte d'aquestes característiques, amb les seves possibilitats de rèplica, requereix una adaptació i ajustament a la realitat del territori on es plantegi implementar. Es considera necessari tenir present des d'on es lidera l'acció i els recursos dels quals es disposa. Des de Mollerussa es destaca la importància de la figura del referent del projecte, i de les seves capacitats de motivació i coneixença de la zona on es desenvoluparà, ja que la creació i manteniment de la xarxa social que es genera és fonamental per a l'èxit de l'activitat.

D'altra banda, es recomana començar per organitzar experiències de petit format per arribar a consolidar l'acció i fidelitzar els participants (ex: històries de vida sobre la ciutat en èpoques anteriors, descobriment de la història a través de les persones que l'han viscuda, explicació de jocs antics, compartir espais de tertúlia i diàleg, coneixement mutu i relacional, descoberta del territori, etc.). També, el fet de tenir cura de les persones grans que hi col·laboraran, acompanyar-les constantment en la preparació dels tallers i fer-les partícips de tot el procés (planificació, execució i avaluació) contribueix a uns resultats satisfactoris.

Tallers intergeneracionals d'aquesta mena poden ser organitzats per altres entitats interessades en promocionar la convivència social entre diferents edats, o per Associacions de Pares i Mares d'escoles (AMPAs).

Quant a dificultats que poden sorgir, es planteja, d'una banda, que les accions preparades no tinguin continuïtat i, de l'altra, que els recursos econòmics són molt minsos i cal cercar vies de finançament compartides, optar pel reciclatge de material, compartir professionals per a diferents projectes, etc.