La pobresa energètica, definida com la incapacitat per mantenir l'habitatge a una temperatura adequada a un preu just i poder fer front a les factures dels subministraments energètics (de llum, aigua o gas), és una problemàtica recent i creixent al nostre país des de que va començar la crisi econòmica.

Determinada principalment per tres factors (la renda disponible de les llars, els preus de l'energia i l'eficiència energètica de l'habitatge), la pobresa energètica genera importants efectes en la salut de les persones que la pateixen i en la seva situació econòmica (endeutament, precarietat, etc.). Cada cop son més les famílies en situació de pobresa energètica a Catalunya, on gairebé el 13% de la població declara que no pot mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada. La relació directa entre pobresa i vulnerabilitat energètica, sumat al fet que més del 50% del parc d'habitatges a Espanya està construït sense criteris d'eficiència energètica i que Espanya és l'estat de la Unió Europea on hi ha més mortalitat addicional a l'hivern fent imprescindible l'intervenció de l'administració local per resoldre i pal·liar aquestes situacions de vulnerabilitat energètica i social.

Dirigit a les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat social i en risc d'exclusió social, ateses des de serveis socials de terrassa o des d'altres serveis com la Direcció de Polítiques d'Habitatge.

La Taula de Pobresa energètica de Terrassa forma part de les accions realitzades pel Fòrum Social de la Ciutadania, espai de cooperació entre les entitats del tercer sector, l'Ajuntament de Terrassa i la ciutadania, creat amb l'objectiu de realitzar accions per afrontar les noves desigualtats davant la crisi econòmica.

A l'actualitat la Taula de Pobresa Energètica té entitat pròpia i desenvolupa el seu propi Pla de Treball atenen a les demandes de les entitats que la conformen, les dades de les auditories, de les proves pilots i emergències detectades per serveis municipals.

D'ençà que es detecten determinades situacions de manca de xarxa relacional i sol·litud en la gent gran usuària dels Serveis Socials de Badia del Vallès, es treballa en buscar una manera de solventar-les i pal·liar-ne els efectes. La pròpia trajectòria professional de la treballadora social que atèn els usuaris -formada en mindfulness- fa plantejar la introducció d'aquesta tècnica d'atenció plena en un entorn de treball grupal.

En una primera fase, el mes de desembre de 2014 sorgeix la idea de crear els tallers, i durant el mes de gener de 2015 es dissenya el primer. Se'n fa difusió des de febrer fins a l'inici del primer taller (Nivell I) el mes d'abril. D'aquest mateix nivell, es formen diversos grups de treball al llarg de l'any 2015 (abril i octubre) i 2016 (gener, abril i octubre).

Un any més tard de la posada en marxa del projecte i conseqüència de la bona acceptació dels tallers, es crea un segon nivell per avançar en la pràctica de l'atenció plena. Els tallers es realitzen els mesos d'abril i octubre de 2016.

Finalment, per demanda dels propis participants, es dissenya un taller de tercer nivell que s'executa el mes de novembre de 2016.

Paral·lelament, amb la incorporació del darrer taller, s'inicia un procés d'avaluació del projecte.

- 1 treballadora social -funcionària- de l'Àrea de Serveis Socials de Badia del Vallès (Gent Gran i Dependència): disseny i direcció del projecte. Professora dels tallers.
- 1 persona jubilada/voluntària (treballadora social): dinamització prèvia a la realització dels tallers, suport i acompanyament als participants.
- 1 persona voluntària: tasques de suport a l'organització dels tallers.

- Establiment d'un Protocol entre l'Administració local i els subministradors energètics per treballar de forma articulada i garantir el subministrament (electricitat i gas) a consumidors vulnerables i actuar preventivament sobre aquelles llars on existeixi un risc de tall dels subministraments bàsics.

- Realització d'una diagnosi de la problemàtica a la ciutat a Terrassa que permet definir un perfil socioeconòmic clau per guiar les mesures a prendre. Inclou estudis de tendències de consum i problemàtiques generades per les emergències i la pobresa energètica a la nostra ciutat (auditories a llars, etc.).

- Mesures d'informació i difusió: definició d'un programa de caràcter pedagògic i preventiu per informar, formar i assessorar a la ciutadania sobre la problemàtica. Aquest programa inclou la realització de tallers i cicles dirigits a professionals, voluntaris i a la ciutadania en general (Realització de 2 tallers dirigits a professionals dels serveis socials i entitats, 6 tallers per districtes i barris dirigits a gent gran i 6 tallers per districtes i barris dirigits a associacions de veïnat).

- Constitució del “Magatzem elèctric solidari” format, en aquests moments, per 5 empreses de distribució de material elèctric (permet comprar material de reparació a un preu reduït) i una empresa de pintures i altres elements de decoració per la llar.

Aquesta iniciativa ha tingut una gran difusió en els mitjans de comunicació i ha estat catalogada com a bona pràctica pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. A més a més, i en el marc del projecte, s'han realitzat diverses xerrades i tallers per donar a conèixer les accions del projecte i conscienciar a la ciutadania sobre la problemàtica.

Aquesta iniciativa ha estat seleccionada com a bona pràctica pel Banc de bones pràctiques del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

- Un dels impactes més importants d'aquesta experiència ha estat la creació de la 'Oficina Municipal Atenció Pobresa Energètica i Promoció Eficiència Energètica' (OFIMAPE). Els seus objectius principals son:
Atendre a les persones en situació de Pobresa Energètica.
Protegir-les amb la Llei 24/2015.
Oferir serveis per millorar el seu benestar energètic.
Negociar amb les companyies les millors condicions tarifaries per a l'obtenció del confort energètic de les llars i el benestar de les persones

Altres impactes destacables han estat:

- Major conscienciació, sensibilització i implicació vers la pobresa energètica per part de la ciutadania, del personal implicat de l'àmbit social i les empreses relacionades amb el subministrament energètic.
- Mesures d'informació de la tarifa social. Al llarg del 2014, fins a final de setembre, van ser atorgades el 57% de les tarifes socials sol·licitades.
- Ajornament i fraccionament del deute. Al llarg del 2014, es van ajornar, fraccionar el deute, i aturar el tall de subministrament, a 95 usuaris que tenien aprovada la tarifa social.
- 15 llars (seleccionades pel projecte) han millorat la seva eficiència energètica amb les reparacions “low-cost”. Han millorat, així mateix, el seu benestar físic i psíquic desprès de les intervencions.
- Ajuts socials. Durant el 2014 es van aturar 167 talls de famílies en situació crítica que reunien els requisits per a la prestació d'ajuts d'urgència social. En total, Serveis Socials va atorgar un total de 455 ajuts a 394 famílies per al pagament de deutes de subministrament d'aigua.
- Estudi de tendències de consum i problemàtiques generades per les emergències i la pobresa energètica a la nostra ciutat. Realització de les auditories a llars seleccionades que han permès crear models de protocol·lització d'actuació.
- Constitució del “Magatzem elèctric solidari” format, en aquests moments, per 5 empreses de distribució de material elèctric i 1 de material per la llar.
- Acompanyament tarifari prova pilot.

Mixta

ECOSERVEIS

Els primers dos anys de funcionament de la Taula de Pobresa Energètica de Terrassa han permès la posada en pràctica de mesures per pal·liar i reduir les conseqüències d'aquesta problemàtica. S'han assolit importants objectius a curt termini, como ara la major conscienciació i sensibilització ciutadana en vers la pobresa energètica, i s'han creat les condicions per a reduir-la de manera significativa en el futur (aplicació de les tarifes socials, ajuts socials, ajornaments i fraccionaments del deute, etc.). Aquests avenços situen a la Taula de Pobresa Energètica com un referent per altres municipis i com un bon exemple de com es pot fer front a aquesta problemàtica des de l'administració local.

- Els principis d'acords amb empreses distribuïdores d'electricitat, gas i aigua per prevenir talls de subministrament.

- El diagnòstic de la realitat de Terrassa i realització d'auditories energètiques a llars seleccionades per tal d'acotar un perfil socioeconòmic que orienti les mesures a emprendre.

- La bona difusió d'informació a la ciutadania sobre actuacions relacionades amb la pobresa energètica i la realització de cicles i tallers per la ciutadania i professionals.

- La formació a personal professional i voluntariat d'entitats socials en diferents aspectes relacionats amb pobresa energètica.

- La pluralitat i diversitat de les entitats, empreses i administracions participants a la Taula de Pobresa Energètica.

- La constitució del Magatzem Elèctric Solidari que permet fer reparacions per millorar el benestar energètic a les llars.

- La manca de normatives més estrictes que obliguin a les grans subministradores d'energia a establir línies de col·laboració amb les administracions per tal d'evitar talls de subministrament i incorporar la prevenció de la pobresa energètica com una acció de RSC.

- La manca de recursos personals els Ajuntaments per la detecció i prevenció de la pobresa energètica.

- La manca de recursos econòmics els Ajuntaments per la detecció i prevenció de la pobresa energètica i per la millora de les llars en relació a l'eficiència energètica.

- La manca d'una normativa que exigís la utilització per part de les grans subministradores d'enèrgia de comptadors amb el primer tram de consum gratuït, l'anomenat “tram social” a altres països europeus.

- El pobre nombre de subvencions perquè les llars, siguin vivendes unifamiliars o plurifamiliars, puguin adaptar-se a les normatives europees en relació a l'eficiència energètica el que actuaria de factor de prevenció de moltes situacions de pobresa energètica.

- Que no existeixi una tarifació especial per les persones jubilades.

- La manca d'exigència governamental de que es complexi la directiva europea que obliga a les companyies elèctriques a dedicar el 1,55% a la rehabilitació del parc d'habitatge per a l'eficiència energètica.

- Orientar, i donar una nova dimensió a la Taula vers les línies de treball de prevenció d'emergències energètiques, la RSC de les companyies i les actuacions que es preveuen posar en marxa, des de l'Oficina d'Atenció a les Emergències i Prevenció de la Pobresa Energètica.

- Necessitat de realitzar un diagnòstic i anàlisi de la pobresa energètica més exhaustiu i amb nous indicadors d'efectivitat de les accions.

- Elaborar Pla de Comunicació, conjuntament amb Comunicació de l'Àrea, amb l'objectiu de fer més difusió de les accions a la ciutadania i ampliar les mesures d'informació. En aquest sentit, es important difondre guies d'eficiència energètica a la llar i realitzar nous tallers i cicles (per districtes, barris, etc.)

- Establir noves sinergies i millorar la comunicació amb entitats i empreses subministradores (Associación Ciencias Ambientales, Gas Natural, Endesa, Taula de l'Aigua, etc.).

- Poder posar en marxa alguns dels programes dissenyats per trencar el cercle de la pobresa.

Aquesta pràctica és transferible a d'altres municipis. Disposa d'un model de treball exportable però requereix d'una voluntat política important i d'un teixit associatiu mobilitzat, i de la predisposició de les empreses de subministrament energètic a negociar. Requereix, així mateix, la realització d'un diagnòstic previ per tal d'acotar les accions i atendre-les a la realitat del territori