En visitar el nostre lloc web, acceptes les Cookies que utilitzem per millorar la navegació. Rechazar Aceptar
Àmbit /
Inclusió social
Joventut
Guardar Icono descarga
Compartir Icono Facebook Icono Twitter
Gestió alimentària responsable
Aliments frescos i cuinats per a persones sense recursos
El programa de Gestió Alimentària realitza una gestió coordinada dels recursos alimentaris entre les entitats i el sector públic, afavoreix una prestació en xarxa eficaç i permet introduir la distribució de producte fresc i cuinat, amb un gran impacte sobre la ciutadania. Un dels aspectes més innovadors del programa radica, precisament, en la introducció d'aliments frescos en la cadena solidària de distribució. Aquest element, sumat a la seguretat alimentària de tot el procés fan d'aquest projecte una referència en aquest àmbit. A data de desembre de 2017, s'han recuperat un total de 1.011.762 kg d'aliments frescos, que s'han fet arribar aproximadament a 1.797 famílies de la ciutat.

Aquest programa, liderat per l'Ajuntament de Reus, va ser escollit l'any 2012 per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) com a projecte pilot per estudiar l'evolució de la disminució de residus gràcies a la recuperació dels aliments i la possible aplicació en d'altres municipis.

En definitiva, la seva vessant social i ambiental i el gran balanç d'aquests cinc anys de funcionament, situen a Reus com a ciutat capdavantera en l'àmbit de la gestió alimentària amb un programa innovador que incideix de manera positiva en l'àmbit social i ambiental.
Àmbit:
Inclusió social
Subàmbit:
Joventut
Data d'inici:
27/08/2012
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Tarragona
Municipi:
Reus
Nombre d'habitants:
107211
Nombre de visites:
1806
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Cèlia Asens i Jiménez
Càrrec:
Coordinadora Programa Gestió Alimentària Serveis Socials
Ens:
Ajuntament de Reus
Lloc web:
Adreça electrònica:
casens@reus.cat
Telèfon / Fax:
695651615
Adreça:
Plaça del Mercadal, 1, 43201 Reus
Descripció de la pràctica
Detalles ficha
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
La situació de crisis econòmica actual ha generat una situació de precarietat econòmica on moltes famílies i ciutadans de Reus es troben amb dificultats per cobrir adequadament les seves necessitats bàsiques d'alimentació. Per tal de fer front a aquesta situació, l'Ajuntament de Reus, en xarxa amb d'altres administracions i entitats socials, ha decidit impulsar un programa innovador pel que fa la recollida i distribució solidaria d'aliments frescos per tal de donar cobertura a les necessitats bàsiques de les persones i la seva promoció social.
Objectius de la pràctica
General:
- Recuperar els aliments frescos i cuinats provinents de supermercats, menjadors escolars i càterings que encara són aptes pel consum humà, fer el seu triatge i distribuir-los posteriorment a les persones amb pocs recursos econòmics. I fer-ho amb garantia de seguretat alimentària.
- Cuinar una part d'aquests aliments frescos al menjador social de Reus i oferir menús de manera directa o en carmanyoles a famílies amb poc recursos econòmics.
Específic:
- Garantir la seguretat alimentària en tot el procés.
- Distribuir els aliments a la ciutat de forma més justa, coordinada i equitativa en funció de les necessitats socials de les persones.
- Crear llocs de treball a persones discapacitades.
- Minimitzar la generació de residus.
- Sensibilitzar els voluntaris de les entitats i els beneficiaris dels aliments sobre el malbaratament alimentari.
- Formar els voluntaris de les entitats i els beneficiaris en matèria d'aprofitament del menjar, conservació, manipulació dels aliments, dieta saludable i equilibrada.
- Fomentar el treball en xarxa entre l'administració pública i les entitats socials.
Diagnosi prèvia a la pràctica
Ens que ha realitzat la diagnosi Tipus de diagnosi Participació d'actors Tipus d'ens
Ajuntament de Reus
Interna
No Participativa
Administració local

Visites a diferents experiències similars arreu d'Espanya (Pamplona, etc.)
Agència de Residus de Catalunya (ARC)
Externa
No Participativa
Administració autonòmica
Resum executiu de la “Diagnosi del Malbaratament Alimentari a Catalunya” (2010)
“Diagnosi del Malbaratament Alimentari a Catalunya” (2010). Estudi realitzat per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l'Universitat Autònoma de Barcelona.
Universitat Rovira i Virgili
Externa
No Participativa
Universitat

Màster en MBA (gestió i direcció d'empreses) de la Universitat Rovira i Virgili. Diagnosi a càrrec de l'Ana Puigdomench i Jordi Baldirà
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Població: Totes les famílies residents al municipi que es trobin en situació de precarietat econòmica amb dificultats per cobrir adequadament les seves necessitats d'alimentació (un total 890 famílies, aproximadament unes 3650 persones, s'han beneficiat del programa a data d'agost 2015).

Territori: Municipi de Reus
Vinculació amb altres programes o actuacions
Aquest programa està implementat per l'Àrea de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus amb la implicació directa de la Fundació Banc dels Aliments, del Taller Baix Camp i de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Els aliments són distribuïts a través de la Xarxa de distribució d'aliments impulsada i coordinada pel Pla Local d'Inclusió Social de l'Àrea de Benestar Social (PLIS).
Implementació
Detalles ficha
Fases i principals línies d'actuació
El projecte de Gestió Alimentària Responsable compta amb dos gran línies d'intervenció. La primer línia d'actuació se centra en la recuperació d'aliments frescos (recollida, trasllat, triatge i repartiment) i la segona en la recuperació i distribució d'aliments cuinats.


PRIMERA LÍNIA DE RECUPERACIÓ D'ALIMENTS FRESCOS

Aquesta primera línia d'intervenció compta amb quatre grans fases:

1. Recollida d'aliments
2. Trasllat dels aliments a al planta de triatge
3. Triatge i classificació dels aliments
4. Repartiment dels aliments a les diferents entitats distribuïdores


Fase 1: Recollida diària d'aliments als diferents supermercats de la ciutat, parades del Nou Mercat del Camp i altres establiments alimentaris.

- Els supermercats, el Mercat del Camp i altres establiments alimentaris (fleca, pagesos, empresa de matanza de pollastres –carcasses- ) ofereixen els aliments frescos aptes per al consum que són retirats del circuit comercial. El Taller Baix Camp, una entitat sense ànim de lucre amb seu a Reus, fa la recollida.
- Aquesta tasca, realitzada pel Taller Baix Camp amb un vehicle frigorífic que manté els aliments frescos en les condicions adequades, assegura la cadena de fred i compta amb la cooperació de l'Agència de Salut Pública de Catalunya pel que fa a la seguretat alimentària.

Fase 2: Trasllat dels aliments a al planta de triatge, Taller Baix Camp.

Fase 3: Triatge i classificació d'aquells aliments aptes per al consum i preparació de comandes.

- Triatge dels aliments realitzat pel Taller Baix Camp.
- El Taller Baix Camp disposa instal·lacions adequades per dur a terme aquest triatge (entrada directa des del carrer, cambra de fred, etc.)

Fase 4: Repartiment per part del Taller Baix Camp a les diferents entitats distribuïdores amb el vehicle frigorífic.

- Es fa diàriament de dilluns a divendres.
- Les entitats distribuïdores formen part de la Xarxa de distribució d'aliments.
- La Xarxa disposa de quinze entitats, vuit d'elles parròquies de Càritas Interparroquial.
- Les entitats reparteixen els aliments que reben de la Unió Europea, de la Fundació Banc dels Aliments i de la Gestió Alimentària un cop a la setmana.
- L'objectiu és que totes les entitats estiguin inscrites al Registre d'entitats, serveis i establiments de Serveis Socials (RESES) del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

Control informàtic (programa e-Qualiment) de la prescripció de les famílies a la Xarxa d'Aliments per part de Serveis Socials de l'Ajuntament de Reus i Carites i de la distribució a les famílies des de els diferents punts de distribució (15 entitats). Aquest control pemet saber nombre families, nombre de membres, situació econòmica, aliments que se'ls dona, tipus d'aliments i a partir d'aquí poder obtenir repports per analisis de noves linies d'actuació de recaptació aliments, cistella bàsica, funcionament de la Xarxa, etc


En paral·lel a les 4 grans fases del projecte dutes a terme per l'entitat Treball Baix Camp, aquesta pràctica també realitza altres activitats rellevants:

- Formació sobre aprofitament, manipulació i conservació d'aliments frescos als voluntaris que col·laboren amb les diferents entitats encarregades de la distribució (entitats que formen part de la Xarxa de distribució d'Aliments).
- Realització, en el marc del Pla Local Inclusió Social (PLIS) i amb la col·laboració de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, de diversos tallers de cuina. Aquesta activitat està dirigida al personal voluntari del centres distribuïdors i famílies beneficiaries (Durant l'any 2013 i 2014 s'han realitzat 31 tallers en 13 entitats).
- Sessions periòdiques de seguiment i avaluació del programa entre els diferents agents.


SEGONA LINIA DE RECUPERACIO D'ALIMENTS FRESCOS I CUINATS

Aquest segona fase d'intervenció es porta a terme després de detectar que alguns supermercats son més propicis a aportar aliments si aquests son directament cuinats. A més a més, representa una bona oportunitat per incrementar el nombre d'aliments recuperats.

Per tal de poder tirar endavant aquesta nova fase ha calgut incrementar la supervisió pel que fa la seguretat alimentària. S'ha posat en pràctica un protocol de funcionament estricte per supervisar tot el procés dels cuinats.

Aquesta nova fase està gestionada per Caritas Interrparroquial de Reus, que distribueix els aliments cuinats als dos menjadors socials que gestiona a la ciutat. En el marc d'aquesta nova línia d'actuació s'han realitzat diverses obres al menjador social principal que és on es cuina, i s'han incrementat de manera molt rellevant el numero de menús diaris.

El procediment de recuperació d'aliments, triatge i preparació d'aliments cuinats és el següent:

- Els supermercats, comerços, empreses de càtering i menjadors escolars amb cuina in situ ofereixen els aliments frescos o congelats que ja no es poden posar a la venda.
- Càritas els porta al menjador social. El transport tant d'aquests aliments frescos com congelats es realitza a través d'un vehicle frigorífic per tal de conservar la cadena de fred dels aliments frescos i que aquests arribin en bon estat als beneficiaris. Aquest vehicle forma part del Programa de Gestió Alimentària Responsable de Reus.
- Els menjadors socials cuinen aquests aliments frescos, que juntament amb els aliments cuinats i congelats procedents dels càterings, són servits presencialment al propi menjador o entregats en format menú carmanyoles a famílies que ho necessiten, segons el criteri dels professionals tècnics de Serveis Socials de l'Ajuntament i de Càritas.
- Les prescripcions d'aquestes persones i famílies es fan a través de les treballadores socials de Serveis Socials de l'Ajuntament de Reus i de les treballadores socials de Càritas. Hi ha un control informàtic de les prescripcions i de les entregues de menús presencials i menús-carmanyoles per emportar. Amb aquest control sabem nombre de famílies i nombre de persones ateses. El programa és propietat de l'Ajuntament.

A través d'aquest sistema, des del gener de 2014 a setembre de 2015, s'han repartit 63.875 àpats: 23.604 de manera presencial i 40.271 en format carmanyola. D'aquests 63.875 àpats servits, 45.440 s'han repartit en el menjador social subvencionat per l'Ajuntament de Reus, i els 18.475 àpats restants en el menjador del barri Sant Josep Obrer.

Durant l'any 2014 es van entregar 139 àpats de mitjana diària (60 en format presencial i 79 en format carmanyola) i es van beneficiar un total de 549 persones. De gener a setembre de 2015 s'han recuperat alrededor de 32.000 kg d'aliments



Actors que hi han intervingut
Nom Tipus Fase en la qual intervé Tipus d'intervenció
Agència de Residus de Catalunya (ARC)
Administració autonòmica
Avaluació
Col·laborador
Descripció de l'actuació en la práctica::
L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha seleccionat aquest projecte com a projecte pilot per estudiar l'evolució de la disminució de residus gràcies a la recuperació dels aliments i la possible aplicació en d'altres municipis.
Agència de Salut Pública de Catalunya
Administració autonòmica
Disseny
Impulsor
Descripció de l'actuació en la práctica::
Supervisió del programa pel que fa la seguretat alimentària en tot el procés.
Ajuntament de Reus
Administració autonòmica
Més d'una fase
Impulsor
Descripció de l'actuació en la práctica::
Impulsor, gestor i principal finançador del projecte.
Cargill
Empresa
Implementació
Recursos financers (finançador)
Descripció de l'actuació en la práctica::
Aportació econòmica per la compra del vehicle refrigerat.
Càritas Interparroquial
Entitats i associacions
Implementació
Presta el servei (gestor)
Descripció de l'actuació en la práctica::
Gestor de la segona línia d'actuació (recuperació aliments cuinats).
Diputació de Tarragona
Administració local
Implementació
Impulsor
Descripció de l'actuació en la práctica::
Impulsor del projecte.
Fundació Banc dels Aliments
Entitats i associacions
Implementació
Presta el servei (gestor)
Descripció de l'actuació en la práctica::
Participació en la distribució dels aliments recuperats.
Fundació Pere Mata
Entitats i associacions
Implementació
Recursos financers (finançador)
Descripció de l'actuació en la práctica::
Aportació econòmica.
Fundació Privada R
Entitats i associacions
Implementació
Recursos financers (finançador)
Descripció de l'actuació en la práctica::
Finançament dels frigorífics amb porta de vidre per totes i cadascuna de les entitats de distribució d'aliments
Premi Integra BBVA
Entitats i associacions
Implementació
Recursos financers (finançador)
Descripció de l'actuació en la práctica::
Aportació econòmica.
Rotary Reus
Entitats i associacions
Implementació
Recursos financers (finançador)
Descripció de l'actuació en la práctica::
Aportació econòmica.
Taller Baix Camp
Entitats i associacions
Implementació
Presta el servei (gestor)
Descripció de l'actuació en la práctica::
Entitat subcontractada per realitzar la recuperació, el triatge i el repartiments dels aliments recuperats.
Xarxa distribució dels Aliments
Entitats i associacions
Implementació
Presta el servei (gestor)
Descripció de l'actuació en la práctica::
Participació en la distribució dels aliments recuperats.
Recursos econòmics
Total euros per període
60000
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
La mitjana de les despeses mensuals del programa és de 5.000,00. (60.000,00 de mitjana anual).
Llista de recursos econòmics:
Nom de l'ens Modalitat de l'aportació Període de finançament Quantitat Observacions
Des de Fins a
Agència de Residus de Catalunya (ARC)
Subvencions públiques
01/01/2012
01/01/2015
17000 Les reformes del menjador social van costar 27.000 que 7000 van ser subvencionats per l'Agència de Residus de Catalunya.
Les reformes del menjador social van costar 27.000 que 7000 van ser subvencionats per l'Agència de Residus de Catalunya.
Fundació Pere Mata
Fons privats
01/01/2012
01/01/2015
5000
Rotary Reus
Fons privats
01/01/2012
01/01/2015
2000
Cargill
Fons privats
01/01/2012
01/01/2015
6000
Ajuntament de Reus
Subvencions públiques
01/01/2012
01/01/2015
266501,14 - 231.501,14€ de la primera fase d'actuació (recuperació aliments frescos).
- 15.000€ de subvenció a Càritas Interparroquial per la gestió de la segona fase d'actuació (aliments cuinats).
- 20.000€ de subvenció per les reformes del menjador social de Càritas.

- 231.501,14€ de la primera fase d'actuació (recuperació aliments frescos).
- 15.000€ de subvenció a Càritas Interparroquial per la gestió de la segona fase d'actuació (aliments cuinats).
- 20.000€ de subvenció per les reformes del menjador social de Càritas.

Diputació de Tarragona
Subvencions públiques
01/01/2012
01/01/2015
46000 La Diputació de Tarragona ha finançat el Banc dels Aliments pel programa de Gestió Alimentària.
La Diputació de Tarragona ha finançat el Banc dels Aliments pel programa de Gestió Alimentària.
Banc dels Aliments
Fons privats
01/01/2012
01/01/2015
25000
Recursos humans
- La coordinació del programa es porta a terme des del departament de Serveis Socials. Hi ha una persona dedicada el 60% de la seva jornada laboral. Aquesta persona té suport tècnic- administratiu d'una persona 30% de la seva jornada.

- Tanmateix els 2 tècnics del Plans locals d'inclusió social (PLIS) que també pertanyen a l'Àrea de Benestar hi dediquen 50% de la seva jornada laboral a aquest programa.

- La prestació d'aquest servei es realitza mitjançant El Taller Baix Camp, un Centre Especial de Treball de persones amb discapacitat. Actualment té contractats 1 conductor i dos operaris. El cap de Servei Mediambiental i el cap de producció també participen en tasques de coordinació i gestió del servei.

- Des de l'Agencia de Salut Publica de Catalunya hi ha un inspector que dona suport en tot el procés, formació a tots els actors i supervisió en quan a seguretat alimentària de noves propostes quan ho requerim. En la fase inicial de implementació la seva col·laboració va ser intensa.

- Des del Banc d'Aliments i Càritas Interparroquial també hi ha una implicació directa en el programa. Participen en tasques de captació d'establiments alimentaris, convenis, criteris generals, noves propostes, comunicació a la xarxa de distribució. Ho fan tant els seus voluntaris com les seves dues treballadores socials.

- També hi participen dues persones de forma molt directa que van treballar durant dos anys en el marc d'un màster en MBA (gestió i direcció d'empreses) de la Universitat Rovira i Virgili que va servir com a estudi inicial per la posta en marxa del programa. Actualment hi segueixen tenint un paper actiu. Formen part juntament amb els altres institucions i entitats de la comissió General de seguiment del programa que es reuneix mensualment.

- Tanmateix darrere de tot el procés hi ha tot un plegat de voluntaris dels 15 punts de distribució d'aliments i voluntaris del Banc d'aliments que ajuden al Taller Baix Camp en la recollida de fruita i verdura del Mercat del Camp dels 27 paradistes.

- Respecte a la segona línia de Gestió Alimentària hi participa Carites que es qui gestiona els menjadors socials i tots els seus voluntaris de cuina i servei a taula. La cuinera és una profesional.
Altres recursos
El programa fa servir, al llarg de les dos línies d'actuació els següents recursos:
- 1 Vehicle frigorífic utilitzat de dilluns a divendres.
- Instal·lacions Taller Baix camp: disposa de dos cambres frigorífiques, una pel triatge i classificació dels aliments i l'altre per guardar els aliments frescos.
- Instal·lacions de les entitats distribuïdores encarregades de realitzar el repartiment d'aliment fresc a les famílies beneficiaries.
- Els dos menjadors socials gestionats per Càritas Interparroquial.
Normes i mecanismes de participació implementats
- Accions de sensibilització i captació de nous establiments alimentaris per a la participació en el programa, a través de la Fundació Banc dels aliments de les Comarques de Tarragona.
- Tallers de cuina i xerrades per a beneficiaris i voluntaris: sobre aprofitament, manipulació i conservació d'aliments frescos. Durant l'any 2013 i 2014 s'han realitzat 31 tallers en 13 entitats, on hi ha participat una mitjana de 10 persones per taller.
Resultats
Detalles ficha
Descripció dels productes assolits
Els productes assolits pel programa han estat els següents:

- S'han recuperat, a data de 31 d'agost de 2015, un total de 541.454 kg d'aliments frescos, que s'han fet arribar aproximadament a 890 famílies de la ciutat a través de les diferents entitats distribuïdores.
- S'ha incorporat el producte fresc a la Xarxa de distribució d'aliments (abans només oferia aliments secs). Amb la incorporació i subministrament de producte fresc es completa i millora la piràmide nutricional i les necessitats alimentàries de les persones beneficiàries.
- S'han organitzat i institucionalitzat, en el marc del Pla Local Inclusió Social (PLIS), els Tallers de Cuina dirigits al personal voluntari amb l'objectiu d'evitar el malbaratament d'aliments.
- S'ha participat en l'elaboració de Guia de pràctiques correctes d'higiene per l'aprofitament segur del menjar en els sectors de la restauració i comerç minorista
- Pel que fa la segona linia d'actuació relativa a la recuperació i distribució d'aliments cuinats, des del gener de 2014 a setembre de 2015, s'han reoartut 63.875 àpats: 23.604 de manera persencial i 40.271 en forma de carmanyola.
- D'aquests 63.875 àpats servits, 45.440 s'han repartit en el menjador social subvencionat per l'Ajuntament de Reus, i els 18.475 àpats restants en el menjador del barri Sant Josep Obrer.
- Així mateix, durant l'any 2014 es van entregar 139 àpats de mitjana diària (60 en format presencial i 79 en format carmanyola) i es van beneficiar un total de 549 persones.
- En total, de gener a setembre de 2015 s'han recuperat alrededor de 32.000 kg d'aliments
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
Nom Tipus Data Disponibilitat Documentació adjunta
Dossier Gestió Alimentaria (dossier trimestral i descriptiu del projecte amb dades actualitzades i informació bàsica).
Projecte
01/08/2015
Sí disponible
Dossier AGOST 2015_2.pdf
Cartell Gestió Alimentària. Actitud responsable
Retolació i publicitat
01/01/2014
Sí disponible
cartell_gestio_alimentaria.pdf
Quadern de consells i receptes per evitar per aprofitar el menjar
Retolació i publicitat
01/01/2014
Sí disponible
quadern_de_consells_i_receptes_per_aprofitar_el_menjar.pdf
Adhesiu Gestio Alimentària Actitud responsable per establiments participants
Retolació i publicitat
Indefinida
No disponible
Difusió de la pràctica
Aquest programa ha dut a terme diverses accions de difusió per donar-se a conèixer. En aquest sentit, s'han realitzar sessions informatives, jornades, cursos i visites d'altres administracions publiques. La pràctica també ha aparegut diverses vegades als mitjans de comunicació locals i autonòmics i estatals.

Aquestes han estat les accions de difusió realitzades:

- Sessió dia 26 de febrer de 2013 a Reus sobre “Aspectes solidaris i riscos sanitaris en la recuperació d'aliments per a persones sense recursos”, organitzat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya (Servei Regional al Camp de Tarragona).
- Sessions, 13 i 20 de setembre de 2012 a Reus, del curs de formació per als
voluntaris encarregats de la distribució dels aliments frescos, impartit per l'Agència de Salut Pública de Catalunya (Servei Regional al Camp de Tarragona).
- Participació en la Jornada “Aquí no es llença res”, taula rodona d'experiències de
prevenció del malbaratament d'aliments. 3 de juny de 2013, Barcelona.
- Participació de la Jornada “El malbaratament d'aliments i la Seguretat Alimentària”, 17 de juny de 2013, Barcelona.
- Participació en el Gran Dinar 2014 organitzat per la Plataforma Aprofitem els Aliments
- Visites d'altres administracions públiques i entitats que volen innovar en l'àmbit de la gestió alimentària per conèixer el funcionament del nostre programa, considerat un bon exemple i una experiència puntera a Catalunya:

• Ajuntament de Palleja.
• Ajuntament de Sitges.
• Mestra d'infantil i primària de Santa Coloma de Gramanet.
• GFT IT Consulting, S.L.U, de Sant Cugat.
• Fundació M2 assessores.es, ubicats a la zona del Maresme i altres àmbits territorials.
• Ajuntament de Sant Celoni.
• Fundació Baix Montseny.
• Grup d'experts, Fundació Banc dels Aliments i Universitat de Sevilla.
• Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona.
• Ajuntament de Cambrils.
• Ajuntament de Móra d'Ebre.
• Agència de Residus de la Generalitat.
• Agència de Salut Pública de Catalunya.
• Diputació de Tarragona.
• Ajuntament de Sant Boi del Llobregat
• Altres Ajuntaments

- Visites de mitjans de comunicació i altres: RTVE, TV3 i diversos mitjans de comunicació locals, supermercats implicats...
Reconeixements i presentacions
L'Agència de Residus de Catalunya (ARC), una empresa pública adscrita al Departament Territori i sostenibilitat, ha escollit aquest programa com a projecte pilot per veure la seva aplicabilitat en altres territoris.
Impacte
En els primers tres anys de projecte, s'han recuperat un total de 541.454 kg d'aliments frescos, que s'han fet arribar aproximadament a 890 famílies de la ciutat a través de les diferents entitats distribuïdores. Aquesta redistribució solidaria d'aliments frescos ha tingut els següents impactes:

- Impacte sobre l'eficiència econòmica: Ha suposat un important estalvi per a l'administració pública. Tot i els seus costos fixos de personal, mitjans tècnics, instal·lacions, etc., la pràctica permet recuperar aliment fresc i distribuir-lo a les famílies necessitades de manera més econòmica que comprant-lo a preu de mercat. És un pràctica rendible econòmicament.

- Impacte ambiental: Els resultats mostren millores ambientals. S'ha evitat tractar una gran quantitat de residus orgànics, reduint importants costos econòmics i ambientals. Escollit per l'Agència de Residus de Catalunya com a projecte pilot, ha superat les expectatives pel que fa a l'impacte ambiental i el malbaratament alimentari: des de l'inici del programa s'ha convertit en residu només el 16% el total de tones recollides.

- Impacte sobre la seguretat alimentària: La participació i supervisió en el programa de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) assoleix un del objectius de la pràctica en relació a la necessitat d'assegurar la qualitat i el bon estat dels aliments frescos que s'ofereixen als beneficiaris. En aquest sentit, cal destacar que no s'ha lliurat cap aliment caducat.

- Impacte social: Aquesta pràctica ha tingut, així mateix, un important impacte socials, no només pels beneficiaris directes dels aliments frescos, sinó també pels agents que han participat en tot el procés. En aquest sentit, remarcar que s'ha potenciat la solidaritat de les entitats que aporten els aliments, de les entitats que els distribueixen i de la ciutadania en general. Des del punt de vista ocupacional, el programa ha facilitat la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant la participació de l'entitat Treball Baix Camp.

Un altre impacte social rellevant és la possibilitat de marcar un precedent i convertir-se en referència per altres municipis. El fet de figurar com a projecte pilot de l'Agència de Slut Pública, l'Agencia de Residus de Catalunya (ARC), i l'Agencia de Seguretat Alimentària valorin la possibilitat d'importar aquesta política.
Avaluació
Detalles ficha
Tipus
Mixta
Ens
Ajuntament de Reus
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Valoració molt positiva dels resultats obtinguts. Els objectius marcats s'han assolit i fins i tot s'han superat les expectatives inicials. La pràctica ha recuperat un total de 541.454 kg d'aliments frescos i arribat a 890 famílies de la ciutat tot respectant paràmetres de seguretat alimentaria. A més a més, s'ha realitzat un important estalvi econòmic i una millora en la gestió ambiental dels residus.

En quan a la segona linia de Gestió Alimentària ha produit des del gener de 2014 a setembre de 2015, 63.875 àpats: 23.604 s'han servit de manera presencial i 40.271 en format carmanyola. Els aliments recuperats per aquest menjador social de gener a setembre del 2015 han estat de 32.615 kg, d'aliments. Aquests kg comporten també una minimització significativa de la generació de residus de les superfícies distribuïdores d'aliments.
Punts forts de la pràctica
- Potencia la solidaritat de les entitats que aporten els aliments, de les entitats que distribueixen i de la ciutadania en general.
- El fet que aquest programa ha estat escollit per l'Agència de Residus de Catalunya com a projecte pilot per veure la seva aplicabilitat en altres territoris.
- És del pocs programes de gestió alimentària a Catalunya que té la supervisió directa de l'Agència de Salut Pública de Catalunya.
- Formació de 40 voluntaris per a la gestió responsable dels aliments i difusió de consells i bones pràctiques a la ciutadania.
- Taller Baix Camp com a peça també clau en la recollida, triatge dels aliments aptes pel consum humà i repartiment dels mateixos
Punts dèbils de la pràctica
- Mantenir el funcionament de la Xarxa de Distribució d'Aliments (composta per 15 entitats socials) requereix un treball comunitari intens i continuat per tal de mantenir sinergies i assolir els objectius comuns.
- La implementació, a totes les entitats, del programa informàtic e-Qualiment per controlar famílies, el menjar que es dona, evitar duplicitats i reportar dades per noves línies d'actuació va molt més lent del que voldríen els organitzadors.
Propostes de millora de la pràctica
- El repte principal del programa és aconseguir la implicació de més establiments alimentaris, per tal que el número d'aliments frescos repartits augmenti.
- Acabar la implementació del programa informàtic per una millora significativa de la gestió alimentària i valoracions de resultats fiables.
- Implicació mes participativa de les entitats distribuïdores: treballar els canals de comunicació i decisió en la Xarxa pel bon funcionament del programa, treball diferenciat entre entitats parroquials dependents de Carites Interparroquial i altres entitats.
- Estudi de noves línies de distribució.
- Revisar disseny, organització, seguiment i canvis d'estratègies per l'èxit participatiu i d'aprofitament dels tallers de cuina en pro del no malbaratament, manipulació d'aliments i dieta bàsica. Enfortir encara més la formació per voluntaris i famílies destinatàries per reforçar el no malbaraten en el esglaó final de la cadena. Garantir en l'últim esglaó del sistema: el beneficiari, el procés del no malbaratament
- Ampliació de caterings i menjadors escolars com a fonts de recollida d'aliments
-Estudi de noves línies de recuperació aliments: aliments congelats, confecció de melmelades amb excedents de fruita puntuals durant l'any.
- Estudi de noves línies d'extrapolació del projecte a altres poblacions de les comarques de Tarragona.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Aquest programa disposa d'una documentació publica que permet conèixer amb detalls els seus objectius, recursos i processos. Tracta una problemàtica present en una gran quantitat de municipis i no fa referència a tendències exclusivament pròpies del municipi de Reus.
Inclusió social
141 pràctiques
El problema de l'exclusió social i dels col·lectius més vulnerables s'ha accentuat durant la recessió econòmica dels darrers anys. Els municipis han liderat les respostes als problemes més urgents de la societat, entre les quals destaca el treball en xarxa, el suport a les necessitats bàsiques, l'atenció personalitzada a les persones afectades per la pobresa energètica i als grups en risc d'exclusió social.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.