Àmbit /
Salut pública
Salut pública
Educació
Guardar 
Compartir
Programa Elà stics
Superar adversitats de salut a través de la resiliència
Superar adversitats de salut a través de la resiliència
El Programa Elà stics treballa al municipi de Vic temes de salut a partir del paradigma de la resiliència. Aquest enfocament es concentra en les fortaleses que ajudaran a superar les adversitats desenvolupant dos tipus d'actuacions: activitats dedicades als adolescents provinents dels centres educatius i sessions on es treballa amb famÃlies derivades de Serveis Socials que tinguin fills/es a cà rrec. La intervenció és grupal, i es busca l'apoderament de la ciutadania a partir de les seves pròpies experiències. Un dels trets enriquidors del projecte és la transversalitat, ja que hi formen part diverses à rees de l'Ajuntament durant tot el procés. Anys després de la seva implementació, el programa s'ha consolidat i la gran majoria dels usuaris el valora molt positivament.
Àmbit:
Salut pública
Subà mbit:
Educació
Data d'inici:
01/01/2012
Data de finalització:
Indefinida
ProvÃncia:
Barcelona
Municipi:
Vic
Nombre d'habitants:
41191
Nombre de visites:
1765
Valoració:
Bona prà ctica
Més informació
Descripció de la prà ctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
Des de l'any 2008, l'Ajuntament de Vic realitza varis projectes en relació a la promoció de la Salut, que es centren bà sicament en treballar les conductes de risc per la salut, especialment focalitzats en la població jove. Es treballaven factors de risc tals com la sexualitat i afectivitat, el consum de drogues, la alimentació saludable, la salut mental, la salut buco-dental i el VIH/SIDA i MTS. En aquest sentit, fins l'any 2011, el marc de treball de l'Àrea de Salut Pública de l'Ajuntament de Vic centrava el seu enfocament en el risc a la salut, partint del model biomèdic que concep la salut com l'absència de malaltia, posant el focus d'interès en la malaltia com una relació causa – efecte.
No obstant, a partir de l'any 2012, es decideix canviar aquest paradigma i es fixen nous objectius, basats en l'à mbit de la protecció de la salut i en la pròpia capacitat de les persones per tenir cura de la seva pròpia salut. Es tracta de canviar el focus d'interès i passar de fixar-se en els motius que portaran a fracassar als individus, per tal de concentrar-se en les fortaleses que els ajudaran a superar les adversitats. Aquest canvi persegueix una major eficà cia i eficiència en les intervencions, re formulant els objectius des d'un marc més ampli i esperant obtenir un major impacte. És en aquest nou context on neix el “Programa Elà stics”.
No obstant, a partir de l'any 2012, es decideix canviar aquest paradigma i es fixen nous objectius, basats en l'à mbit de la protecció de la salut i en la pròpia capacitat de les persones per tenir cura de la seva pròpia salut. Es tracta de canviar el focus d'interès i passar de fixar-se en els motius que portaran a fracassar als individus, per tal de concentrar-se en les fortaleses que els ajudaran a superar les adversitats. Aquest canvi persegueix una major eficà cia i eficiència en les intervencions, re formulant els objectius des d'un marc més ampli i esperant obtenir un major impacte. És en aquest nou context on neix el “Programa Elà stics”.
Objectius de la prà ctica
General:
- Promoure el desenvolupament psicosocial positiu de les famÃlies i els seus membres, especialment el dels fills.
- Millorar les competències parentals dels pares i mares en l'educació i protecció dels seus fills.
- Reforçar les estratègies d'afrontament a les dificultats.
- Millorar l'autoestima i la confiança en un mateix.
- Millorar la gestió emocional pròpia i recÃproca.
- Explorar i reforçar les funcions parentals.
- Millorar les interaccions familiars, la resolució de conflictes i la comunicació a les famÃlies amb fills.
- Promoure un clima familiar adequat pel bon desenvolupament dels fills.
- Treballar les relacions pares-fills en tant quan a l'acceptació incondicional, les relacions afectives i la cohesió familiar.
EspecÃfic:
- Prevenir conductes de risc a l'adolescència i la delinqüència juvenil.
- Prevenir trastorns mentals.
- Promoure la individuació dels fills des d'edats primerenques.
- Prevenir conflictes familiars i problemes adaptatius derivats de les relacions de dependència familiar.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
El programa Elà stics va adreçat a:
- FamÃlies usuà ries de Serveis Socials que tinguin fills al seu cà rrec.
- I a adolescents de centres escolars i de recursos d'ensenyament no reglat.
- FamÃlies usuà ries de Serveis Socials que tinguin fills al seu cà rrec.
- I a adolescents de centres escolars i de recursos d'ensenyament no reglat.
Vinculació amb altres programes o actuacions
La vinculació del programa Elà stics joves es vincula amb les activitats dels centres educatius i recursos d'educació no reglada aixà com amb l'à rea d'educació i joves.
Pel que fa a Elà stics families, aquest es vincula amb Serveis Socials.
Pel que fa a Elà stics families, aquest es vincula amb Serveis Socials.
Implementació
Fases i principals lÃnies d'actuació
El projecte Elà stics pretén donar resposta a la demanda que arriba a l'Àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de Vic de treballar amb les famÃlies, en un format grupal, alguns dels aspectes del benestar psicosocial dels nens des de la capacitació dels seus pares. D'altra banda, també respon a la reformulació dels tallers d'educació per a la salut a les escoles, lloc on es vol introduir la promoció de la salut mental i la resiliència. D'aquesta manera, sorgeix un projecte amb una doble lÃnia d'actuació:
- Tallers amb adolescents. Aquests tallers es desenvolupen a partir de tres blocs: el primer bloc (4 hores), dedicat a la confiança i a redescobrir les pròpies possibilitats i a augmentar l'autoestima; el segon bloc (4 hores), basat en la gestió emocional, tracta d'aprendre a gestionar les emocions i a controlar els impulsos; i per últim, un bloc (4 hores) dedicat a les habilitats socials i a saber adaptar-se a les situacions de l'entorn social. Cal destacar que existeix la opció de cursar blocs per separat, sense realitzar el programa complet. Totes les sessions són conduïdes per dos professionals: una psicòloga i un actor - dinamitzador.
- Cursos de treball amb les famÃlies. Els objectius d'aquestes sessions amb les famÃlies es concreten en l'exploració de l'à mbit familiar, en prendre consciència d'aspectes familiars bloquejats (funcions parentals i cicle vital familiar), interpretar la funció del sÃmptoma, assenyalar la direcció dels canvis transformadors a les famÃlies i facilitar aquest canvi. A partir d'aquestes premises, els cursos es divideixen en tres mòduls: el primer, dedicat a les habilitats parentals de 0 a 3 anys; el segon, a les habilitats parentals de 4 a 12 anys; i l'últim, a les habilitats parentals durant l'adolescència. Les sessions es desenvolupen mitjançant la metodologia de sessions exploratòries, dinà miques, hipòtesis diagnòstica relacional i devolució. En la imatge es pot veure la composició grà fica de les sessions amb les famÃlies.
Per tal d'implementar aquestes dues lÃnies d'actuació, s'ha desenvolupat un cos teòric fonamentat en l'enfocament de la risilència, en els factors de protecció de la salut mental, de les habilitats parentals i en l'enfocament sistèmic, per tal de poder abordar l'apoderament de les famÃlies i els adolescents en la cura de la seva pròpia salut entesa de forma à mplia. En aquest sentit, s'ha realitzat una cerca de l'evidència cientÃfica per tal de descobrir les estratègies que poden resultar més eficaces. S'han creat aliances amb la Facultat de Psicologia de l'Universitat de Vic i amb el Centre de Salut Mental Osona per a l'assessorament cientÃfic i tècnic, pel disseny de les intervencions i programes que es duen a terme, el seguiment posterior i l'avaluació d'aquests elements.
- Tallers amb adolescents. Aquests tallers es desenvolupen a partir de tres blocs: el primer bloc (4 hores), dedicat a la confiança i a redescobrir les pròpies possibilitats i a augmentar l'autoestima; el segon bloc (4 hores), basat en la gestió emocional, tracta d'aprendre a gestionar les emocions i a controlar els impulsos; i per últim, un bloc (4 hores) dedicat a les habilitats socials i a saber adaptar-se a les situacions de l'entorn social. Cal destacar que existeix la opció de cursar blocs per separat, sense realitzar el programa complet. Totes les sessions són conduïdes per dos professionals: una psicòloga i un actor - dinamitzador.
- Cursos de treball amb les famÃlies. Els objectius d'aquestes sessions amb les famÃlies es concreten en l'exploració de l'à mbit familiar, en prendre consciència d'aspectes familiars bloquejats (funcions parentals i cicle vital familiar), interpretar la funció del sÃmptoma, assenyalar la direcció dels canvis transformadors a les famÃlies i facilitar aquest canvi. A partir d'aquestes premises, els cursos es divideixen en tres mòduls: el primer, dedicat a les habilitats parentals de 0 a 3 anys; el segon, a les habilitats parentals de 4 a 12 anys; i l'últim, a les habilitats parentals durant l'adolescència. Les sessions es desenvolupen mitjançant la metodologia de sessions exploratòries, dinà miques, hipòtesis diagnòstica relacional i devolució. En la imatge es pot veure la composició grà fica de les sessions amb les famÃlies.
Per tal d'implementar aquestes dues lÃnies d'actuació, s'ha desenvolupat un cos teòric fonamentat en l'enfocament de la risilència, en els factors de protecció de la salut mental, de les habilitats parentals i en l'enfocament sistèmic, per tal de poder abordar l'apoderament de les famÃlies i els adolescents en la cura de la seva pròpia salut entesa de forma à mplia. En aquest sentit, s'ha realitzat una cerca de l'evidència cientÃfica per tal de descobrir les estratègies que poden resultar més eficaces. S'han creat aliances amb la Facultat de Psicologia de l'Universitat de Vic i amb el Centre de Salut Mental Osona per a l'assessorament cientÃfic i tècnic, pel disseny de les intervencions i programes que es duen a terme, el seguiment posterior i l'avaluació d'aquests elements.
Actors que hi han intervingut
| Nom | Tipus | Fase en la qual intervé | Tipus d'intervenció | |||
Ajuntament de Vic - Àrea de Serveis Socials |
Administració local |
Totes |
Totes |
|||
Centre de Salut mental infantil i juvenil d'Osona |
Entitats i associacions |
Més d'una fase |
Col·laborador |
|||
Escoles d'Educació Secundà ria de Vic |
Entitats i associacions |
Implementació |
Participant |
|||
Universitat de Vic - Facultat de Psicologia |
Universitat |
Més d'una fase |
Col·laborador |
|||
Recursos econòmics
Total euros per perÃode
1
CaracterÃstiques generals del finançament (perÃodes, tipus...):
El pressupost és només recursos tècnics, no hi ha altres despeses. En total, hi ha dos tècnics treballant en el projecte.
Recursos humans
El projecte Elà stics es desenvolupa a partir de dos conductors dels grups de treball aixà com d'una persona que registra tot el contingut de les sessions.
Altres recursos
Per tal de desenvolupar el projecte, s'ha necessitat material d'oficina per a la realització de les diferents activitats. També, una aula de formació equipada amb un ordinador portà til i un projector, aixà com es fa ús de materials per a la sessió en format audio – visual.
Resultats
Descripció dels productes assolits
S'han realitzat un total de 31 sessions enmarcades dins dels tallers amb adolescents, tan en escoles reglades com no reglades. De manera desglossada, la participació al projecte és la següent:
- El 37% dels adolescents participants estan cursant ESO;
- El 39% dels adolescents formen part de programes de recursos ocupacionals;
- El 12% d'adolescents participants formen part de l'Unitat d'Educació Compartida (UEC) de Vic;
- El 6% dels participants són alumnes dels programes de qualificació professional inicial (PQPI);
- I finalment, el 6% restant provés de recursos d'atenció a immigrants.
Pel que fa a la temà tica principal d'aquests 31 tallers a adolescents, segons la demanda el resultat és el següent:
- El 47% d'adolescents ha rebut sessions sobre gestió emocional;
- El 38% ha treballat el tema de l'autoestima;
- I el 15% restant ha realitzat tallers sobre habilitats socials.
En nombres absoluts, la participació al programa Elà stics des de l'any 2012 és d'un total de 30 famÃlies i 941 joves.
- El 37% dels adolescents participants estan cursant ESO;
- El 39% dels adolescents formen part de programes de recursos ocupacionals;
- El 12% d'adolescents participants formen part de l'Unitat d'Educació Compartida (UEC) de Vic;
- El 6% dels participants són alumnes dels programes de qualificació professional inicial (PQPI);
- I finalment, el 6% restant provés de recursos d'atenció a immigrants.
Pel que fa a la temà tica principal d'aquests 31 tallers a adolescents, segons la demanda el resultat és el següent:
- El 47% d'adolescents ha rebut sessions sobre gestió emocional;
- El 38% ha treballat el tema de l'autoestima;
- I el 15% restant ha realitzat tallers sobre habilitats socials.
En nombres absoluts, la participació al programa Elà stics des de l'any 2012 és d'un total de 30 famÃlies i 941 joves.
Difusió de la prà ctica
El programa es dóna a conèixer a partir de l'enviament d'una fitxa dels tallers de joves als centres educatius al principi de curs. Pel que fa als tallers de families no se'n fa difusió, ja que es fan per les families de serveis socials, a demanda.
Impacte
Al llarg de 2014 s'està dissenyant, de manera conjunta amb l'Universitat de Vic, l'avaluació dels resultats en funció dels objectius. Aquest projecte té previst elaborar un informe amb l'impacte del projecte Elà stics sobre la població vigatana, tan a nivell d'adolescents com a nivell de les famÃlies.
Avaluació
Tipus
Interna
Ens
Ajuntament de Vic - Àrea de Serveis Socials, Universitat de Vic i Centre de Salut Mental infantil i
Document adjunt
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Per tal de valorar la satisfacció entre els participants de les activitats del projecte Elà stics, al final de cada sessió es passen unes enquestes amb Ãtems que es refereixen a aspectes de contingut, organització, professionals i metodologia empleada. En aquest sentit, l'anà lisi de les enquestes mostra les següents dades:
- En les sessions pels adolescents, el 95% dels alumnes han valorat com a molt o força positiu el contingut de les sessions, mentre que el 5% restant el valora com a poc o gens positiu. La metodologia emprada per les sessions, és valorada en un 91% com a molt o força positiva aixà com els professionals que realitzen les sessions, són valorats com a molt o força positius en el 95% dels casos. La suma d'aquests Ãtems, dóna que a nivell global, les sessions als adolescents són valorades en un 93% com a molt o força positives, enfront un 7% que les qualifica amb menys valoració.
- Pel que fa a la valoració de les famÃlies, aquesta va ser de carà cter qualitatiu. Es valoren certs aspectes com l'adequació del contingut tractat, el nombre de sessions, la duració i la freqüència, entre d'altres aspectes. Als diferents grups, se'ls va passar una enquesta de satisfacció per tal de valorar els diferents Ãtems. Pel que fa a la ubicació i visibilitat del programa, la valoració és baixa degut a la poca difusió feta la resta d'aspectes. Són valorats de manera positiva la resta d'aspectes avaluats (tal i com es mostra en la documentació adjunta) i destacar que alguns Ãtems, com el d'avaluació de l'utilitat del programa i el de resposta dels organitzadors, són valorats al 100% entre molt o força positius.
En conclusió, de manera global la valoració ha estat molt positiva, com mostra el 86% dels usuaris.
- En les sessions pels adolescents, el 95% dels alumnes han valorat com a molt o força positiu el contingut de les sessions, mentre que el 5% restant el valora com a poc o gens positiu. La metodologia emprada per les sessions, és valorada en un 91% com a molt o força positiva aixà com els professionals que realitzen les sessions, són valorats com a molt o força positius en el 95% dels casos. La suma d'aquests Ãtems, dóna que a nivell global, les sessions als adolescents són valorades en un 93% com a molt o força positives, enfront un 7% que les qualifica amb menys valoració.
- Pel que fa a la valoració de les famÃlies, aquesta va ser de carà cter qualitatiu. Es valoren certs aspectes com l'adequació del contingut tractat, el nombre de sessions, la duració i la freqüència, entre d'altres aspectes. Als diferents grups, se'ls va passar una enquesta de satisfacció per tal de valorar els diferents Ãtems. Pel que fa a la ubicació i visibilitat del programa, la valoració és baixa degut a la poca difusió feta la resta d'aspectes. Són valorats de manera positiva la resta d'aspectes avaluats (tal i com es mostra en la documentació adjunta) i destacar que alguns Ãtems, com el d'avaluació de l'utilitat del programa i el de resposta dels organitzadors, són valorats al 100% entre molt o força positius.
En conclusió, de manera global la valoració ha estat molt positiva, com mostra el 86% dels usuaris.
Punts forts de la prà ctica
- S'aborda la salut de la infà ncia des d'un projecte del servei de salut que atén a les famÃlies usuà ries dels serveis socials.
- S'enfoca la resiliència i l'apoderament en famÃlies multi problemà tiques.
- S'intervé d'una forma grupal.
- Orientació à mplia de la salut, seguint els consells de la OMS.
- Projecte à mpliament desenvolupat teòricament i des de l'evidència cientÃfica.
- Programa molt transversal, ja que intervenen diferents departaments de l'Ajuntament de Vic.
- S'enfoca la resiliència i l'apoderament en famÃlies multi problemà tiques.
- S'intervé d'una forma grupal.
- Orientació à mplia de la salut, seguint els consells de la OMS.
- Projecte à mpliament desenvolupat teòricament i des de l'evidència cientÃfica.
- Programa molt transversal, ja que intervenen diferents departaments de l'Ajuntament de Vic.
Punts dèbils de la prà ctica
Elà stics joves:
- Manca avaluació de l'eficà cia.
- Caldria poder dedicar més hores a cada grup.
Elà stics famÃlia:
- Es porten tres grups i cal anar definint l'engranatge i la coordinació amb l'equip de serveis socials.
- Poca difusió feta, degut a la derivació directe des de Serveis Socials.
- Manca avaluació de l'eficà cia.
- Caldria poder dedicar més hores a cada grup.
Elà stics famÃlia:
- Es porten tres grups i cal anar definint l'engranatge i la coordinació amb l'equip de serveis socials.
- Poca difusió feta, degut a la derivació directe des de Serveis Socials.
Propostes de millora de la prà ctica
Actualment, s'estan introduint millores dels tallers en base a l'avaluació feta. Cal destacar que es fa una valoració 6 mesos després de la finalització dels tallers, per tal de comprovar que les dinà miques de canvi iniciades en els tallers i traspassades a les educadores donen el resultat esperat.
Possibilitats de realitzar la prà ctica a altres à mbits o entitats
És un projecte totalment transferible a altres municipis interessats que contin amb serveis i amb professionals amb el perfil adequat.
Proposa una bona prà ctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona prà ctica.