Els barris de La Salut i Llefià han estat molt afectats pel la crisi. Són barris que han rebut històricament emigrants, als anys 50-60 de Andalusia, Extremadura i Múrcia, que van iniciar cases de autoconstrucció sense cap servei. No obstant, durant les dècades posteriors es van anar millorar les condicions del barri mitjançant la construcció de varis equipaments.

Als anys 90, es va iniciar el procés d'arribada de població de Marroc, Xina i Sud Amèrica, entre d'altres. Durant els últims anys, la procedència de la població és molt diversa i degut al preu del habitatge, Badalona rep població emigrada d'altres ciutats de l'entorn en situació molt precària com són romanesos, paquistanesos, hindús,...

És per això que Serveis Social està atenent dones molt aïllades socialment amb moltes dificultats de ser visualitzades i fer front a les necessitats de les seves famílies per dificultats de caire socioeconòmic, cultural o d'idiomes.

En aquest sentit, les usuàries de Serveis Socials amb RMI amb fills en edat escolar demanaven molta dedicació dels professionals i necessitats de difícil abordatge des de l'entrevista individual perquè requerien intervencions de diferents professionals i diferents disciplines. En aquest context, s'implementa a Badalona “l' espai de relació i creixement personal per dones usuàries de serveis socials”.

La població objectiu respon a les dones usuàries de Serveis Socials de Badalona, receptores de la RMI i mares de fills en edat escolar.

L'experiència es troba vinculada al Programa d'Inserció sòciolaboral i Programes de dones del territori, ambdós impulsats per l'Ajuntament de Badalona.

La primera fase va consistir en consensuar el perfil de les usuàries. En aquest sentit, es va decidir:

- Dones de 18 a 45 anys; mares amb fills a escoles amb prioritat a les que tenen Espai Pares (grups de pares per parlar de temes de parentalitat positiva i hàbits saludables); Receptores de PIRMI; amb poca experiència laboral; amb un mínim coneixement del idioma; i finalment, tant persones que demanen i exigeixen molt a Serveis socials com a persones que no venen per a res un cop aconseguida la prestació

La segona fase va consistir en la presentació del projecte pels professionals a les usuàries susceptibles de participar i en l'acceptació de les dones que firmen un comprimís.

Tercera fase: implementació de les 10 dinàmiques grupals:

- Primera sessió. Informació sobre RMI per tal de:

Homogeneïtzar el discurs tècnic;
Clarificar les informacions bàsiques;
Desmuntar estereotips i reduir els malentesos.

- Segona sessió. Adquirir hàbits en alimentació saludable i econòmica:

Aliments econòmics i de proximitat;
Menús familiars equilibrats;
Apropar la alimentació d'altres cultures.

- Tercera sessió. Criança dels fils treballant:

La importància del vincle;
Pautes educatives;
Límits;
Relació amb l'escola.

- Quarta sessió. Aproximació cultural mitjançant històries de vida.

-Cinquena sessió. Economia domestica:

Coneixement del entorn de compra més proper (visita al mercat);
Elaboració receptari;
Preparació i degustació d'una macedònia.

- Sisena sessió. Sexualitat:

Plaer i reproducció en diferents contextos culturals;
Malalties de Transmissió Sexual (MTS) i mètodes anticonceptius.

- Setena sessió. Conèixer recursos:

Municipals segons les seves necessitats;
Fomentar la cohesió mitjançant una sortida.

- Vuitena i novena sessió. Inserció laboral treballant:

Valor que donen al treball elles i el seu entorn;
Coneixement de les seves capacitats i habilitats personals;
Reflexionar sobre l'ús del temps;
Reflexionar sobre els beneficis del treball;
Conèixer la realitat laboral;
Actituds envers la recerca de feina.

La quarta fase es dedica a l'avaluació de les sessions dutes a terme.

200 €

Un total d'11 tècnics participen en l'organització i implementació de les sessions, detallats en l'apartat de "Llistat d'actors que han intervingut". També complementen l'equip, tècnics provinents del SIAV (Servei Integral d'Atenció a la Víctima).

Les dinàmiques grupals que es duen a terme són per elles mateixes eines de participació per les dones que prenen part de les sessions.

S'ha creat un grup que cal continuar treballar amb menys freqüència (una vegada al mes) i que serveix de referència als nous grups de dones que comencen el procés.

En aquest sentit, es destaquen beneficis que s'han detectat amb l'implementació de les sessions:

- Cohesió de grup;
- Creixement personal de les usuàries;
- Millora de les relacions amb els professionals;
- Reducció del temps de dedicació individual als casos;
- Utilització de recursos de l'entorn per les usuàries (SIAV, grup de pares amb fills amb TDH,…).

Les participants del projecte han estat derivades i proposades pels diferents tècnics referents de serveis socials. En aquest sentit, no ha calgut cap tipus de difusió prèvia.

L'implementació del projecte ha donat una nova mirada dels professionals cap a les usuàries i també d'elles cap als professionals gràcies a que les dinàmiques grupals permeten incidir en els aspectes emocionals i possibiliten trencar estereotips no només a les usuàries sinó als propis professionals.

Interna

Tècnics participants - de caràcter qualitatiu i quantitatiu

Les dones han participat activament i han valorat com molt necessari disposar d'un espai per elles. També es té constància de que les dones han començat a utilitzar alguns dels recursos presentats durant les sessions.

Totes les parts valoren el canvi positiu en las relacions amb els Serveis Socials ja que s'han trencat estereotips a partir del coneixement de les experiències de vida i/o procés migratori de cadascuna de les dones.

En aquest sentit, es constata que:

- S'ha millorat la relació amb els seus referents de Serveis Socials.
- Ha augmentat el nivell d'autoestima de les dones.
- Han posat en pràctica pautes educatives treballades vers la criança dels seus fills.
- S'han trencat prejudicis entre les mateixes dones.

- El projecte permet donar una mirada diferent cap a les usuàries i restablir vincles positius amb el tècnics de Serveis Socials.

- S'ha pogut detectar problemàtiques desconegudes i no esperades (dones joves catalanes sense lectoescriptura, situacions de violència familiar,…).

- Al ser un projecte pilot, ha estat molt costós a l'hora de programar, implementar i avaluar.

- Hi ha hagut un excés de professionals en les activitats grupals.

- Utilitzar el grup de dones que ja ha participat com dinamitzadores dels nous grups de cara al futur.

- Degut a la bona valoració es farà la experiència amb dos grups de manera simultània.

El treball grupal es pot implementar amb un altre tipus d'usuaris com són dones grans cuidadores, adolescents amb conductes de risc, mares joves, entre d'altres perfils. En aquest sentit, aquestes dinàmiques es poden dur a terme a qualsevol municipi o àmbit territorial que detecti problemes similars als de Badalona vers el fenomen de l'exclusió social.